Notícia
Tres diputats kurds inicien una vaga de fam mentre el govern turc amplia el toc de queda
Els parlamentaris reclamen a Ankara que rescati 23 persones atrapades sota un edifici · La Fundació de Drets Humans de Turquia responsabilitza l'Estat de part de les morts civils al conflicte
Els diputats són el copresident del grup parlamentari de l'HDP Idris Baluken, la covicepresidenta del partit Meral Danis Bestas i l'exalcalde d'Amed Osman Baydemir. Els tres polítics van decidir iniciar la protesta després que fracassessin les negociacions amb el ministeri de l'Interior per tal que les forces de seguretat turques permetessin a les ambulàncies arribar a l'indret. Baluken, Bestas i Baydemir diuen que mantindran la vaga fins que les 23 persones siguin rescatades i ateses en un hospital.
El desastre en aquest edifici és només una mostra més de la destrucció que estan patint nombroses ciutats nord-kurdes arran del conflicte entre les forces armades turques, d'un costat, i les guerrilles vinculades al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), de l'altre. Abans-d'ahir dimarts, l'exèrcit turc va afirmar haver mort 11 guerrillers kurds a Cizre i 9 més a Amed, i va admetre haver perdut 3 soldats en aquesta última ciutat. Ahir les guerrilles van matar uns altres 4 soldats i policies a Amed.
Les autoritats turques van decidir ahir d'ampliar el toc de queda que ja era vigent al districte de Sur, a Amed. Ankara diu que necessita poder actuar en més zones d'Amed perquè els guerrillers s'hi han fet forts i controlen els barris. Segons Associated Press, la mesura ha provocat la fugida d'almenys 2.000 persones. Se sumen a les més de 100.000 que es troben desplaçades al Kurdistan del Nord després de sis mesos de combats, d'acord amb dades d'activistes locals recollides per Ara News.
Segons dades de la principal guerrilla del Kurdistan del Nord (HPG), durant l'any passat el conflicte va deixar 1.600 morts entre les forces armades turques i 220 entre les guerrilles. Dades completament oposades a les fetes públiques per la presidència turca, que parla de 3.100 guerrillers morts i només reconeix 200 baixes entre l'exèrcit i la policia estatals.
La Fundació de Drets Humans de Turquia afegeix que el nombre de civils morts als barris kurds on imperava el toc de queda puja a 198 fins al 21 de gener d'enguany. L'informe d'aquesta entitat és especialment crític amb l'actuació de l'Estat turc: afirma que 40 d'aquestes persones van morir tot i estar recloses a casa seva i afegeix que entre l'11 de desembre i el 22 de gener, almenys 21 civils van morir en no poder ser assistits pels serveis sanitaris "per raó del blocatge de les forces de seguretat".
Més de 1.200 acadèmics turcs i d'altres països han signat un manifest que reclama al govern turc que acabi amb el que els signants entenen que és un "crim" i una "massacre deliberada i planejada" contra els "kurds i altres gents de la regió". El 15 de gener, la policia turca va detenir 12 dels signants, acusant-los de "fer propaganda per a una organització terrorista" i "d'insultar l'estat".