Notícia
De Paoli a Simeoni: les fites de Còrsega en el camí cap a l'autogovern
1755. La República Corsa de Pasquale Paoli
Per a molts nacionalistes corsos, Pasquale Paoli és el pare de la pàtria i del nacionalisme cors modern. Nascut quan l'illa era un domini genovès, aquest il·lustrat va proclamar la independència de la República de Còrsega el 1755 i li va donar una Constitució moderna. El 1768 els genovesos -que ja no controlaven l'illa de forma efectiva però que continuaven sent considerats els seus legítims propietaris- van vendre-se-la a França, que la va envair i, un any després, la va controlar del tot. Paoli se'n va a l'exili.
1794. El segon intent: el regne anglocors
La França revolucionària va permetre el retorn dels exiliats, incloent-hi Paoli, que va ser rebut amb honors per part dels nous líders del país. El van nomenar president del directori departamental de Còrsega, però posteriorment Paoli i els revolucionaris es van anar distanciant. El 1794, Paoli es va posar d'acord amb els britànics -en guerra amb França- perquè Còrsega esdevingués una mena de protectorat autònom anglocors sota la monarquia britànica. El 1796, però, els britànics es van retirar de l'illa, que va tornar a mans franceses. Va iniciar-se un període que durarà pràcticament dos segles en què Còrsega, com a tal, no disposarà d'una institució pròpia, quedant l'illa subsumida en el procés de creació de l'estat-nació modern francès -per als propers dos segles.
1982. El primer estatut
A la dècada de 1950 havien començat uns intents tímids -sempre des de París- per a descentralitzar la República. Aquesta política va acabar desembocant, el 1982, en l'aprovació per part de l'Assemblea Nacional del primer estatut de Còrsega, també anomenat Estatut Deferre. Es creava per primer cop una assemblea representativa a l'illa, escollida per sufragi universal, amb poders bàsicament executius. Els prefectes, nomenats directament des de París, mantenien el control de l'activitat política. Però la simple creació d'una assemblea pròpia constituïa, ni que fos simbòlicament, una fita històrica, que els representants van aprofitar el 1988 per a aprovar una deliberació que afirmava l'existència "del poble cors", cosa que va indignar el nacionalisme francès.
1991. La col·lectivitat territorial
L'aprofundiment del procés descentralitzador va comportar que el 1991 Còrsega es dotés d'un segon estatut, que la definia com a col·lectivitat territorial, amb competències executives ampliades, però igualment sense poder legislatiu. Aquest és l'estatut que ha continuat vigent fins al dia d'avui. A les eleccions, els partits nacionals corsos sempre han obtingut representació.
2002. El Procés de Matignon i el poder legislatiu
El 1999, el llavors primer ministre francès Lionel Jospin enceta l'anomenat Procés de Matignon: negociacions entre els elegits de l'Assemblea corsa i el govern francès sobre el futur institucional de l'illa. El procés apuntava a la concessió, per primer cop a la història, d'una mena de poder legislatiu cors -en realitat, la capacitat per part de l'Assemblea de Còrsega d'adaptar lleis franceses a les especificitats de l'illa. El Tribunal Constitucional francès, però, va sentenciar que aquesta concessió atemptava contra la Constitució, i per tant aquest punt va caure de la Llei relativa a Còrsega aprovada per l'Assemblea Nacional francesa el 2002, que no obstant això va transferir algunes competències a l'illa.
2013-actualitat. A la recerca d'un nou estatus
El setembre de 2013 es va produir un fet històric quan l'Assemblea de Còrsega va demanar a París que canviés l'estatus de l'illa al sí de la República Francesa per tal de garantir una autonomia incrementada, la cooficialitat de la llengua corsa i la creació d'un estatut de resident. Aquestes demandes van tenir el suport dels nacionalistes corsos, però també de bon nombre de diputats de partits francesos: 46 escons d'un total de 51. El govern francès s'hi va negar. Però els autonomistes volen aprofitar la futura fusió de l'Assemblea de Còrsega i dels dos departaments corsos -prevista per al 2017- per a negociar un nou estatus. La victòria de la coalició d'autonomistes i independentistes el 13 de desembre de 2015 a les eleccions corses suposa un impuls a aquestes reivindicacions.