Notícia

Bombes franceses sobre Raqqa: set claus de context

La ciutat de Raqqa, abans de la guerra.
La ciutat de Raqqa, abans de la guerra. Autor/a: Magnus Manske
Només dos dies després d'haver patit la cadena d'atacs a París reivindicats per l'Estat Islàmic i que han fet vora 140 morts, l'exèrcit francès va atacar ahir diumenge la ciutat de Raqqa, la més important que aquest grup gihadista manté controlada a Síria. Us expliquem set claus per a contextualitzar la situació a Raqqa i la intervenció francesa, tenint en compte la història recent de la zona.

Raqqa, ciutat estratègica. Raqqa és un dels nodes de comunicació centrals per a l'Estat Islàmic (EI) al territori que controla a cavall de Síria i l'Iraq. Situada a la conca del riu Eufrates, el seu valor estratègic i comercial ha estat apreciat al llarg de la història per selèucides, abbàssides, aiúbides i, més modernament, per l'Estat sirià. Es troba sobre les rutes que uneixen Alep (Síria) i Mosul (Iraq), d'una banda, i Alep i la capital iraquiana Bagdad -passant per Ramadi i Fal·luja- de l'altra.

Fa dos anys que està ocupada per l'EI. Primer, conjuntament amb el Front al-Nusra, lligat a Al-Qaida. I després, en solitari. I malgrat això, no ha estat fins ara que França s'ha decidit a atacar objectius del grup gihadista, tot just després dels atacs a París. L'EI hi ha instal·lat camps d'entrenament militar. S'ha beneficiat del seu control per a centralitzar els atacs contra els cantons kurds -especialment a Kobanê, 2014, i a Gire Spî, 2015- i per a fer diners amb la venda de petroli -directament als seus territoris o indirectament a zona controlades pels rebels o cap a Turquia. Això ha estat passant des del principi de l'ocupació, i era públic.

Violacions de drets humans denunciades. Tampoc no és que de cop i volta s'hagi descobert que l'EI està cometent violacions dels drets humans a Raqqa. Ho estan documentant, des de dins mateix de Síria, grups com Raqqa Is Being Slaughtered Silently (Raqqa Està Sent Massacrada En Silenci) des d'abril de 2014. Execucions, crucifixions, tortures i l'ús de civils com a escuts humans són alguns dels crims denunciats per aquest grup, que a més a més hi ha instaurat diverses policies polítiques -una de les quals per a controlar que les dones segueixin les normes imposades per l'EI.

Contra les minories de la ciutat. Com és habitual en el modus operandi de l'EI, les minories no àrabs sunnites han estat unes de les víctimes preferides pels gihadistes. Part de la població cristiana ha fugit de la ciutat. L'església dels armenis ha estat incendiada. Temples xiïtes han estat destruïts. I aquest estiu, l'Estat Islàmic va expulsar desenes de famílies kurdes, acusades d'haver filtrat informacions des de dins de la ciutat a la milícia kurda de les YPG.

França, més tard que els EUA. Els atacs francesos contra Raqqa no han estat tampoc els primers que les potències occidentals han fet sobre la ciutat. El lideratge, com en molts altres aspectes de la guerra a Síria i l'Iraq, el duen els Estats Units, que bombardegen la ciutat i els seus voltants des de 2014, de vegades amb l'assistència d'altres exèrcits, com el de l'Aràbia Saudita o el dels Emirats Àrabs Units. L'objectiu declarat pels EUA és el de disminuir la capacitat operativa de l'Estat Islàmic des de Raqqa i anar creant les condicions per a un avanç de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS, una coalició laxa de forces kurdes, àrabs i assíries) sobre la ciutat.

L'atac no suposa cap gran novetat. De fet, l'atac de diumenge ni tan sols és el primer que fa l'aviació francesa a Síria: l'Elisi va informar el 27 de setembre que les forces franceses -també dins del marc de la campanya encapçalada per Washington- havien bombardejat un camp d'entrenament a Deir ez-Zor, al sud-est de Raqqa. L'acció d'aquest cap de setmana apunta, per tant, a una cessió momentània de lideratge per part dels EUA en els atacs contra la ciutat, però no marca cap diferència fonamental en l'estratègia de les potències occidentals a Síria. Això sí, del punt de vista del relat, pot ser percebuda com una mera acció de revenja -que l'EI pot aprofitar per al seu propi benefici propagandísticament.

Escepticisme kurd. Dins de les Forces Democràtiques Sirianes, les milícies kurdes hi tenen un paper central. Però la majoria de moviments kurds a Síria entenen que Raqqa se situa fora del Kurdistan, malgrat que hi hagi població kurda a la ciutat -com també n'hi ha, d'altra banda, a Alep o a Damasc. Arrabassar Raqqa de mans de l'EI seria, des de l'òptica kurda, una tasca que correspondria més aviat a les forces de majoria àrab que formen part de les FDS, o bé a aquelles que reclamen una Síria unitària.

Mots clau: Estats Units, França, Kurdistan, Raqqa, Síria, YPG