Notícia
Tres grups de treball per a iniciar el diàleg entre els governs francès i cors
Valls, Simeoni i Talamoni evidencien el desacord sobre el futur institucional de Còrsega · Els tres líders acorden parlar sobre la llengua corsa, la propietat de la terra i les institucions illenques · El govern cors vol forçar una esmena constitucional
La reunió d'ahir és la primera al més alt nivell després de les eleccions del passat 13 de desembre, en què per primer cop la coalició autonomista i independentista corsa (Per Còrsega, liderada per Simeoni i Talamoni) va aconseguir la victòria a les eleccions a l'Assemblea illenca.
Els tres grups treballaran sobre la llengua corsa, les institucions illenques i la propietat de la terra. Són, de fet, tres de les demandes principals dels autonomistes i independentistes corsos: que s'aprovi un estatut de cooficialitat per al cors, que es posi en marxa un estatut d'autonomia, i que es creï una mena de ciutadania corsa que limiti el dret dels ciutadans francesos no corsos a comprar terres a l'illa, amb l'objectiu de frenar l'especulació.
Aquestes reivindicacions, de fet, van comptar amb el suport de bona part dels diputats dels partits francesos a l'Assemblea de Còrsega en una votació històrica el 2013 -46 vots favorables d'un total de 51. Ara el govern cors aspira a forçar una esmena constitucional basant-se en la legitimitat democràtica que li confereix haver guanyat les eleccions del mes passat amb un programa autonomista.
El govern francès, però, és refractari a canviar la Constitució per a fer possibles aquestes reivindicacions. Ja el 2013 la ministra per a la descentralització, Marylise Lebranchu, va dir que no es podria implementar cap d'aquestes reformes. També ho va dir Manuel Valls.
Acabant-se el 2015, Valls va insistir que per a l'Estat francès hi ha una sèrie de "línies vermelles" que en cap cas no es traspassaran a Còrsega. I va especificar que el govern francès vol parlar d'allò que ja està acordat amb els representants corsos, és a dir sobre la fusió de les tres institucions illenques -la col·lectivitat territorial més els dos departaments- en una col·lectivitat única, pas previst per al 2017. És precisament aprofitant aquesta conversió que els autonomistes i independentistes corsos volen que París accepti la constitució d'un poder autònom a Còrsega.