Notícia
El debat sobre el castellà com a segona llengua oficial duu els jamaicans a demanar-se: “Què passa amb el crioll?”
El primer ministre va fer aquests comentaris en tornar d'una reunió de l'Associació d'Estats Caribenys a Cuba, en referència als plans per a una cooperació incrementada sobre aprenentatge de llengües amb aquell país. Les seves paraules van submergir els jamaicans en un debat no resolt, i de vegades intens, sobre l'ús -i acceptació- del crioll jamaicà davant de la llengua anglesa. El debat continua reflectint divisions considerables en la societat i la cultura jamaicanes, així com desigualtats percebudes en el seu sistema educatiu.
Si poguéssiu saltar d'una illa caribenya a una altra, podríeu quedar sorpresos de la quantitat de llengües que es parlen a la regió. Les llengües oficials dels territoris caribenys són l'anglès, el castellà, el neerlandès i el francès, cosa que reflecteix el llegat colonial de la regió, així com també el crioll haitià (la llengua oficial d'Haití, juntament amb el francès, des de 1987) i el papiamento (que va esdevenir la llengua oficial d'Aruba, Bonaire i Curaçao el 2003, juntament amb el neerlandès). També existeixen diverses formes de crioll -incloent-hi el jamaicà, anomenat patois, o patwa- i llengües com el garifuna, parlada per minories indígenes a Sant Vincent.
De manera que alguns territoris sí que tenen dues llengües oficials, mentre que d'altres, com potser Jamaica, tenen una llengua oficial i una de semioficial. El debat sobre si el crioll jamaicà és una llengua prou diferent de l'anglès és força vell, però l'argument que el crioll hauria de ser reconegut com la llengua oficial de Jamaica no s'ha afiançat entre els cercles oficials. Tot i així, molta gent argumenta que la majoria de jamaicans no saben (i no ho fan!) comunicar-se en "anglès estàndard", cosa que significaria que el crioll és de facto la primera llengua per a molts dels seus ciutadans, amb l'anglès en segona posició, a força distància. Realment també hi ha espai per al castellà?
Molts comentaristes jamaicans -especialment els de l'acadèmia- no comparteixen el nou entusiasme del primer ministre Holness sobre la llengua castellana. El crioll és considerat com l'expressió oral natural del poble jamaicà. Louise Bennett-Coverley, dramaturga, poeta i icona cultural molt estimada, era una gran defensora de la llengua nadiua, i la va treure de la foscor de l'era de la postindependència. El professor de Lingüística i coordinadora de la Unitat Lingüística Jamaicana de la Universitat de les Índies Occidentals, Hubert Devonish, apuntava en una carta al nou ministre d'Educació Ruel Reid aquest mateix any:
"Pel govern, pels mitjans i per aquella gent que té influència social, política i econòmica, el tema de la llengua materna no es planteja, perquè 'a diferència d'aquells països endarrerits d'Àfrica i del Pacífic, gràcies a Déu, a Jamaica parlem anglès'. Segur que sí?
Bé, en una enquesta a escala nacional duta a terme per la Unitat Lingüística Jamaicana el 2006, el 36% dels enquestats van mostrar que no tenien capacitat per a descriure un objecte d'ús quotidià usant l'anglès oral. Per contra, el 83% ho podien fer usant la llengua jamaicana, i el 47% tenien la capacitat de fer-ho usant totes dues llengües."
El bloguer i educador Wayne Campbell ha piulat:
The government's proposal to make #Spanish#Jamaica 's official 'second' language should not diminish the status of Patois #language#Patois
— Wayne Campbell (@WayneCamo) 11 de juny de 2016
El columnista Louis Moyston ha escrit en suport del crioll, la llengua del poble:
"Hi ha una tradició de rebutjar la cultura jamaicana i els seus productes. Es va rebutjar l'ska, el rocksteady i el reggae quan feien les seves primeres passes simplement perquè 'venien de sota'. Després, l'acceptació de la nova música va ser massiva. Però en el cas de la llengua jamaicana, hi ha un cas d'autonegació.
Un dels problemes principals que afecten el crim i el desenvolupament té les arrels en el fracàs del sistema educatiu. La característica central d'aquests problemes està basada en el problema de la llengua: ensenyar als nostres estudiants assumint que són parlants d'anglès. Aquesta pràctica, sens dubte, és un crim contra la humanitat. L'anglès ha de ser ensenyat com una segona llengua. Tinguem cura de casa nostra abans de mirar cap a enfora."
Malgrat tot, molts jamaicans estan més que confusos sobre què volia dir realment el primer ministre quan parlava de "segona llengua", la qual és, per definició, no pas la llengua nadiua dels parlants, sinó que s'usa en l'àrea on viuen (com per exemple en parts de la ciutat nord-americana de Miami, que són virtualment bilingües). Aquest no és el cas de Jamaica.
La destacada periodista Dionne Jackson Miller ha declarat, sense manies, a la seva pàgina de Facebook:
"Quina bestiesa. Com es pot declarar segona llengua una llengua que la gent no parla?"
I ha matisat:
"Jo seria la primera a dir que tots hauríem de parlar castellà amb fluïdesa. Ho tinc a les coses que he de fer! Un cop que almenys un determinat percentatge de la població el parli amb fluïdesa, llavors podrien parlar sobre segones llengües. Ara mateix, és un suggeriment ridícul."
Tot i així, la majoria de la gent entrevistada informalment per la TV al carrer van expressar interès a aprendre castellà, argumentant que és útil.
Bona part d'aquest argument reflecteix l'estat del sistema educatiu de Jamaica. El crioll, actualment, no s'ensenya a les escoles, i els resultats dels estudiants jamaicans en llengua anglesa generalment són fluixos. El primer ministre Holness, simplement estava suggerint que es posés més atenció en l'ensenyament del castellà a les escoles? El castellà no s'ensenya a les escoles públiques de primària, però sí a les escoles privades preparatòries. Això va empènyer Wayne Campbell a piular sobre la divisió al sistema escolar:
@Petchary All the students in my grade 7 class who attended preparatory schools were able to speak Spanish. The teacher called on them more.
— Wayne Campbell (@WayneCamo) 12 de juny de 2016
I afegia:
@Petchary There is an urgent need for the Jamaican society to have an official foreign language given the global context we operate.
— Wayne Campbell (@WayneCamo) 12 de juny de 2016
De manera que molta gent com Dawn Campbell Douglas considera que Jamaica, primer, s'hauria de centrar en la qualitat del seu ensenyament d'anglès, abans de preocupar-se pel castellà:
"Quin problema tenim? Cal que arreglem el nostra sistema educatiu... ja! Els resultats anuals [del Certificat Caribeny d'Educació Secundària] indiquen que els estudiants, quan acaben la secundària, tenen problemes amb l'anglès, que és la nostra llengua oficial. Podrem anar més enllà quan les coses bàsiques estiguin cobertes."
Stephen Gunter ha piulat:
@WayneCamo@Petchary to a very large portion of Jamaican society, English IS a foreign language.
— Stephen Gunter (@stephengunter) 12 de juny de 2016
Els jamaicans s'haurien de cenyir al seu estimat crioll, l'expressió de la seva cultura, com a primera llengua? O s'haurien de centrar a millorar el nivell de l'ensenyament i l'aprenentatge de l'anglès, alhora que incrementen l'ensenyament d'anglès a les escoles de primària? Jamaica hauria d'adoptar dues llengües oficials, com Haití, Aruba, Bonaire i Curaçao?
La UNESCO concloïa, en un document polític publicat el febrer i titulat, de manera apropiada, "Si no ho entens, ho pots aprendre?":
"S'estima que fins a un 40% de la població mundial no té accés a l'educació en una llengua que parli o entengui."
Això és aplicable a Jamaica i a d'altres països caribenys on el crioll no està reconegut plenament? En tot cas, una cosa és segura: els jamaicans continuaran amb el debat sobre el crioll temps a venir.
* Emma Lewis és col·laboradora de Global Voices i viu a Kingston (Jamaica). Article publicat originalment en anglès a Global Voices. Traducció de Nationalia.