Notícia

Aran commemora els seus 25 anys d'autogovern

L'aniversari de la recuperació del Consell General i la reivindicació del desplegament de la Llei d'Aran marquen la festa d'enguany

Hissada de la bandera d'Aran.
Hissada de la bandera d'Aran. Autor/a: Pep Casasayas Palà
La Vall d’Aran celebra avui el seu dia nacional, commemorant la restauració del Consell General el 17 de juny de 1991, segle i mig després de la seva abolició per les autoritats espanyoles. Enguany la jornada celebra sobretot el 25è aniversari de la restauració efectiva amb les primeres eleccions al Consell, alhora que reivindica, de forma neta i clara, el desplegament complet i l’aplicació de la darrera Llei del Règim Especial d’Aran, que regula l’autogovern del país i les seves relacions amb Catalunya. La Llei d’Aran, que es va aprovar el 21 de gener de 2015 al Parlament de Catalunya, va entrar en vigor el 14 de febrer de l’any passat.

La celebració té lloc a Viella, com és habitual, amb el passacarrers de tots els pendons portats per representants de cada terçó —la divisió històrica d’Aran— des de la seu del Govern d’Aran fins al Santuari de Mijaran. Després de la recepció del Síndic d’Aran s'hissarà la bandera i sonarà l'himne nacional occità, que és oficialment l'himne de la Vall d'Aran.

Els actes acabaran amb els parlaments de les autoritats, entre les quals el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

Celebració al Parlament de Catalunya

Els actes van començar dissabte 11 de juny amb el lliurament de premis literaris i de dibuix. A més, dimecres passat es va fer una commemoració al Parlament de Catalunya, a Barcelona. L'esdeveniment va ser aprofitat per una delegació de consellers aranesos que van explicar les reivindicacions i els reptes de la Vall d'Aran.

La Llei d'Aran

La Llei d'Aran actual defineix Aran com una "realitat nacional occitana", estableix que el seu himne sigui la versió local de Se canta, intitulada Montanhes araneses, i que la bandera sigui la creu occitana amb l'escut d'Aran. Defineix que la llengua és l'occità, anomenat aranès a Aran, i defineix una política lingüística amb l'occità com a llengua "d'ús normal" de l'administració pública i "llengua vehicular" a l'educació.

La llei també defineix els òrgans del Consell General d'Aran, el seu funcionament, el règim electoral, el dret civil aranès, l'organització del territori, les polítiques d'igualtat, l'educació, les infraestructures, la seguretat i la sanitat, entre d'altres.

També es defineixen les relacions del Consell General amb el govern i el Parlament de Catalunya, i el finançament per a fer possible tot aquest autogovern.

La llei garanteix que la Vall d'Aran no serà inclosa dins de cap divisió territorial pròpia de Catalunya.

Resum històric

Després de la derrota de Muret el 1213, França es va apoderar dels territoris occitans, però els aranesos van decidir de continuar al costat de la Corona d'Aragó, que reconeixia l'organització administrativa aranesa per mitjà de diversos tractats i documents, entre els quals la Querimònia, que va configurar els drets històrics d'Aran de 1313 a 1839.

El 1834, el Regne d'Espanya va suspendre el Consell General d'Aran i va imposar al país el nou règim administratiu general de l'Estat espanyol, integrant Aran a la força a la província de Lleida.

Després de 156 anys, el 1990, es va restablir el Consell General d'Aran amb una llei del Parlament de Catalunya, i el 1991 s'hi van celebrar les primeres eleccions. El govern autònom de la Generalitat de Catalunya va escoltar les reivindicacions araneses i va restablir la institució aranesa que, des d'aquell moment, gestiona les seves polítiques en educació, sanitat, cultura, medi ambient, agricultura i turisme. D'ençà, la llei s'ha actualitat.

(Aquesta notícia és un resum adaptat del text publicat per Jornalet, diari occità amb qui Nationalia manté un acord de col·laboració. Traducció de Nationalia.)

Mots clau: Aran, autonomia, Catalunya, Consell General dAran, Occitània, Països Catalans