Els partits independentistes van sumar 19 dels 33 escons a les eleccions legislatives que es van celebrar abans-d'ahir 1 de setembre a les Fèroe, una votació que conduirà a un canvi de govern on els partits conservadors podrien ser substituïts per una nova coalició d'esquerres. La qüestió de la independència no era pas un dels grans temes de campanya, i de fet el proper govern feroès podria combinar independentistes i unionistes.

La força més votada van ser els unionistes del Partit Socialdemòcrata, amb el 25,1% dels vots 8 escons, i amb molta probabilitat el seu líder, Aksel Johannesen, esdevindrà el nou primer ministre feroès. Per a això li caldrà arribar a un acord amb unes altres dues forces. En l'eix dreta-esquerra, els primers candidats a arribar a un acord amb els socialdemòcrates són els independentistes d'esquerres de República, que van ser la segona força més votada: 20,8% de les paperetes i 7 diputats.

Els grans derrotats van ser els dos partits conservadors, cadascun dels quals va perdre dos escons. El Partit Popular, independentista, i el Partit de la Unió, unionista, tindran cadascun 6 seients. El fins ara primer ministre feroès, Kaj Leo Johannesen i membre del Partit de la Unió, travessava un mal moment polític després que l'oposició al Parlament feroès l'acusés de mentir en relació amb un contracte per a la construcció d'un túnel entre dues illes.

Els sis escons restants se'ls repartiran tres formacions més petites, totes elles independentistes: Progrés (liberals), el Partit del Centre (conservadors) i el Partit de l'Autogovern (social-liberals), cadascun amb 2 escons.

Malgrat que tenen una majoria àmplia al Parlament, les forces independentistes no es posen d'acord sobre com i quan s'hauria de proclamar un Estat feroès independent de Dinamarca. D'un costat, existeix la por a les conseqüències econòmiques negatives que podria provocar la pèrdua del subsidi que Dinamarca lliura cada any a les Fèroe -que però cada cop representa un percentatge menor del pressupost públic, al voltant d'un 10% actualment. De l'altre, hi ha dubtes sobre el ritme -més accelerat o més pausat- d'accés a la independència.

(Imatge: Parlament de les Fèroe.)