Per tal que Bougainville pugui sostenir la seva futura independència, Momis considera fonamental la reobertura de la mina de Panguna, que roman tancada des del conflicte armat que va oposar l'exèrcit papú contra els independentistes a la dècada de 1990, i que es va resoldre amb l'acord del referèndum. Però a l'illa hi ha una oposició forta a reobrir la mina. Alguns sectors pensen que la mina, com va passar a la dècada de 1980, atraurà treballadors forans i això tindrà conseqüències negatives per a la identitat local. D'altres opinen que l'explotació tindrà efectes mediambientals negatius.

Però segons Anthony Regan, assessor del govern de Bougainville, els ingressos procedents de l'illa només cobreixen el 8% del seu pressupost total. Amb la independència, Bougainville no pot esperar que Papua Nova Guinea aporti recursos per a finançar el govern illenc.

A banda de la qüestió econòmica, Momis considera que, abans del referèndum, Bougainville ha d'haver construït un estat de dret i una bona governança, i ha d'haver completat el decomís de les armes que encara circulen per l'illa des de la dècada de 1990.

Papua Nova Guinea: una oferta que no arriba

Momis considera que només el poble de Bougainville ha de decidir el futur de l'illa. Però alhora, el president ha donat mostres d'esperar una oferta d'autonomia àmplia per part de Papua Nova Guinea per tal que els illencs poguessin optar per rebutjar la independència. El problema per a Momis és que aquesta oferta no ha arribat, i de fet, en algunes ocasions el govern de Port Moresby ha mostrat poc respecte per l'autonomia limitada que Bougainville té ara.

Si el govern papú no presenta una alternativa creïble, és probable que els illencs votin massivament a favor de la independència.

L'altre dubte és quina serà la reacció de Papua Nova Guinea si efectivament els illencs decideixen fundar el seu propi estat. Donat que el referèndum no és legalment vinculant, el Parlament papú pot negar-se a concedir la independència a Bougainville sempre i quan determinats criteris no es compleixin, com per exemple que la votació no sigui lliure i justa.

Llavors, però, el govern de Papua Nova Guinea exposaria el seu estat a una crisi de legitimitat -i fins i tot a un esclat violent a Bougainville- si es nega a implementar un resultat favorable a la independència. Però al mateix temps, Port Moresby sap que, en un estat tan divers com Papua Nova Guinea -amb centenars de grups ètnics i desenes d'illes, algunes força distants de la capital-, la independència de Bougainville podria ser interpretada com la porta oberta a noves secessions. El 2013, una altra illa, Nova Irlanda, va reclamar un estatut d'autonomia.