Notícia
Ossètia del Sud serà la propera Crimea?
El referèndum no seria acceptat com a vàlid per part de la comunitat internacional, que considera la separació d'Ossètia del Sud com un moviment expansionista per part de Rússia. No obstant això, sembla que existeix un elevat suport entre la població d'Ossètia del Sud a la unificació amb Rússia, malgrat que aquesta informació prové de sondejos sense la supervisió d'experts externs.
Tibílov ha mostrat ser força inconsistent en la seva posició sobre l'statu quo d'Ossètia del Sud. Quan el 2012 va presentar la seva candidatura a la presidència, estava obertament en contra de la idea del referèndum, i el seu programa se centrava en reforçar l'estatus sobirà de la república. Tot i així, tot just un any després va dir que el poble osseta necessitava reunir-se sota únic estat, referint-se a la possibilitat que Ossètia del Sud s'unís a Ossètia del Nord, dins de la Federació Russa. Sembla que aquest canvi en el seu discurs polític va portar el seu partit, Ossètia Unida, a guanyar les eleccions parlamentàries de 2014. No obstant això, el partit va rebre el 43% dels vots, que serien un suport insuficient en cas de referèndum. Fins ara, només la facció més petita del Parlament, Nikhàs, s'ha significat en suport del referèndum proposat per Tibílov, i per tant continua sense ser clar quin seria el resultat si es fes la votació.
És plausible que Tibílov estigui fent servir la idea del referèndum com a eina política per a les eleccions presidencials que han de tenir lloc l'abril de 2017. L'economia d'Ossètia del Sud és feble, i majoritàriament sostinguda per Rússia. Els ciutadans de la regió secessionista podrien percebre la unió amb Rússia com una forma de millorar la situació del territori i de portar noves oportunitats a aquesta regió força isolada (tot i que l'abast de la millora de la situació que comportaria la unió amb Rússia és tema de debat, donat que Rússia ara mateix s'enfronta a dificultats econòmiques causades per les sancions imposades per Occident a causa de l'annexió de Crimea).
Sigui quina sigui la raó, sembla que Tibílov té ganes d'obtenir una associació més estreta amb Rússia, si cal jutjar-ho per les seves trobades constants a Moscou i per les seves declaracions obertes sobre una futura unió. No obstant això, el seu desig d'uns vincles polítics més estrets està sent contingut per les precaucions de Rússia, que no permetrà que la unió política progressi tan ràpidament com ho suggereix la retòrica de Tibílov. Per exemple, després de la seva declaració oficial l'octubre de 2015 sobre la seva intenció de convocar un referèndum sobre la unificació d'Ossètia del Sud amb Rússia, Tibílov va haver de fer marxa enrere. El 4 d'abril el líder sud-osseta va anunciar, després d'una trobada amb el president rus, Vladímir Putin, que el referèndum sí que tindria lloc, però que seria per a modificar l'article 10 de la Constitució de facto per a crear un "òrgan unificat de la unió". L'article estipula que "la República d'Ossètia del Sud té el dret de celebrar una unió amb altres estats i delegar als òrgans de la unió l'exercici de part de les seves prerrogatives". Queda poc clar què té Tibílov en ment quan parlar d'aquest nou "òrgan" i les seves funcions.
Es pot trobar una explicació per a aquesta ambigüitat en altres declaracions de Tibílov durant la mateixa conferència de premsa. Va explicar que Moscou veia aquest tema com un afer intern d'Ossètia del Sud, i que la decisió d'Ossètia del Sud no s'hauria de prendre en detriment dels riscos polítics del seu soci estratègic.
Per tant, sembla que Moscou està preocupat per les repercussions geopolítiques d'una unió entre Ossètia del Sud i Rússia, donat que Occident la percebria com una annexió i com un altre exemple d'imperialisme militar rus. Putin, per tant, està dictant un ritme lent de progrés, amb l'objectiu d'anar aconseguint una unió més estreta mitjançant passos petits i ambigus, tots els quals impulsats per la voluntat expressada pel poble sud-osseta. D'aquesta manera, Rússia podria cercar d'evitar les repercussions polítiques que es desprendrien d'una unió política ràpida i completa, sense la cobertura d'una votació popular. Sigui quina sigui l'estratègia, Tibílov vol fer el proper pas tan aviat com sigui possible. Quan li van preguntar sobre una data potencial per al referèndum, va dir que tindrà lloc "no d'aquí a un any, ni tan sols d'aquí a mig any, sinó més aviat".
Malgrat que la situació entre Ossètia del Sud i Abkhàzia pugui comparar-se fàcilment a molts nivells, és força diferent pel que fa al desig que les dues regions mantenen pel que fa a la seva relació amb Rússia. És clar que, sense Rússia, cap de les dues no seria on és avui. Però mentre que les aspiracions d'Ossètia del Sud han tendit cap a la unificació amb Rússia, Abkhàzia vol una independència reconeguda internacionalment. Aquestes relacions desitjades es poden veure fàcilment en els acords bilaterals d'ambdues regions i en les negociacions per a redactar-los. D'una banda, Ossètia del Sud va signar el Tractat sobre les Relacions de la Unió el març de 2015, el qual preveu una cooperació més estreta entre les forces armades i les estructures de seguretat d'Ossètia del Sud i Rússia. No va incloure el referèndum sobre la seva incorporació a Rússia, el qual sí que figurava en el primer esborrany tal com ho havia demanat Tskhinvali. Tot i així, encara va incorporar elements que establien una integració més profunda. Per contra, Abkhàzia va signar l'Acord sobre l'Aliança i Partenariat Estratègic el novembre de 2014. Aquest acord va suscitar preocupació entre els abkhazos, atès que molts d'ells veien el primer esborrany com una amenaça per a la seva independència autoproclamada i com una declaració d'intencions per part de Rússia de dur a terme una annexió potencial futura. Moscou es va veure forçat a editar l'esborrany, incloent-hi l'eliminació de la paraula "integració" continguda en el títol i l'estipulació que un grup comú de forces militars abkhazes i russes estaria comandat per Rússia. La versió final també obliga Rússia a donar suport als esforços diplomàtics d'Abkhàzia per a assegurar-se el reconeixement internacional com a estat sobirà.
Per tant, malgrat el fet que les dues regions secessionistes depenen fortament de Rússia en l'aspecte militar i econòmic (i especialment després que se signessin els tractats), difereixen pel que fa als seus objectius a llarg termini. Aquests exemples il·lustren que, en general, Abkhàzia seria molt més refractària a esdevenir part de Rússia, mentre que la unificació d'Ossètia del Sud podria iniciar-se més aviat del que tothom esperava.