Notícia

Troadec es llança a la cursa de les presidencials franceses demanant "l'oficialitat de les llengües regionals"

L'alcalde bretó propugna una "regionalització veritable" de la República Francesa · Les eleccions estan previstes per a l'abril i el maig de 2017

"Em pronuncio solemnement a favor de l'oficialització de les llengües regionals a França". "L'oficialització és un pas indispensable si hom vol donar una oportunitat de sobreviure a les nostres llengües". Ho ha dit el batlle de Karaez (Carhaix) i líder del Moviment Bretanya Progrés, Christian Troadec, en un dels seus primers compromisos en la seva cursa per a convertir-se en candidat oficial a la presidència de la República Francesa.

Troadec, com la resta de candidats potencials, necessita el suport de 500 càrrecs electes -entre els quals diputats, consellers regionals i alcaldes, però no pas regidors- per tal d'esdevenir candidat oficial. De moment, la Federació Regions i Pobles Solidaris (RP&S), que agrupa diversos partits autonomistes de les nacions sense estat, ha fet públic el seu suport per a Troadec.

Troadec va anunciar l'any 2015 una gira per a recollir suports per a la seva candidatura, després d'haver aconseguit notorietat a escala estatal com a líder del moviment dels Barrets Vermells.

Les eleccions tindran lloc, en dues rondes, els dies 23 d'abril i 7 de maig de 2017. A un any de les votacions, els candidats que compten amb més intenció de vot són Marine Le Pen (Front Nacional), Alain Juppé (Els Republicans) i Emmanuel Macron (Partit Socialista).

"Per una regionalització veritable"

En la carta on explica els motius que l'han dut a presentar-se a les eleccions, Troadec atorga molta importància a la qüestió de l'organització territorial. L'alcalde bretó ataca el "model jacobí, aquest centralisme portat a l'excés", que segons ell "impedeix que s'expressin la imaginació i les iniciatives innovadores".

Troadec proposa de substituir-lo "per una regionalització veritable" que doni "poders i mitjans veritables a les regions". L'alcalde argumenta que aquests canvis no tan sols anirien en benefici de territoris que no disposen d'autonomia o de reconeixement -el País Basc, Catalunya, Savoia o Occitània- sinó que també beneficiaria regions com la parisenca, perquè "més autonomia significaria més democràcia".