Notícia
Reconstruint Kobanê
Un report des de la ciutat de Kobanê, devastada per la guerra, sobre la gent que prova de reconstruir allò que l'Estat Islàmic i les bombes dels EUA han destruït
Fa un any dels bombardejos nord-americans sobre Kobanê -llavors, parcialment ocupada per l'Estat Islàmic-, i la majoria dels edificis continuen en runes. Kobanê és a Rojava (que significa 'oest' en kurd), una regió de majoria kurda al nord de Síria que va declarar-se autònoma del règim d'Al-Assad el 2012.
Quan s'aproximava l'Estat Islàmic, la majoria dels que no estaven implicats en la defensa de la ciutat se'n van anar, la majoria cap a la veïna Turquia. Les Unitats de Protecció Popular (YPG/YPJ) es van quedar a defensar la ciutat, i al final van rebre suport aeri dels Estats Units. La majoria dels refugiats ara han tornat. Han trobat una ciutat pràcticament destruïda i coberta de mines i armes trampa, deixades per l'Estat Islàmic abans de ser derrotat. Mentre caminem, una família ens saluda des de les runes de casa seva, a la qual li manquen tres parets. Tenen la roba penjada entre diverses cases enrunades, i la gent continua amb les seves vides.
El setge de Rojava
Els refugiats han tornat per a trobar una ciutat coberta de mines i armes trampa.
Per què, després d'un any, Kobanê està encara en runes? No resulta sorprenent que els Estats Units -les bombes dels quals van causar la major part de la destrucció a Kobanê- no hagi donat cap suport a la reconstrucció. Es tracta d'una arma de doble tall, ja que l'ajuda de reconstrucció que donen els EUA està adreçada a crear mercats per a les empreses nord-americans i a la generació d'aliats per a la seva política exterior. Però alhora deixen un buit que els moviments de solidaritat de base s'han d'encarregar d'omplir.
No obstant això, la raó principal són els tancaments de les fronteres de Rojava, equivalents un estat de setge, imposat pels governs dels veïns Turquia i Kurdistan iraquià. Això ha tingut un impacte molt negatiu, com ens explica Dostar:
"La frontera és extremadament important per a l'ajuda humanitària. Afecta la salut, l'educació i totes les altres àrees. Turquia està seguint els seus propis interessos. Un dels seus objectius és que siguem completament dependents d'ells. Durant dos mesos s'ha produït un embargament absolut i durant un mes fins i tot han prohibit que entrés ciment. Aquest és un gran problema, ja que s'acosta l'hivern. Necessitem urgentment que s'obri un corredor humanitari."
Això sembla poc probable, però, llevat que es pugui exercir pressió contra el govern turc. El governamental Partit de la Justícia i el Desenvolupament està immers actualment en una guerra contra els kurds a Bakur (que significa "nord" en kurd, en referència a la part del Kurdistan dins de les fronteres de Turquia). La gent de Bakur està exigint la mateixa autonomia que s'ha guanyat a Rojava. Des de l'estiu de 2015 els residents de les ciutats kurdes s'hi han atrinxerat, i s'han armat contra els atacs de la policia turca i l'exèrcit. La gent s'està organitzant en confederacions d'assemblees de poble, de barri i de ciutat, seguint el model de confederalisme democràtic, la ideologia basada en les idees del fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, que també van inspirar la revolució a Rojava L'estat ha respost atacant zones residencials amb tancs, morters i helicòpters.
Des de la revolució, les YPG i les YPJ, basades a Rojava, han rebut el suport de combatents del PKK, que actualment està lluitant contra l'exèrcit turc i és considerat un grup terrorista pel govern turc, la Unió Europea i els EUA.
Pel que fa a Rojava, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha declarat que mai no permetrà la formació d'un estat kurd "en la nostra frontera sud, al nord de Síria." Erdoğan ha amenaçat repetidament d'intervenir militar a Rojava, i el seu govern ha estat acusat d'armar l'Estat Islàmic, i de permetre que els combatents del grup travessin cap a Síria des de Turquia.
El Govern Regional Kurd (GRK) del Kurdistan iraquià (o del Sud), o Bashur en kurd, també ha estat imposant severes restriccions a la frontera de Rojava El GRK, governat pel president Massoud Barzani, és un aliat dels EUA i veu el nou model de l'autoadministració de Rojava com una amenaça al seu poder a la regió. Com Dostar explica:
"La posició del GRK és exactament la mateixa que la del govern turc. És el mateix punt de vista polític. No és tant Barzani, sinó el seu partit. La ideologia aquí a Rojava està en conflicte directe amb la ideologia del partit a Bashur. Tenim diferents sistemes i valors. Això causa enormes problemes en la qüestió humanitària."
Atès que el GRK percep l'autoadministració de Rojava com una amenaça, impedeix que materials vitals de reconstrucció, medicaments i equips mèdics puguin entrar a Rojava des del Kurdistan iraquià. Segons Dostar:
"De vegades permeten l'entrada de coses, però es requereix molta política per part nostra. No permetran que entrin materials de construcció. Permeten l'entrada de coses bàsiques després que nosaltres fem molta pressió política, però no deixen passar res que puguin tenir un impacte positiu a llarg termini en el nostre treball de reconstrucció."
Ajuda absent
Mentre caminem per la ciutat de Kobanê, és obvi que les organitzacions internacionals són majoritàriament absents. Hi ha pocs treballadors humanitaris estrangers i gairebé no hi ha senyals de cap projecte de reconstrucció en curs. Dostar ens diu:
"L'1 de juliol de 2015 va haver-hi una gran conferència a Brussel·les sobre la reconstrucció de Kobanê. Un munt d'ONG i diputats van assistir-hi, i la seva reacció va ser favorable i positiva pel que fa a prestar-nos ajuda. Però a la pràctica això no ha estat així. Moltes ONG han estat aquí i han fet moltes promeses d'eliminar les mines i de treballar en qüestions d'aigua i clavegueram, per exemple, però no han fet gran cosa. A més, quan les principals ONG tracten de portar a medicaments i equips sovint no se'ls permet d'entrar. Una persona amb un petit paquet pot passar, però això té un impacte molt petit. Passa el mateix en ambdues fronteres."
No són només els materials, sinó també a la gent, que Turquia i el GRK impedeixen de passar cap a Rojava. Turquia evita que gairebé totes les ONG, excepte algunes de grans, que travessin la frontera cap al cantó de Kobanê. Tots els altres han de passar il·legalment des de Turquia, amb el risc de ser arrestats o fins i tot matats pels militars turcs. Altres proven de creuar legalment del Kurdistan iraquià cap al cantó de Cizîrê. No obstant això, si algú vol creuar des del Kurdistan iraquià, o bé ha de disposar d'un permís de l'oficina de Barzani, o bé han de dur una identificació de premsa. I cada periodista només pot entrar a Rojava un sol cop. Per a la majoria de les delegacions polítiques de base, és massa difícil poder-hi entrar. Aquesta situació ha empitjorat des de les eleccions de novembre de Turquia. Com explica Dostar:
"Moltes ONG han provat d'entrar i se'ls ha negat el permís. Però no han pressionat Turquia per a intentar obrir un corredor humanitari d'ajuda. Des de les eleccions, no s'ha permès l'entrada de cap ONG a Kobanê [de la frontera amb Turquia]. Fins i tot els ho han impedit a Metges Sense Fronteres. I no poden entrar a Kobanê ni materials de construcció ni ciment."
Reconstruir sobre les runes
Passar temps a Kobanê, amb la pols dels edificis destruïts per les bombes, ens causa problemes al nas i la gola, i la pell de la cara se'ns asseca. Xerrem amb els metges de la Heva Sor a Kurd, una associació mèdica present a Kobanê. Ens expliquen que hi ha escassetat de medicines a la ciutat, especialment per a la diabetis, malalties del cor i càncer. "Les malalties majoritàriament són causades per les armes de la guerra", continuen.
"Des de la guerra, han aparegut malalties de la pell i estats nerviosos. Les malalties augmenten dia rere dia, quan la gent torna de nou a Kobanê, i algunes persones porten malalties amb elles des dels camps de refugiats. Una altra raó de la propagació de les malalties es deu al fet que els cadàvers dels combatents de l'Estat Islàmic han quedat atrapades sota les runes. Quan els nens juguen per terra [sobre les runes de la ciutat] recullen els bacteris en els dits i després es toquen la cara. Els animals petits també transmeten malalties."
Els habitants de Kobanê fan tot el que poden per a reconstruir les seves vides, però, és necessària la solidaritat internacional.
La gent de Kobanê està demanant un "corredor humanitari" per tal que els materials, els medicaments i els experts puguin entrar a Rojava. Dostar ens diu que aquest corredor pot fer-se de tres maneres diferents: a través de les fronteres terrestres amb Turquia, amb el Kurdistan iraquià, o per via aèria.
Tot i la manca d'ajuda exterior, la gent ha estat treballant dur per a fer la ciutat habitable de nou. Els habitants de Kobanê estan ocupats reconstruint les seves pròpies cases, i la junta de reconstrucció ha desenvolupat un nou sistema de subministrament aigua per a la ciutat, com Dostar ens informa:
"Abans que l'Estat Islàmic l'ocupés, la ciutat depenia del riu Eufrates per a tenir aigua potable, però l'Estat Islàmic va destruir-ne el subministrament. Com a alternativa, el municipi ha construït un dipòsit en què s'afegeix clor a l'aigua i després es bomba cap a la ciutat. També s'han excavat quinze pous a la ciutat per tal que l'aigua ja sigui pura. Amb aquests quinze pous, proporcionem aigua per a la resta de la ciutat. Ens va costar tres mesos i un milió de dòlars. Es tracta d'una quantitat enorme de diners per a nosaltres."
També ens parlen sobre la construcció d'una fàbrica de maons i grava a Kobanê. Un cop completada, la població local podrà comprar-hi materials de reconstrucció pel 30 per cent del preu normal. Dostar ens diu que la gasolina també està subvencionada, i que el pa es distribueix per tota la ciutat en tres torns al dia. La junta agrícola també ha posat en marxa una nova cooperativa, on s'han distribuït 1.400 ovelles entre les famílies més pobres de la comunitat. S'anima aquestes famílies a guanyar-se la vida amb la llet d'ovella. Els bens nounats són enviats cap a la cooperativa i es distribueixen a d'altres famílies. Finalment, se'ns parla sobre la iniciativa d'un centre de costura per a dones, que ha estat creat perquè les dones puguin ser independents econòmicament.
Tot i la manca de recursos, la gent de Kobanê està fent el millor que poden per a reconstruir les seves vides, i ho està fent en l'esperit democràtic i igualitari que ha caracteritzat la revolució a Rojava. No obstant això, és necessària la solidaritat internacional.
Actes de solidaritat
Hi ha diferents maneres en què els activistes i moviments socials poden actuar en solidaritat amb el poble de Kobanê. En primer lloc, es pot exercir pressió sobre els governs de Turquia i el Kurdistan iraquià per a aixecar les restriccions a les fronteres i permetre l'entrada de materials de reconstrucció i de treballadors, de subministraments humanitaris i de voluntaris.
Ameena Oseh, vicepresidenta de l'Ens d'Exteriors del cantó de Cizîrê, ens diu: "Necessitem que tothom exerceixi més pressió sobre Turquia per a obrir el pas fronterer. En general, el millor per a nosaltres és la pressió política, i el reconeixement de la nostra autoadministració." I segons Dostar:
"Necessitem que els activistes ajudin. Podeu organitzar seminaris i conscienciar. Els activistes poden usar els seus propis llocs web i fer campanyes. Us podeu manifestar davant de l'ambaixada turca al vostre país, demanant que obrin un corredor humanitari. Potser també podem organitzar un "Dia Internacional per a Obrir un Corredor Humanitari". L'important és fer-ho de manera constant i contínua."
Els habitants de Kobanê també demanen voluntaris experts per a venir a Kobanê i compartir els seus coneixements i habilitats. Heyva Sor a Kurd ens diu que necessiten cirurgians infantils, dermatòlegs i tot tipus d'especialistes. També se'ns diu que manquen ambulàncies de doble tracció a Rojava, que puguin circular camp a través, a la primera línia del front i les zones rurals.
Ameena Oseh diu: "Necessitem la vostra ajuda en la reconstrucció de Kobanê. Les YPG i YPJ estan lluitant contra l'Estat Islàmic en nom del món. És la vostra responsabilitat, i la responsabilitat del món, d'ajudar-nos. Ho podeu fer construint escoles i aportant experts en salut. Necessitem ambulàncies, metges, experts, medicines. Necessitem experts mèdics per ajudar-nos a tractar la gent."
Dostar continua: "Necessitem arquitectes que puguin ajudar a redissenyar la ciutat perquè sigui més ecològica. Necessitem enginyers per ajudar-nos amb les canonades d'aigua. Ens calen tota mena de metges i treballadors sanitaris, entre ells els que puguin donar formació sobre primers auxilis i altres serveis bàsics de salut. Necessitem psicòlegs, especialment per a donar suport a les dones i els nens. Necessitem ginecòlegs per a proporcionar serveis a les dones. Necessitem suport per a la vacunació. Necessitem gent que pugui desminar. Tenim almenys 50 llogarrets que estan minats, i per culpa d'això la gent no hi pot anar ni conrear-hi la terra. Us podeu posar en contacte amb nosaltres a la Junta de Reconstrucció de Kobanê si voleu ajudar."
La lluita radical de Rojava per la democràcia i l'autonomia és un experiment que no ha anat prou lluny.
Ens diuen que els voluntaris qualificats serien benvinguts, encara que no sàpiguen parlar kurmanji o àrab, perquè la població local els ajudaria a aprendre kurmanji. No obstant això, si els voluntaris volen oferir suport psicològic a les persones de Kobanê, llavors sí que han de tenir els coneixements lingüístics necessaris per a poder entendre's amb la gent a la qual hagin de donar suport.
Ser solidaris amb Kobanê és una manera de donar suport a les persones en la nova lluita radical de Rojava per la democràcia real i l'autonomia. És un experiment que no ha anat prou lluny. Per exemple, la majoria de la gent a Rojava encara no té veu sobre la política militar i les aliances formades per les forces armades. Però dins de Rojava, les persones s'estan organitzant en confederacions de comunes i assemblees locals. Les idees anticapitalistes i feministes estan florint, i tenen la capacitat de transformar veritablement la societat. Tot això està passant en el context d'una guerra sagnant per la mateixa existència.
Les YPG i YPJ estan lluitant actualment en diversos fronts contra l'Estat Islàmic. Els EUA, Rússia i altres potències capitalistes i imperialistes s'han trobat a si mateixos lluitant temporalment contra el mateix enemic del poble de Rojava, però no els interessa que les idees radicals de la revolució en curs a Rojava tinguin èxit i s'ampliïn. Aquesta és una de les raons per les quals hi ha hagut un silenci eixordador des dels governs sobre el suport a Kobanê i sobre l'obertura d'un corredor humanitari. Una altra raó és la determinació del Govern turc de no permetre una autonomia kurda al llarg de la seva frontera. Correspon als moviments socials de base de donar suport a la reconstrucció de la ciutat i de mostrar la seva solidaritat amb els intents del poble de Rojava de democratitzar la societat.
La Junta per a la Reconstrucció de Kobanê ens va dir que els voluntaris internacionals no qualificats podrien ser una càrrega per a ells, però altres grups a Kobanê, com ara el moviment de dones Yekîtiya Star i la Unió de la Joventut Democràtica, van dir que els semblaria bé d'aprofitar l'oportunitat de fer millors connexions amb activistes internacionals que vulguin saber-ne més sobre els moviments socials a Rojava. Des de fora del Kurdistan, els activistes de base poden organitzar esdeveniments per a recaptar fons i crear consciència sobre la situació, i per campanyes per posar fi al setge de Rojava i per a demanar el corredor humanitari.
* Tom Anderson és un investigador anarquista i anticapitalista, i membre del col·lectiu Corporate Watch. Eliza Egret és escriptora freelance i activista anarquista. Ambdós van formar part d'un grup d'activistes que van visitar Rojava i Bakur el novembre de 2015.
(Aquest article es va publicar en primer lloc al web Red Pepper, en llengua anglesa. Traducció de Nationalia.)