Notícia

La primera onada de consultes sobre la independència del País Basc suma gairebé 37.000 vots

La plataforma Gure Esku Dago diu que la jornada suposa "l'inici de la decisió" del futur del poble basc

Un moment de la votació a Debagoiena.
Un moment de la votació a Debagoiena. Autor/a: Erain Debagoiena
La primera onada de consultes sobre la independència del País Basc va comptar ahir amb una participació de 36.884 persones, al voltant del 30% de les persones amb dret de vot en els 34 municipis -32 dels quals a Guipúscoa- que estaven cridats a les urnes. El 95% dels vots van ser favorables a la creació d'un estat basc.

Són dades de la plataforma Gure Esku Dago, impulsora de les consultes, que s'havia fixat la data d'ahir com "l'inici de la decisió" del poble basc respecte del seu futur.

La plataforma sobiranista ha qualificat les votacions d'aquest diumenge de "gran pas qualitatiu" per tal que el País Basc pugui decidir democràticament el seu futur. Les d'ahir no eren pas les primeres consultes autoorganitzades sobre la independència -se n'havien fet dues el 2014 a Etxarri Aranatz i Arrankudiaga-Zollo- però sí que era el primer cop que coincidien diversos municipis en una mateixa jornada i que hi havia 125.000 persones cridades a votar.

Per aquesta tardor hi ha previstes votacions en dos municipis més, i la segona gran onada de consultes tindrà lloc la primavera de 2017, quan Gure Esku Dago té previst que més de 60 municipis votin sobre la consecució d'un estat basc.

Euskal Herria Bildu havia fet una crida a la votació en aquestes consultes, i havia demanat explícitament el "sí" a la independència. Més enllà del resultat concret, la coalició independentista d'esquerres ha afirmat que les consultes són una mostra del "suport ciutadà ampli" al "dret a decidir".

El Partit Nacionalista Basc (PNB) ha marcat distàncies amb les votacions, però si més no, el grup dels penabistes a les Juntes Generals de Guipúscoa sí que va donar suport explícit a les consultes quan la qüestió va ser duta a votació. En canvi Podem, que oficialment es mostra partidari del dret a decidir, s'hi va abstenir, amb l'argument que no s'havia tingut en compte "el concepte social" i que el PNB "no és un company vàlid de viatge". PP i PSOE van votar en contra.