Notícia
Comencen les eleccions de la convenció que proposarà un autogovern per als hawaians nadius
Els delegats escollits aquest novembre es reuniran entre febrer i abril i podrien proposar una "Constitució per a la nació" · El procediment té el vist-i-plau dels EUA · Sectors independentistes consideren que la proposta és una trampa i boicoten les vota
Els delegats de l'Aha es reuniran a Oahu entre els mesos de febrer i abril de 2016, durant vuit setmanes consecutives, per a decidir "si es crea, o no, un document o Constitució per a la nació i per al seu govern". Aquesta decisió es podria sotmetre a votació entre els hawaians nadius el juny de 2016.
A les eleccions, organitzades per l'organització no governamental Nai Aupuni, hi poden votar els hawaians que puguin demostrar ser descendents de la població nadiua originària de l'arxipèlag. S'hi han registrat més de 90.000 persones, d'entre les 122.000 que al llarg dels darrers anys s'han autoreconegut com a nadius hawaians amb voluntat d'exercir el dret a l'autodeterminació.
La població total de Hawaii és d'1,4 milions d'habitants. Prop del 40% són asiàtics, el 25% blancs, el 10% d'origen autòcton o de la resta del Pacífic, i la resta tenen orígens múltiples.
Tot i que no ho diu explícitament, Nai Aupuni intenta aprofitar l'oportunitat creada pel departament d'Interior dels Estats Units, que el setembre va proposar la creació d'un procediment administratiu pel qual els illencs autòctons poden decidir de "reorganizar un govern hawaià nadiu, quina forma de govern prendran, i si voldran una relació de govern a govern amb els Estats Units".
Els partidaris d'aquest procediment consideren que la convenció que surti escollida aquest novembre podrà debatre totes les opcions de futur que desitgi i tindrà la virtut de crear un govern, per primer cop en més d'un segle, que representi "la majoria o la quasi majoria dels hawaians" nadius.
Sectors independentistes boicoten les eleccions
Però aquest procediment, a la pràctica, descarta l'opció de la independència. Tot i que Nai Aupuni s'insereix en la lògica del dret a l'autodeterminació, ho fa en la seva modalitat interna, és a dir, aquella que no posa en qüestió les fronteres dels estats.
I així, hi ha sectors hawaians independentistes que consideren que la proposta del govern federal i les eleccions del Nai Aupuni són una trampa, i han decidir de boicotar-les. Aquests sectors argumenten en dues línies. La primera, que els EUA estan intentant aplicar al poble hawaià el mateix esquema que als pobles nadius nord-americans: un govern només per a la part de la població autodefinida com a indígena, amb competències molt limitades per les lleis federals i estatals. La segona, que acceptar aquesta via és, de fet, admetre la legalitat de l'annexió de Hawaii per part dels Estats Units.
Aquesta segona qüestió continua suscitant un debat controvertit a Hawaii i als Estats Units. El Regne de Hawaii, un estat sobirà durant bona part del segle XIX, va desaparèixer el 1893 després d'un cop d'estat protagonitzat per empresaris nord-americans amb el suport de l'exèrcit dels EUA. Cinc anys després, Hawaii va ser annexionada. Els independentistes argumenten que l'acte d'annexió va ser il·legal i que, per tant, Hawaii de jure continua sent un estat independent.