Notícia

Amb “Occitània” i “Nova Aquitània”, totes les regions de la República Francesa ja tenen nom (provisional)

La decisió definitiva dependrà del Consell d'Estat, que es pronunciarà passat l'estiu

La nova regió occitana central s'anomena provisionalment "Occitània" després que el Consell Regional aprovés aquesta denominació al 24 de juny, i ahir mateix la regió occitana occidental, amb l'afegit de Poitou-Charentes, va optar pel nom "Nova Aquitània". Així, tots els territoris del nou mapa territorial francès -aprovat el 2014- disposen ja d'un nom. Tot pot canviar, però, després de l'estiu, quan el Consell d'Estat es pronunciarà definitivament sobre els noms triats per cadascuna de les regions.

L'Occitània gran i l'Occitània petita

Si el Consell d'Estat dóna per bona la tria del Consell Regional, caldrà acostumar-se a distingir a què ens referim quan parlem d'Occitània. Perquè efectivament el nom podrà denotar el conjunt del país -de l'Atlàntic als Alps, l'Occitània gran- o només la seva àrea central -la regió sorgida de la fusió de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, l'Occitània petita, que ocupa el 35% de la superfície total de la primera.

La nova regió, a més, inclou dins de les seves fronteres la Catalunya del Nord. Els moviments nord-catalans no han aconseguit que el nom de la nova regió incorpori alguna referència a la catalanitat.

El 65% restant d'Occitània es troba dins de les fronteres d'unes altres tres regions: la Nova Aquitània, que fusiona les anteriors regions occitanes d'Aquitània i Llemosí amb el Poitou-Charentes; l'Alvèrnia-Roine-Alps, amb els territoris occitans d'Alvèrnia i part del Llengadoc i del Delfinat, i finalment Provença-Alps-Costa Blava, que es queda igual que abans de la reforma.

Alsàcia és una part del Gran Est

Alsàcia ja no compta com una de les regions oficials de França des que l'Assemblea Nacional francesa va decidir fusionar-la amb Lorena i Xampanya-Ardenes. El nom triat per a la nova macroregió és "Gran Est", després d'una votació en línia on també es proposaven altres solucions, com "Nova Austràsia" -que hauria recuperat un topònim de l'època merovíngia- o "Rin-Xampanya", que volia representar respectivament els territoris a est i oest de la nova regió.

El partit alsacià Unser Land està disconforme amb la fusió d'Alsàcia a la regió del Gran Est, i reclama que el país tingui un estatus autonòmic i propi.

Bretanya i Còrsega es queden igual

El mapa de 2014 no va introduir cap canvi en relació amb Bretanya i Còrsega. El moviment bretó demanava que s'aprofités el redisseny de les fronteres per a retornar el departament del Loira Atlàntic a Bretanya. L'Estat francès ho va descartar.

Topònims històrics: Normandia, Illa de França, Borgonya-Franc Comtat

Les dues regions normandes han quedat fusionades en una de sola, que manté el topònim històric de "Normandia". També es manté l'apel·lació de "Borgonya-Franc Comtat" per a la regió sorgida de la fusió d'aquests dos territoris, després d'una consulta a internet en què es van descartar propostes com "Sequània", topònim que remet a un poble celta de la regió. La regió de París preserva el nom "Illa de França".

Dues regions del Loira

Finalment, les dues regions de la conca mitja i baixa del Loira mantenen les seves fronteres sense canvis però hi ha una modificació. La regió al voltant d'Orleans, anomenada "Centre" fins al 2015, ara s'anomena "Centre-Vall del Loira". Al voltant d'Angers s'estén la regió del País del Loira, on es troba integrat el departament del Loira Atlàntic, reivindicat pel moviment bretó com a part de la Bretanya històrica.

Diversos partits i entitats bretones han convocat una manifestació el 24 de setembre a Nantes per a demanar al Consell Departamental del Loira Atlàntic que iniciï el procediment conegut com a "dret d'opció", que permet a un departament de canviar d'una regió a una altra. Aquest procediment estarà en vigor fins al 2019. El moviment bretó ara intenta recollir 100.000 signatures al Loira Atlàntic per tal de forçar el consell departamental a incloure la qüestió en la seva agenda. Malgrat tot, la darrera paraula la tindria el Consell Regional del País del Loira, que podria arribar a blocar el pas del Loira Atlàntic a Bretanya fins i tot contra la voluntat dels habitants del departament.