Notícia

Eleccions regionals a França: una guia de seguiment

La ciutadania està cridada a escollir, per primer cop, els consells regionals amb el nou mapa aprovat per l'Assemblea Nacional · Els sondejos apunten a un ascens del Front Nacional · L'autonomisme cors es presenta amb bones perspectives

Primeres eleccions amb el nou mapa territorial. En aquestes eleccions s'escolliran tots els consells regionals i les assemblees de Còrsega, Guaiana i Martinica. L'Assemblea Nacional francesa va aprovar el 2014 la fusió de diverses regions, malgrat les protestes en alguns territoris. De 22 regions abans s'ha passat ara a 13 per a la França europea.

Sistema de doble volta amb prima majoritària. La primera volta de les eleccions té lloc el 6 de desembre. Si una candidatura supera el 50% dels vots, és proclamada guanyadora. Si cap candidatura arriba al 50%, se celebra una segona volta el 13 de desembre. A la segona volta s'hi poden presentar les llistes que hagin obtingut almenys el 10% dels vots a la primera -excepte a Còrsega, on el llindar és del 7%. Les llistes que hagin obtingut entre el 5% i el 10% dels vots es poden fusionar amb llistes que hagin depassat el 10%.

A la llista que guanya les eleccions -tan si és a la primera volta com a la segona- li són assignats automàticament el 25% dels escons -a Còrsega, Guaiana i Martinica la prima és menor. La resta d'escons es reparteixen proporcionalment entre les llistes que almenys hagin aconseguit el 5% dels vots.

L'esquerra defensa un mapa pràcticament monocolor. A les eleccions regionals de 2010, l'esquerra va aconseguir la victòria a tots els consells i assemblees excepte a tres: Alsàcia, Guaiana i la Reunió.

Es preveu un gran gir a la dreta.Els sondatges són clars: l'esquerra no podrà mantenir el mapa de 2010. El centredreta d'Els Republicans (antiga UMP) i la dreta radical del Front Nacional estan igualats al capdavant de les enquestes (entre el 27% i el 30% dels vots per a cadascun). Els socialistes tindran entre el 22% i el 24% dels vots. Els ecologistes i el Front d'Esquerres -que en algunes regions van junts i en d'altres separats- podrien sumar entre l'11% i el 13% dels vots. Una escissió euroescèptica -és sòcia de l'UKIP britànic a escala europea- de l'UMP, Debout la France, ha anat escalant posicions i podria fregar el 5% dels sufragis.

Còrsega. El mandat dels diputats corsos només durarà dos anys, perquè el 2017 l'actual Assemblea Territorial i els dos consells departamentals es fusionaran en una única Assemblea de Còrsega, que n'agruparà totes les competències. En aquesta primera volta, l'autonomisme cors, agrupat a la llista Femu a Corsica, aspira a esdevenir per primer cop el partit més votat. A la segona volta, però, les dues llistes de la dreta francesa -no Front Nacional- podrien guanyar si es fusionessin.

Bretanya. És un dels pocs consells on els socialistes tenen bones expectatives de conservar el poder. El darrer sondeig, del cap de setmana passat, els dóna un avantatge de set punts (42% contra 35%) a la segona volta sobre Els Republicans. Es desinflen les perspectives de l'autonomisme bretó liderat per Christian Troadec de passar a la segona volta (6% d'intenció de vot, quan fa unes setmanes fregaven el 10%). Les dues llistes independentistes sumarien el 2,5% dels vots.

Alsàcia. Molt molestos amb la fusió amb les regions de Lorena i Xampanya-Ardenes en una nova macroregió de l'Est, els autonomistes d'Unser Land han llançat una llista conjunta amb el Partit Lorenès i d'altres forces més petites per tal d'oposar-se a la desaparició d'Alsàcia com a regió pròpia. A la primera volta tenen una intenció de vot del 3,5% comptant-hi tot Alsàcia, Lorena i Xampanya-Ardenes, insuficient per a passar a la segona volta. La nova macroregió podria ser governada per Els Republicans, tot i que el Front Nacional estaria a 4 punts percentuals d'intenció de vot a la segona volta.

Occitània i Catalunya del Nord. El Front Nacional surt com a favorit per a guanyar les eleccions a Provença -amb un marge d'11 punts per sobre d'Els Republicans.

A la nova gran regió occitanocatalana -fusió de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus- són els socialistes qui semblen en disposició de guanyar, tot i que el FN els va quatre punts al darrere al segon torn. Els autonomistes del Partit Occità es presenten en coalició amb els ecologistes, encapçalats per Gerard Onesta, amb una intenció de vot del 14% a la primera volta. Però Onesta ha dit que al segon torn es fusionarà amb els socialistes per a barrar-li el pas al FN. No hi ha cap llista nord-catalana a les eleccions.

País Basc. Les terres basques seran una petita zona de la nova macroregió del sud-oest, que fusiona Aquitània, el Llemosí i Poitou-Charentes. El Partit Socialista i Els Republicans es disputen la victòria a escala regional, en aquest cas amb el FN força lluny de tots dos. Els partits bascos, com els catalans, no es presenten, amb la perspectiva que el 2017 es pugui crear una mancomunitat basca d'Iparralde.

Mots clau: Alsàcia, Bretanya, Catalunya, Catalunya del Nord, Còrsega, eleccions, Els Republicans, Femu a Corsica, França, Front Nacional, Occitània, País Basc, País Basc del Nord, Partit Socialista Francès