Notícia

El conflicte del Karabakh: algunes claus de l'escalada actual

Desenes de morts en la pitjor escalada bèl·lica des de 1994 · Les tensions han anat incrementant-se els darrers anys, a cavall d'una despesa militar creixent · Els factors interns ajuden a explicar per què

Les hostilitats entre armenis i azerbaidjanesos a la línia de front de l'Alt Karabakh iniciades aquest cap de setmana amenacen de desestabilitzar el Caucas meridional, una regió estratègicament important, on conflueixen tres potències (Rússia, Turquia i l'Iran) i per on transiten alguns oleoductes i gasoductes clau per a Europa. Hi ha hagut desenes de morts, i encara no és clar quin dels dos bàndols hi ha perdut més. En tot cas, es tracta dels pitjors combats des de 1994. Us expliquem algunes claus per a entendre com s'ha arribat a la situació actual.

Una república autoproclamada i sense reconeixement. L'Alt Karabakh és una república de majoria armènia que formava part de l'Azerbaidjan en temps de la Unió Soviètica. Ja en temps soviètics va haver-hi manifestacions d'armenis que reclamaven la unió de l'Alt Karabakh amb Armènia. Moscou no ho va acceptar mai. En ple procés de dissolució de la Unió Soviètica, la república es va autoproclamar independent el 1991. No l'ha reconeguda ningú, ni tan sols Armènia.

Congelat des de 1994, però no tant. Entre 1992 i 1994 les forces armènies del Karabakh, amb el suport de l'exèrcit d'Armènia, van lliurar una guerra d'independència contra l'Azerbaidjan. El conflicte va acabar amb victòria armènia i la declaració d'un alto el foc el 1994. La República de l'Alt Karabakh es va annexionar alguns territoris anteriorment azerbaidjanesos que li permeten mantenir continuïtat territorial amb Armènia. D'ençà s'ha considerat que el conflicte era congelat -perquè no hi havia guerra oberta i s'hi mantenia un statu quo sense acord de pau- però esporàdicament hi ha hagut incidents violents a la línia de demarcació. 

Militarització creixent. Armènia i l'Azerbaidjan s'han lliurat a una carrera armamentística creixent des de la congelació del conflicte. Si el 1995 Armènia gastava 52 milions de dòlars (en preus d'avui) en armament i l'Azerbaidjan en destinava 66 milions, el 2015 les xifres havien pujat a 447 milions i 3.021 milions, respectivament, segons dades del SIPRI. Per a Armènia, això suposa haver passat del 4,1% del seu PIB el 1995 al 4,5% ara; per a l'Azerbaidjan, el salt és molt més significatiu: del 2,7% al 4,6%, a cavall de la riquesa creixent d'aquest país mercès a les exportacions de petroli.

Escalada recent. L'anàlisi del que ha estat passant els dos darrers anys permet concloure que l'esclat violent d'aquests dies no és pas un fet aïllat. En aquest article que Sandra Veloy publicava a Nationalia aquest mateix any us explicàvem que el 2014 ja hi havia hagut 60 morts a la frontera i que el 2015 "va tenir lloc un grau de violència sense precedents, incloent-hi l'ús d'artilleria per part dels dos bàndols", "el primer cop que això passava des de l'alto el foc de 1994".

Dinàmiques internes. En dos països amb problemes econòmics, polítics i socials, "la guerra ha esdevingut la font més valuosa i abundant per a alimentar les màquines propagandistíques de tots dos règims", escriu l'analista Ryan McCarrel. "El bombardeig mediàtic constant està pensat per a crear un sentit de deure nacional i patriotisme, i alhora desviar l'atenció dels temes que més importen en la vida diària, com la manca d'accés a bons llocs de treball, els serveis bàsics i una situació econòmica que es deteriora".

La tensió entre Rússia i Turquia: un element no tan central. Una explicació recorrent aquests dies és que l'esclat violent és una expressió de les tensions entre Rússia i Turquia, derivades sobretot de la guerra de Síria. És cert que, en termes generals, Armènia s'alinea amb Moscou -que té una base militar a Armènia i amb qui forma part del CSTO, un pacte de defensa mutu- mentre que l'Azerbaidjan acostuma a trobar suport i comprensió des d'Ankara. Però no és menys cert que "recentment, Baku s'ha girat cada cop més cap a Moscou per a reforçar la seva posició militar: els darrers cinc anys, el 85% de les importacions azerbaidjaneses d'armes han vingut de Rússia", explica Magdalena Grono, del Crisis Group. "El nombre d'actors azerbaidjanesos els càlculs estratègics dels quals s'alineen més amb Rússia han crescut, ja sigui perquè confien menys que Occident o Turquia podrien prevaldre en una confrontació amb Rússia, ja sigui per interessos econòmics personals".

En la mateixa línia, Thomas de Waal, expert de l'institut Carnegie Endowment, apunta que "és un error pensar que Moscou és l'actor principal" de la tensió actual. "Armènia i l'Azerbaidjan són els actors principals en aquest conflicte. Moscou és un actor secundari fort, però no ho està manipulant tot". "Tant l'exèrcit armeni com l'azerbaidjanès", continua De Waal, "són força independents. No els agrada que Moscou els empenyi".