Notícia
El Plaid Cymru vol que Gal·les disposi dels seus propis bitllets de banc
El diputat Jonathan Edwards diu que la decisió "impulsaria el caràcter nacional de Gal·les" · Escòcia i Irlanda del Nord disposen dels seus bitllets i Gal·les n'havia tingut en el passat
El diputat encarregat de presentar la proposta, Jonathan Edwards, argumenta que la decisió visualitzaria el "reconeixement [de Gal·les] com a nació igual" dins del Regne Unit "i com a entitat econòmica". Edwards també creu que "impulsaria el caràcter nacional de Gal·les".
Vuit bancs emeten lliures esterlines al Regne Unit
A diferència del que passa a la majoria de països, al Regne Unit fins a vuit bancs poden emetre bitllets de curs legal. Per a Anglaterra i Gal·les aquesta prerrogativa correspon al Banc d'Anglaterra. Per a Escòcia emeten bitllets el Royal Bank of Scotland, el Bank of Scotland i el Clydesdale Bank. I a Irlanda del Nord ho fan el Bank of Ireland, el First Trust Bank, el Danske Bank i l'Ulster Bank.
Tant els bancs escocesos com els nord-irlandesos adornen el seu paper moneda amb motius relacionats, respectivament, amb Escòcia i Irlanda del Nord. El Plaid Cymru considera que la seva proposta facilitaria la inclusió de motius propis de Gal·les en un objecte tan quotidià com són els bitllets de banc.
El darrer bitllet gal·lès, el 1908
De fet, diversos bancs comercials gal·lesos havien emès legalment els seus propis bitllets durant els segles XVIII i XIX. El 1844, una llei britànica va atorgar al Banc d'Anglaterra el monopoli del control de l'emissió de bitllets. Això es va traduir en l'homogeneïtzació progressiva dels bitllets a Anglaterra i Gal·les, però no pas per a Escòcia i Irlanda. Amb la desaparició del North and South Wales Bank, el 1908, també s'acabaven els bitllets de banc gal·lesos.