Notícia

Les eleccions regionals franceses als territoris d'ultramar

Guadeloupe, Martinica, la Guaiana i Reunió elegeixen les seves assemblees i consells · En tots quatre casos, hi haurà duel entre dos candidats

Fort-de-France, capital de Martinica.
Fort-de-France, capital de Martinica. Autor/a: Jukka
Les eleccions regionals no tenen lloc tan sols als territoris europeus de França, sinó també en quatre territoris d'ultramar que escullen els seus consells i assemblees. Es tracta de les illes caribenyes de Guadeloupe i Martinica, del territori sud-americà de la Guaiana, i de l'illa africana de la Reunió, a l'oceà Índic. No hi ha eleccions a Mayotte, Saint-Pierre i Miquelon, Nova Caledònia ni a la Polinèsia, que tenen estatuts diferents als de les regions.

En aquest article us oferim un repàs de la primera volta de les eleccions en aquests quatre territoris, celebrada el dia 6 de desembre, i de com es presenta la segona tanda, aquest diumenge 13.

Guadeloupe. La segona volta serà un tête-à-tête entre la llista d'Ary Chalus, de tendència socialdemòcrata i socialliberal, i la de Victorin Lurel, líder a l'illa del Partit Socialista (PS). A la primera volta, Chalus va obtenir el 43% dels vots, contra el 41% de Lurel. Tots dos es presenten amb programes amb accent social -amb un to més centrista per part de Chalus- i tots dos defensen l'encaix actual de Guadeloupe a la República Francesa, tot i que Chalus ho fa amb un accent més regionalista i demana que les institucions illenques vegin alguns dels seus poders reforçats. Lurel defensa la majoria absoluta obtinguda el 2010. La dreta, dividida en quatre candidatures diferents, va quedar-se només amb el 10% dels vots a la primera volta, i no tindrà cap representant aquest diumenge. Els sobiranistes de l'UPLG van obtenir un escàs 0,5% dels vots.

Martinica. Com a Guadeloupe, la victòria a la segona volta se la disputaran dues llistes. D'una banda, l'encapçalada per l'actual president, Serge Letchimy, que agrupa 12 partits de l'esquerra illenca -incloent-hi els autonomistes del PPM. I de l'altra, la liderada per Alfred Marie-Jeanne, on concorren diversos partits independentistes i comunistes i que per a la segona volta ha pactat la seva fusió amb la llista d'Els Republicans de Yan Monplaisir (centredreta d'obediència francesa). Letchimy va aconseguir el 39% dels vots a la primera volta, Marie-Jeanne el 30% i Monplaisir el 14%. Totes dues llistes presenten programes centrats a desenvolupar les potencialitats de la nova Col·lectivitat Territorial, ens que agruparà les competències dels actuals Consell Regional i Consell Departamental.

Guaiana. La segona volta oposarà les candidatures de l'actual president del Consell Regional Rodolphe Alexandre (42% dels vots a la primera volta) i la de l'actual president del Consell Departamental Alain Tien-Liong (30%). Igual com a Martinica, a la Guaiana el Consell Regional i el Consell Departamental es fusionaran a partir d'aquesta elecció en una nova Col·lectivitat Territorial, i totes dues llistes propugnen un programa que aprofiti les oportunitats que atorga el nou marc. El programa d'Alexandre, a més, parla de "posar en valor les cultures dels pobles autòctons". Tien-Liong és considerat un home proper als independentistes del MDES, però en cap cas es presenta a les eleccions amb un programa secessionista, si bé ha cridat a establir "una nova relació entre l'Estat i la Guaiana, fonamentada en la idea que els nostres interessos puguin convergir". De fet, de les files del MDES ha sortit la candidatura de Fabien Canavy, que propugnava una "nova Guaiana" i també reclamava de revisar les relacions amb França. A la primera volta va obtenir el 5,7% dels vots, insuficients per a mantenir-se a la segona tanda.

Reunió. També hi haurà dues llistes que es disputaran la victòria a la segona ronda. La del president del Consell General, Didier Robert (centredreta, 40% dels vots), i la d'unitat del centre i l'esquerra, producte de la fusió entre les llistes d'Huguette Bello (esquerra, 24%) i de Thierry Robert (centre, 20%). Robert posa l'accent en impulsar el desenvolupament econòmic de l'illa; Bello, en diverses mesures socials.