Notícia
50 anys després de la guerra devastadora de Biafra, reemergeix (de nou) el malestar dels igbos
Desenes de milers es manifesten contra la detenció d'un líder igbo i reclamen la secessió del sud-est de Nigèria · Un governador admet que els manifestants tenen raons per a protestar · El conflicte de 1967 va fer centenars de milers de morts pel cap baix
L'espurna que aquest cop ha fet sortir als carrers els igbos ha estat la detenció, aquest octubre, de Nnamdi Kanu, director de Radio Biafra i de l'organització Poble Indígena de Biafra (IPOB, sigles en anglès). Els manifestants i les organitzacions igbos a la diàspora acusen el president nigerià, Muhammadu Buhari -procedent del nord del país-, d'haver convertit Kanu en el "primer presoner polític" del seu mandat. Però informacions dels mitjans nigerians apunten que Kanu hauria demanat armes en un congrés als Estats Units per a iniciar una guerra contra Nigèria.
A banda de l'IPOB, una altra de les organitzacions que estan liderant les manifestacions d'aquestes setmanes és el Moviment per a l'Actualització de l'Estat Sobirà de Biafra (MASSOB), que no té vinculació amb Kanu. El MASSOB va ser fundat el 1999, i reclama la independència de Biafra. En diverses ocasions, el govern nigerià ha reprimit les seves activitats i ha detingut desenes dels seus activistes.
La presidència de Nigèria assegura que s'està posant en contacte amb líders del sud-est del país per tal d'encarar les demandes dels manifestants. El govern nigerià està completament en contra d'admetre cap mena de secessionisme a Biafra, però els governadors del sud-est diuen que duran a terme una iniciativa política conjunta amb Buhari per a resoldre el conflicte. El governador d'Ebonyi, regió de majoria igbo, admet que no es pot dir que "les queixes" dels manifestants estiguin "completament allunyades de la realitat". Però ha reclamar que les diferències es resolguin mitjançant el diàleg i sense fer recurs a la secessió.
Mig segle de desavinences
Més enllà d'aquest episodi al voltant de Kanu, és cert que el malestar existent entre els igbos ve de lluny. Existeix la sensació, entre diversos sectors de la població igbo, que el govern nigerià els margina sistemàticament i que afavoreix els altres grans grups ètnics del país: al nord, els hausses i els fuls, i al sud-oest, els iorubes. També existeix la convicció que els igbos no es veuen afavorits econòmicament dels beneficis del petroli, sobre els quals descansa una part important de l'economia nigeriana i que s'extreu sobretot de la regió del delta del Níger, dins dels límits de Biafra.
Ara bé, també és cert que bona part del petroli del delta es troba en territoris que no estan habitats tradicionalment pels igbos, sinó per altres pobles com els ijaws i els ogonis. Aquests pobles tenen les seves pròpies organitzacions polítiques.
La guerra de Biafra, entre 1967 i 1970, va esclatar després d'una sèrie de cops d'estat i d'uns pogroms de què els igbos van ser en diverses ciutats de la resta de Nigèria. Biafra va proclamar la independència, que la majoria d'estats no va reconèixer. El conflicte va durar dos anys i mig i va acabar amb la reincorporació de Biafra a Nigèria. Es calcula que va causar 100.000 víctimes militars i entre 0,5 i 2 milions de morts civils.