Notícia

Un projecte educatiu per als descendents d'esclaus a Mauritània

L'UNPO i IRA Mauritania llancen un projecte d'alfabetització per als infants haratins · Aquesta comunitat pateix encara formes d'esclavatge i una intensa discriminació social i política

Tot i constituir una part molt significativa de la població mauritana, els haratins o moros negres estan subjectes a la discriminació política i social, i part d'ells fins i tot es veuen explotats en condicions d'esclavitud. Un projecte impulsat per l'UNPO i l'associació IRA Mauritanie mirarà de donar noves oportunitats a infants haratins descendents d'esclaus perquè, a través de l'educació, puguin optar a un futur millor.

El projecte vol trencar el "cicle de discriminació i exclusió" que aquests infants han heretat dels seus pares i avis. L'acció se centrarà a les comunitats de Dar El Beida i Riad, a la capital mauritana, Nouakchott, on infants haratins rebran classes d'alfabetització durant sis mesos.

"El senzill fet de tenir habilitats de lectoescriptura transformarà les seves oportunitats [d'aconseguir] una feina i de guanyar-se la vida", argumenten les dues organitzacions, que estan cercant aportacions a través d'una plataforma de microfinançament per a poder pagar els materials i el professorat necessaris per al projecte. La suma total que demanen les entitats és de 3.000 dòlars.

Tres grans grups de població a Mauritània

La societat mauritana està dividida en tres grans grups. Segons dades del Minority Rights Group, els beidans o moros blancs constitueixen entre el 15% i el 20% de la població. Són l'elit del país: "Controlen l'economia i la gran majoria de l'Estat administratiu, incloent-hi el govern, l'exèrcit i la policia", explica aquest report de 2010 de les Nacions Unides sobre l'esclavatge a Mauritània.

Els haratins o moros negres són el segon gran grup, aproximadament el 40% de la població. En bona part descendents de poblacions africanes negres però islamitzats i arabitzats lingüísticament i cultural, els haratins han estat durant segles un grup esclavitzat per part dels beidans. Durant el segle XX part dels haratins van anar aconseguint la llibertat mentre que d'altres van continuar sotmesos a diverses formes d'esclavatge, malgrat les lleis franceses -primer- i mauritanes -després- que ho prohibeixen. Segons el Global Slavery Index, el 4% de la població mauritana continua vivint en règim d'esclavitud. Altres fonts eleven la xifra fins al 15%.

Els haratins alliberats passen a conformar la classe més pobra de la societat lliure mauritana i com a conseqüència pateixen diverses classes de discriminació, que en el cas de les dones són especialment greus.

El tercer gran grup de població mauritana són els pobles no àrabs, que constitueixen entre el 40% i el 45% de la població -altres fonts rebaixen la proporció al 30%. Es tracta sobretot de wòlofs, soninkés, fuls i tuculors, molt concentrats al sud del país, prop de la frontera senegalesa.

Mots clau: drets humans, esclavatge, haratins, IRA Mauritanie, Mauritània, UNPO