Notícia

Les eleccions anticipades consoliden la diferència de vot entre Catalunya i Espanya

Les tres primeres forces catalanes són diferents de les dues primeres forces espanyoles · Al País Valencià, la coalició A La Valenciana es referma com a capdavantera de l'esquerra, però no reté els vots de fa sis mesos

D'esquerra a dreta: Xavier Domènech (ECP), Joan Tardà i Gabriel Rufián (ERC) i Francesc Homs (CDC).
D'esquerra a dreta: Xavier Domènech (ECP), Joan Tardà i Gabriel Rufián (ERC) i Francesc Homs (CDC). Autor/a: ECP/ERC/CDC
Les eleccions anticipades d'aquest 26 de juny han consolidat el considerable comportament electoral diferenciat dels votants de Catalunya respecte dels del conjunt d'Espanya, una tendència històrica que, transformada, s'havia tornat a confirmar a les eleccions de desembre de 2015. Cap de les dues forces més votades a Espanya es troben entre les tres més votades a Catalunya: és l'única comunitat autònoma de l'Estat on passa això.

Les tres primeres forces catalanes (En Comú Podem, ERC i CDC) sumen el 56,6% dels vots, gairebé un punt més que ara fa sis mesos. Els escons són els mateixos: respectivament, 12, 9 i 8. Aquestes tres forces propugnen l'obertura d'un procés constituent a Catalunya i són favorables a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació.

Les estratègies, però, són ben diferents, i ahir al vespre va quedar palesat de nou: En Comú Podem (coalició d'ICV, Podem, Barcelona En Comú, EUiA i Equo) va insistir que val la pena esperar que hi hagi una majoria pel canvi arreu d'Espanya abans d'iniciar cap mena de procés constituent a Catalunya, que, en tot cas, i d'acord amb el seu programa electoral, estaria "interrelacionat" amb els altres processos constituents que podrien tenir lloc arreu del territori espanyol.

Per contra, ERC i CDC entenen que els resultats d'ahir demostren que Espanya és "irreformable" i que Catalunya ha de tirar endavant amb el seu procés constituent, avalat per la victòria independentista a les eleccions catalanes de setembre de 2015.

Les dues principals forces a Espanya (PP i PSOE), més els unionistes de centredreta de Ciutadans,  sumen el 40,4% dels vots a Catalunya, mig punt menys que el desembre de 2015. Obtenen 6,7 i 5 escons respectivament. D'aquests partits, només el PSOE ofereix una reforma pactada de la Constitució a les forces sobiranistes, però no s'aparta d'una proposta de model federal sense gaire concreció.

País Valencià: el PP repunta

La coalició A La Valenciana (Compromís, Podem, Esquerra Unida i Equo) tenia esperances d'acostar-se al PP i fins i tot de superar-lo a les eleccions d'ahir. A l'hora de la veritat, però, l'aliança d'esquerres es va quedar a deu punts (35% a 25%) i a quatre escons (13 a 9) dels conservadors. A La Valenciana ha retingut els 9 escons que havia guanyar al desembre, però ha perdut quatre punts percentuals respecte dels vots que els seus components havien sumat llavors.

Això sí, A La Valenciana consolida el sorpasso que no ha estat possible a escala estatal: torna a ser la força hegemònica de l'esquerra valenciana i el PSOE es veu relegat de nou a la tercera posició, gairebé cinc punts percentuals per sota i 6 escons. Els 5 escons restants els ha obtingut Ciutadans.

Illes Balears: el sobiranisme no aconsegueix el seu primer escó

Els sobiranistes illencs de Més havien posat moltes esperances a aconseguir el primer escó de la seva història al Congrés dels Diputats mercès a l'aliança amb Podem i Esquerra Unida. La coalició aspirava a assolir tres diputats, dels quals el tercer hauria estat per a Més. No ha estat així: l'aliança d'esquerres s'ha quedat amb els mateixos dos diputats que ja tenia i ha perdut set punts percentuals (del 32% al 25%) respecte del resultats dels seus partits integrants el 2015 -que en aquella ocasió es van presentar en tres llistes separades.

El PP ha estat de nou la força més votada, amb sis punts percentuals més (35%) i tres escons. El PSOE n'ha sumat dos i Ciutadans, un.

La llista independentista de Sobirania per les Illes (SI), en la seva primera aparició electoral, ha sumat l'1,6% dels vots i cap escó.