Notícia

Papua Occidental aconsegueix estatus d'observadora al Grup Punta de Llança Melanesi

L'organització regional no atorga la plena adhesió al moviment d'alliberament papú, que no obstant això celebra la decisió com una victòria històrica · "És un primer pas cap a un reconeixement polític complet", diu el líder dels independentistes

La lluita de 53 anys per la independència de Papua Occidental va aconseguir una victòria el 26 de juny amb l'obtenció de l'estatus d'observadora al Grup Punt de Llança Melanesi (MSG, sigles en anglès). L'MSG és una coalició subregional composta per Fiji, les Illes Salomó, Vanuatu, Papua Nova Guinea i el Front d'Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS) de Nova Caledònia.

La votació a la 20a cimera de líders de l'MSG a Honiara (Illes Salomó) va tenir avantatges i inconvenients per als papús occidentals. La cimera de líders podria haver optat per donar la plena adhesió al Moviment Unit d'Alliberament de Papua Occidental (ULMWP), però també podria haver optat per una exclusió total, una decisió que hauria estat desastrosa per al moviment d'alliberament papú. El secretari general de l'UMLWP, Octovianus Mote, va dir que "tot i que no hem aconseguit la plena adhesió, celebrem la decisió dels líders com un primer pas a un reconeixement polític complet".

Com a membre de l'MSG amb estatus d'observador, l'ULMWP s'asseu dins de l'organització, al costat d'Indonèsia, cosa que es percep com un pas històric per a abordar les atrocitats comeses contra els papús occidentals per part de l'exèrcit indonesi.

Papua Occidental ha estat subjecta a una repressió brutal per part dels indonesis des de 1962. Abans, l'illa de Nova Guinea (la meitat de la qual ara és coneguda com a Papua Nova Guinea i la meitat occidental com a Papua Occidental) així com Indonèsia havien estat colònies neerlandeses fins a la guerra d'independència indonèsia, el 1949. Els neerlandesos van preparar-se per a la retirada a la dècada de 1950, incloent-hi plans per a retornar als autòctons el govern de Papua Occidental cap al 1972.

Malgrat la celebració d'un congrés papú sobre la independència el 1961 i l'hissat de la seva bandera nacional, la Morning Star, Indonèsia havia reivindicat Nova Guinea com a part del seu territori. Una intervenció de les Nacions Unides va desembocar en l'Acord de Nova York de 1962, que va posar el territori sota administració fiduciària de l'ONU -sense consentiment de la població- i va requerir que els papús occidentals celebressin una votació sobre la independència sota supervisió de l'ONU.

Quan la votació es va fer, el 1969, l'exèrcit indonesi va triar 1.026 representants per tal que aquests votessin en nom de tota la població. Havent estat amenaçats amb la mort de les seves famílies, la votació va ser unànime a favor del domini indonesi. Aquell anomenat "Acte de Lliure Elecció" encara és conegut avui per part dels papús autòctons com "l'acte de la no elecció".

El 1936, encara sota domini neerlandès, va ser descobert un erstberg, o muntanya de mineral, a la regió sud-occidental de Nova Guinea, i el 1959 es va troat or aluvial davant de la costa papú occidental. Una altra gran muntanya de mineral encara s'havia de descobrir a les profunditats dels boscos papús.

Mentre els papús occidentals feien plans per a la independència el 1961, a esquenes d'ells i dels neerlandesos el llavors general de l'exèrcit indonesi Suharto estava negociant un acord amb la companyia minera nord-americana Freeport-McMoran Copper and Gold. Descobertes posteriors van desembocar en l'obertura de la mina de Grasberg -una de les reserves de coure i or més grans del món-, que avui és al centre del conflicte entre Indonèsia i Papua Occidental.

El Moviment per a una Papua Occidental Lliure diu que més de 500.000 civils papús occidentals han estat assassinats fins al dia d'avui.

La victòria de l'MSG va tenir lloc uns dies abans del 17è anivesari de la massacre de Biak, el 6 de juliol de 1998, durant la qual l'exèrcit indonesi va disparar contra manifestants independentistes. Uns 200 van ser embarcats a la força en un vaixell indonesi i llançats al mar.

Un tribunal ciutadà sobre la massacre de Biak, celebrat el 2013, va al·legar que el govern australià havia encobert els fets per tal de no ofendre els indonesis en l'època posterior a la caiguda de la dictadura de Suharto.

L'aposta de Papua Occidental per a entrar a l'MSG va comportar una repressió violenta per part de l'exèrcit indonesi. El 28 de maig de 2015, fins a 82 papús occidentals van ser empresonats i torturats pel seu suport públic a l'entrada a l'MSG. A d'altres els van disparar i els van copejar amb les culates de les armes. La setmana anterior, unes altres 84 persones havien estat detingudes per les mateixes raons.

El Grup Punta de Llança Melanesi va ser fundat el 1986 per a promoure i reforçar el comerç, promoure les cultures melanèsies, impulsar el creixement econòmic dels seus membres, el desenvolupament econòmic, la bona governança i la seguretat. El Moviment per a una Papua Occidental Lliure considera que entrar a l'MSG "potencialment tindrà conseqüències emancipadores per als papús occidentals, i podria amenaçar la reivindicació històrica d'Indonèsia sobre el territori".

Dina Gilio-Whitaker

(Aquest article ha estat publicat originalment en llengua anglesa per IC Magazine.)