Notícia
Eddie Mabo, l'home que va aconseguir que Austràlia reconegués el dret a la terra dels aborígens
L'activista va vèncer un procediment judicial de deu anys de durada · Google li ret homenatge amb un Doodle en el seu 80è aniversari
Eddie Koiki Mabo va néixer el 29 de juny de 1936 a Mer, o Murray, una de les illes de l'estret de Torres. Els mèriams són autòctons de l'arxipèlag que s'estén per aquest estret, que separa Austràlia de l'illa de Nova Guinea. Un poble caçador, recol·lector i pescador, els mèriams havien vist com l'Estat australià els negava cap dret sobre la terra que havien ocupat des de la nit dels temps, tot just perquè no hi havia cap document que certifiqués que eren els propietaris del sòl que habitaven.
Mabo, a la dècada de 1970, va començar a destacar com un dels activistes més prominents pels drets de la seva comunitat. Va iniciar -contra la pressió social i política de l'època- una escola per a indígenes i va denunciar el racisme imperant contra el seu grup.
El 1981, Mabo va pronunciar una conferència a la Universitat James Cook de Queensland, l'estat australià de què depenen les illes de l'estret de Torres. Hi va explicar com la tradició mèriam sí que tenia mecanismes de propietat i herència de la terra. La importància d'aquella conferència l'exemplifica el fet que el manuscrit es conserva avui a la Biblioteca Nacional d'Austràlia.
Després de la conferència, un advocat va suggerir a Mabo que allò que acabava d'explicar podia ser argumentat davant dels tribunals per a reclamar el dret tradicional a la terra dels mèriams. Només un any després, Mabo i altres mèriams, representats pels advocats Ron Castan, Bryan Keon-Cohen i Greg McIntyre, van iniciar accions legals per a reclamar el seu dret a la terra a l'illa de Mer.
El procés va durar deu anys. Entremig, el govern de Queensland fins i tot va aprovar una llei per a mirar d'impedir la propietat de la terra dels mèriams. En una primera sentència, el Tribunal Suprem d'Austràlia va declarar que la llei de Queensland era invàlida perquè contravenia la legislació antiracista australiana. I la sentència definitiva, el 1992, va ser històrica: el Suprem va admetre que existia una titularitat dels pobles indígenes a la terra basada en els seus usos, costums i relacions amb els seus territoris tradicionals. Mabo va morir-se pocs mesos abans, i mai va conèixer la resolució del cas.
Només un any després, el 1993, el Parlament d'Austràlia, amb majoria laborista, es va veure forçat a aprovar una llei de Titularitat Nadiua que recollís aquests drets consuetudinaris. La llei va permetre als aborígens australians i als illencs de l'estret de Torres demanar el reconeixement oficial del seu dret a la terra. Això no significa sempre que els indígenes en tinguin la propietat exclusiva, però en molts casos els dóna drets d'accés, de protecció d'indrets sagrats, de caça i pesca o d'obtenció d'aigua: les casuístiques són múltiples.
Segons dades del govern australià, el 2015 s'havia reconegut titularitat nadiua al 32% del territori australià. Una fita que no s'entén sense la lluita d'Eddie Mabo.