Notícia

Algèria declara l'amazic llengua oficial, però el manté un graó per sota de l'àrab

Crítiques del món amaziguista a una esmena constitucional que manté l'àrab com a única "llengua de l'Estat"

L'Assemblea Nacional (cambra baixa del Parlament algerià).
L'Assemblea Nacional (cambra baixa del Parlament algerià). Autor/a: Magharebia
El Parlament algerià va aprovar ahir una esmena constitucional que proclama l'amazic com a llengua oficial del país nord-africà. Però la iniciativa ha rebut crítiques des de diversos sectors amazics, que entenen que el canvi és cosmètic, insuficient o inadaptat a la realitat sobre el terreny.

L'amazic va ser declarat "llengua nacional" el 2002, però no ha estat fins ara que ha estat considerat també "llengua oficial". Tot i així, la llengua queda un graó per sota de l'àrab, que en el nou redactat de la Constitució és considerat oficial i també "llengua de l'Estat".

A banda d'això, el nou text també ha de servir per a "ampliar els drets i llibertats dels ciutadans, consagrar la democràcia pluralista, reforçar els fonaments de l'Estat de dret i consolidar la independència de la Justícia", segons el primer ministre algerià, Abdelmadek Sellal.

Però hi ha força sectors algerians que no ho veuen així. "Fora dels dos partits de la coalició governamental", escriu un dels diaris de referència d'Algèria, El Watan, "la nova carta fonamental ha trobar una resistència gairebé massiva dels partits de l'oposició i d'altres actors polítics i socials".

Un altre diari de referència, Le Matin, en un editorial escriu que per al president algerià Abdelaziz Bouteflika, la Constitució no és sinó "un document banal sense utilitat". Per El Watan, les noves disposicions són una "operació de màrqueting" per a preparar "la pròxima etapa política".

Malgrat que formalment sigui una república parlamentària semipresidencial, bona part del poder polític a Algèria està concentrat en un grup de civils i militars no electes, conegut popularment com a "Le Pouvoir" ("El Poder") i del qual se'n sap relativament poc, amb capacitat per a decidir quina persona ocuparà la presidència i que té vinculacions estretes amb el poder econòmic -si no l'ostenta en part.

Crítiques amazigues

Fa dies que el Congrés Mundial Amazic (CMA, entitat que cerca de representar l'amaziguisme polític i cultural) va expressar el seu rebuig a la nova carta constitucional. El CMA considera que no es destaca prou que l'amaziguitat és el component originari de la terra algeriana -ben abans de l'arribada dels àrabs i de l'islam- i lamenta que "es consagri la supremacia de la llengua àrab". El CMA també havia demanat -sense èxit- que se suprimissin les referències al caràcter "indivisible" d'Algèria i al rol de l'islam com a "religió de l'Estat".

A la Cabília, el Moviment per l'Autodeterminació de la Cabília (MAK) també ha rebutjat la nova carta, amb l'argument que per als cabilencs l'única cosa que hi compta ja és el reconeixement del seu dret a decidir lliurement el seu futur. I a més a més, el MAK precisa que allò que caldria oficialitzar a la Cabília és el cabilenc, i no pas l'amazic, que veu com un grup de llengües més que no pas com una llengua única.

També hi ha crítiques entre els sectors cabilencs oposats a l'autodeterminació i partidaris d'un nou encaix de la Cabília -i del món amazic en general- dins d'Algèria. És significatiu el manifest que han signat una vintena d'acadèmics, advocats, dirigents i líders polítics històrics, entre els quals Abdennour Ali Yahia, membre del FLN durant la guerra d'independència, on reclamen una veritable democratització del país i critiquen que l'oficialització de l'amazic és una "operació de distracció" que quedarà "buida de tot sentit".

També el Front de Forces Socialistes (FFS) s'oposa a la reforma. El partit, que té una de les seves principals bases de suport entre la població amaziga, de fet va boicotar la darrera sessió extraordinària del Parlament en què es tractava la qüestió de l'esmena.

Portes que s'obren

També, però, des del món amazic s'alcen algunes veus que, malgrat tot, veuen aspectes positius en el canvi constitucional. És el cas del professor i acadèmic Mohand Akli Haddadou, que hi veu "la fi d'una negació mil·lenària d'una part important de la identitat algeriana". Haddadou destaca que la reforma porta aparionada la creació d'una Acadèmia de la Llengua Amaziga que pugui fixar una norma lingüística.

L'acadèmic també opina que l'oficialització permetrà que el govern algerià ara destini "mitjans" per a garantir-ne la promoció i la normalització.