Notícia

Sturgeon obre la pugna per mantenir Escòcia a la UE (i Gibraltar li pot fer costat apel·lant a Grenlàndia)

La primera ministra inicia contactes a Brussel·les amb la mirada posada en un segon referèndum d'independència · El govern gibraltareny suggereix que només una part del Regne Unit abandoni la UE

Sturgeon atén els mitjans a Brussel·les.
Sturgeon atén els mitjans a Brussel·les. Autor/a: Office of the Scottish First Minister
La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, va llançar un missatge d'optimisme ahir a la sortida de la seva visita al Parlament Europeu: "Hi he trobat simpatia", va dir sobre les seves intencions de mantenir Escòcia dins de la UE malgrat el resultat del referèndum sobre el Brexit. Espanya i, amb algun matís, França van oposar-se a un tractament diferenciat per a Escòcia, que en aquest camí podria trobar-se un aliat inesperat a l'extrem sud de la península Ibèrica.

I és que Gibraltar i Escòcia tenen en comú el fet d'haver votat massivament a favor de mantenir-se dins de la UE. El primer ministre de Gibraltar, Fabian Picardo, va explicar ahir al Parlament del penyal que manté converses "molt positives" amb Sturgeon. Picardo va detallar que els equips tècnics que Escòcia i Gibraltar han posat en marxa mantindran oberts canals de comunicació per tal d'explorar una possible sortida a la crisi desencadenada per la victòria del Brexit al referèndum del 23 de juny.

El precedent de Grenlàndia

Picardo, a més, va explicar que un dels arguments que el govern gibraltareny vol explorar és el de la sortida de Grenlàndia de la CEE. El 1985, l'illa va sortir de la Comunitat Econòmica mentre que la Dinamarca continental s'hi va quedar, sense necessitat de dividir el regne en dos nous estats. La tesi de Picardo és que ara s'hauria de poder negociar un acord similar segons el qual, per exemple, Escòcia, Irlanda del Nord, la ciutat de Londres i Gibraltar romanguessin a la UE mentre que la resta d'Anglaterra i Gal·les en sortissin. I això, sense haver de trencar el Regne Unit.

La dificultat d'un acord així, però, és evident. Si la resta d'Anglaterra i Gal·les no acordessin llibertat de circulació de persones amb la UE, caldria posar controls fronterers no només entre Escòcia i Anglaterra, sinó també als afores de Londres.

I d'altra banda, Sturgeon i el seu Partit Nacional Escocès (SNP) comparteixen part de l'estratègia -quedar-se a la UE- però no pas l'altra: l'independentisme escocès vol aprofitar la nova situació per a organitzar un segon referèndum d'independència i aconseguir, finalment, la creació d'un Estat escocès.

Aquest no és en cap cas l'horitzó del govern gibraltareny: Picardo va deixar clar que Gibraltar no es proposa pas planteja cap canvi de sobirania perquè, va dir, el penyal vol continuar sent 100% britànic passi el que passi.

És un avís per al govern espanyol, que immediatament després del referèndum, i per boca del seu ministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo, es va afanyar a proposar una cosobirania hispanobritànica sobre Gibraltar.

Madrid està mostrant molt d'interès en el Brexit, i no només pel flanc gibraltareny. Ahir mateix, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va mantenir la posició més dura de tota la UE en la visita de Sturgeon a Brussel·les: "Si el Regne Unit se'n va, Escòcia també se'n va", va dir el cap de govern espanyol.

"No em sorprèn [la seva posició] en aquest moment", va comentar Sturgeon sobre les paraules de Rajoy. El president espanyol venia d'escoltar com el seu homòleg català, Carles Puigdemont, deia davant del Parlament de Catalunya: "Hem de marxar [de l'Estat espanyol] al més aviat possible".