Notícia

Simon Mossa, un intel·lectual polièdric entre Sardenya i els Països Catalans

El fill del polític i arquitecte alguerès presenta a l'IEC 'El pont retrobat', un recull d'escrits del seu pare en el centenari del seu naixement

La presentació del llibre.
La presentació del llibre. Autor/a: Adrià Mainar Scanu
HISTÒRIA. Per Adrià Mainar Scanu*. L’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, un grup de refugiats catalans, entre els quals Josep Pla, es trobaven sovint al Cafè Greco de Roma per passar l’estona. Van observar que, a la taula del costat, s’hi reunia sempre un altre grup de joves i van començar a dubtar que no es tractés de la policia política feixista. Un dia s’adonaren, astorats, que un d’aquells nois, el que sovintejava menys el lloc, parlava català com ells, així que es presentaren tots i feren amistat. Es tractava d’Antoni Simon Mossa, un estudiant d’origen alguerès a qui Pla descrigué com un jove “d’una intel·ligència fàcilment constatable” i “d’una gran comprensió per tot el que era humà”, tal i com acabaria demostrant en tots els àmbits als que hi dedicà la seva atenció.

El passat 4 de maig, en motiu del centenari del naixement de Simon Mossa (Pàdua, 22 de novembre de 1916 - Sàsser, 14 de juliol de 1971) que se celebra enguany, es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, amb gran èxit d’assistència, el llibre El Pont Retrobat. Escrits d’Antoni Simon Mossa (2016). En l’acte, organitzat per l’IEC, l’Ofici de l’Alguer de la Delegació del Govern a Itàlia, l’Associació Cultural Pro No Ismentigare i l’Associació de Sards a Catalunya, els diversos ponents van anar perfilant les múltiples cares del polièdric intel·lectual —cineasta, arquitecte, escriptor, filòleg i polític— composant així un retrat força complet de la seva figura i la importància que tingué en la renovació de l’independentisme sard, l’impuls del català de l’Alguer i l’enfortiment dels lligams amb Catalunya.

Obrí l’acte el fill d’Antoni Simon Mossa i curador del llibre, Pedru Simon Altea, explicant a grans trets els diversos projectes que s’estan duent a terme per a commemorar l’obra del seu pare, en els que hi participen grups d’especialistes organitzats entorn a quatre temàtiques d’estudi: la producció cinematogràfica, els articles periodístics, històrics i polítics, els plans arquitectònics i la vinculació amb el món català i alguerès, àmbit en que també hi col·labora la Generalitat de Catalunya. Pedru Simon recordà també Pere Català i Roca, amic de Simon Mossa, historiador i artífex del Viatge de Retrobament amb l’Alguer, la muller del qual —Carme Dalmau— es trobava entre els assistents a l’acte; i el periodista Joan Gala, infatigable cronista dels lligams amb la Barceloneta de Sardenya, finat l’any passat, de qui se n’ha inclòs al llibre un article sobre els treballs literaris de Simon Mossa en llengua catalana.

De seguit, Francesc Ballone, membre corresponent per l’Alguer de la Secció Filològica de l’IEC, va explicar l’activitat filològica de Simon Mossa en favor de la normativització del català alguerès. Com a membre fundador del Centre d’Estudis Algueresos (1952) i mestre de l’Escoleta del Bon Pescador (1959), l’intel·lectual adaptà l’ortografia fabriana a l’alguerès i aprofundí en l’estudi de la seva gramàtica per oferir als seus conciutadans les eines per cultivar la llengua que parlaven cada dia, ja que majoritàriament no la sabien ni llegir ni escriure. A més, fou també un dels impulsors del Viatge de Retrobament amb l’Alguer (1960), en que una ambaixada de 140 intel·lectuals catalans fou rebuda festivament per uns 20.000 algueresos al port de la ciutat, i dels polèmics Jocs Florals que s’hi celebraren el 1961 amb l’al·lè de les autoritats franquistes al clatell.

L’historiador alguerès Marcel A. Farinelli, autor de la recent Història de l’Alguer (2014), va presentar la trajectòria vital i política d’Antoni Simon Mossa, que tot i la seva mort prematura amb 54 anys, va viure l’ascens i caiguda del feixisme italià, la Segona Guerra Mundial i els primers passos de la Regió Autònoma de Sardenya (1948). Procedent de la família algueresa dels Simon, que ja en els anys de la revolució sarda (1794 - 1796) havia tingut un paper destacat en la política de l’illa, Antoni neix a Pàdua el 1916 i cursa els estudis de Dret i Arquitectura a Florència en temps del Mussolini. Durant la guerra fa algunes pel·lícules sota el dictat propagandístic del règim feixista, però el 1943 —després de passar per Còrsega— torna a Sardenya, ja controlada pels Aliats, i comença a treballar a la Radio Sardegna Libera. Amb els processos de descolonització que se succeeixen als anys 1950’ i evidenciant el xoc de models culturals i econòmics que suposa la pertinença a Itàlia, Simon Mossa comença a teoritzar sobre l’alliberament i la identitat de Sardenya. A diferència dels seus companys del Partit Sard d’Acció —on hi militarà des del 1961— pels qui Sardenya era una “nació avortada”, Simon Mossa creu que la independència és possible i necessària per a la justícia social. Així, reformula l’independentisme des d’una perspectiva anticolonialista i internacionalista, madurada en els seus nombrosos viatges, i defensa una Europa de les nacions on els Països Catalans, Sardenya i Còrsega puguin, fins i tot, federar-se lliurement. Des d’aquest posicionament ideològic innovador i sintètic, com bé explica Farinelli, Simon Mossa esdevindrà un important referent del sardisme i serà l’únic intel·lectual alguerès que se solidaritzarà clarament amb els antifranquistes catalans.

L’arquitecte italià Simone Censi va dibuixar la dimensió de Simon Mossa com a arquitecte, potser la vessant menys coneguda però igualment prolífica i original de l’intel·lectual. Amb més de 450 projectes en 20 anys, la gran majoria dels quals escampats per tot Sardenya, l’arquitectura de Simon Mossa para una especial atenció a les cultures locals i al paisatge com a espai harmònic, essencial i inspirador que cal protegir, desenvolupant un llenguatge propi que combina la tradició sarda i ibèrica amb les exigències de la vida moderna.

Finalment, el filòleg i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, Manuel Llanas, va recuperar l’anècdota protagonitzada per Josep Pla i Simon Mossa al Cafè Greco de Roma per referir-se a l’amistat que entaularen. Gràcies a aquesta, l’escriptor empordanès visitaria l’Alguer i Sardenya el 1938, primer, i una segona vegada el 1962. A partir de l’experiència del seu segon viatge, inclouria la figura de Simon Mossa a la quarta sèrie dels seus Homenots, reflectint-hi el coneixement profund, complet i crític que tenia del passat i la cultura de l’illa.

En conjunt, l’obra i el pensament de Simon Mossa ens revelen la figura d’un gran intel·lectual que, més enllà de la seva tasca d’enllaç amb l’Alguer i Sardenya, va obrir traça en el camí de les nacions sense estat amb una perspectiva original i nova. Avui, 100 anys després del seu naixement, les seves idees gaudeixen de gran actualitat i vigència.

*Adrià Mainar Scanu (@mainarscanu) és historiador i arqueòleg.