1. Inici
    2.  
  2. Notícies
  3. Política i institucions, Moviments cívics, Llengua i cultura, Drets humans, Conflictes violents

Notícia

La violència sexual és un crim contra la humanitat: el veredicte històric d'un tribunal guatemalenc

 
Les q'eqchís es van cobrir els rostres durant el procés. Quan es van obrir les caixes que contenien 48 cadàvers amb signes de tortura, tenien la mirada fixa en les despulles d'unes persones que podrien ser les de qualsevol dels seus marits.
Les q'eqchís es van cobrir els rostres durant el procés. Quan es van obrir les caixes que contenien 48 cadàvers amb signes de tortura, tenien la mirada fixa en les despulles d'unes persones que podrien ser les de qualsevol dels seus marits. Autor/a: Sandra Sebastián / Plaza Pública
Un tribunal guatemalenc va declarar culpables de crims contra la humanitat antics membres de l'exèrcit el 26 de febrer. Els crims consistien en violacions, esclavatge sexual i assassinat de dones i nenes indígenes durant el conflicte armat del país. Renata Ávila* explica la importància històrica del cas.

La sentència, en total, suma 210 anys de presó. És el primer cop que un tribunal estatal ha declarat la violació com a arma de guerra i com a crim contra la humanitat, una decisió que és vista com a històrica tant per les institucions internacionals com pels mitjans ciutadans:

("El cas de Sepur Zarco, el primer cop que l'esclavatge sexual en temps de guerra és jutjat en un tribunal nacional.") ("Guatemala ens mostra que l'abús sexual en contextos de guerra no va de "nois fent de nois"; és una arma de guerra i ha de ser castigat.")

El mitjà independent guatemalenc Plaza Pública explica el context d'un procés legal que ha durat 13 anys:

"En la Sala de Vistes del Tribunal Suprem de Justícia, les dones q'eqchís han reviscut el record dels mesos que van passar en el destacament de Sepur Zarco. [...] Els testimonis de les víctimes [...] han estat reproduïts i han tornat a narrar la forma en què els soldats -guiats per comissionats militars- van fer desaparèixer els marits [de les dones víctimes] l'agost de 1982. "Vídues" i "soles", les van obligar a traslladar-se al destacament de Sepur Zarco, on, segons els seus relats, van ser violades en repetides ocasions durant sis mesos, forçades a cuinar i a rentar uniformes militars".

El veredicte va ser donat a conèixer en públic, alhora que la identitat de les víctimes era protegida. Qualsevol que hagi tingut interès en el cas l'ha pogut mirar en directe per televisió, cosa que ha generat tota mena de reaccions entre el gran públic.

("La sala del tribunal, a vessar. Rigoberta Menchú i les activistes guatemalenques esperen el veredicte sobre el cas de violència sexual de Sepur Zarco.")

Dones destacades, com l'activista prodrets humans Rosalina Tuyuc, es trobaven entre l'audiència, així com la guanyadora del Premi Nobel Rigoberta Menchú, que piulava en directe les seves impressions:


("Amb les meves germanes de lluita, Rosalina Tuyuc i Maria Canil, fundadores de CONAVIGUA.")

En el seu veredicte, la jutge va descriure el tractament brutal que les dones indígenes, vulnerables, van patir per part dels soldats durant els temps de guerra:


("'A Sepur Zarco, el tractament que les dones rebien era pitjor que el dels animals", diu la jutge Barrios.")

Altres usuaris de Twitter destacaven la importància del veredicte:


("Guatemala és avui la prova que la justícia pot ser aplicada en casos de violacions greus dels drets humans en tribunals estatals.")

Al mateix temps que els observadors internacionals lloaven els esforços dels tribunals nacionals, l'organització que agrupa totes les universitats del país (Coordinadora Estudiantil Universitària de Guatemala, CEUG), la qual ha jugat recentment un rol crucial en la batalla contra la corrupció, resumia en una línia per què la sentència és vital per al futur de la nació:


("Mentre existeixi justícia per al més feble, per al desafavorit, hi ha esperança d'un futur digne per a tothom.")

La sentència pot ser apel·lada als tribunals guatemalencs, i fins i tot pot ser anul·lada, per part del Tribunal de Cassació, però la majoria de l'opinió pública està d'acord amb el fet que el veredicte de la jutge Jazmín Barrios avui estableix un precedent de dignitat, coratge i resistència no-violenta de les dones indígenes, que no van voler abandonar la lluita per la justícia, i que van superar l'estigma de la violació, de la pobresa, de l'exclusió, del racisme i del classisme per tal d'aconseguir justícia. Fins i tot després de 34 anys, aquest judici ha obert una via per a la justícia per a les dones a Guatemala -i arreu del món- que hagin estat víctimes de crims de guerra.

* Renata Ávila és una advocada guatemalenca especialitzada en drets humans, noves tecnologies i propietat intel·lectual. Participa en diverses campanyes internacionals i ha representat Rigoberta Menchú en la denúncia contra Efraín Ríos Montt pel genocidi maia davant de la justícia espanyola.

(Aquest article va ser publicat en primer lloc en anglès a Global Voices. Traducció de Nationalia.)

Mots clau: dones, drets humans, Guatemala, pobles indígenes