Notícia

El PNB, favorit en unes eleccions basques que es juguen amb un horitzó de canvi polític

El partit d'Urkullu podria millorar el resultat de 2012, segons les enquestes · Els programes dels penabistes, Bildu i Podem recullen la necessitat d'un nou marc d'autogovern, però amb diferències notables

El Parlament Basc.
El Parlament Basc. Autor/a: Mikel Arrazola
El PNB repetirà la victòria de fa quatre anys a les eleccions al Parlament Basc que tenen lloc aquest diumenge 25. Això és, almenys, el que assenyalen totes les enquestes publicades la darrera setmana. Els estudis apunten a una lleugera tendència a l'alça del PNB respecte d'ara fa quatre anys, en una cambra parlamentària que quedarà reconfigurada amb la irrupció de Podem.

Els partits d'àmbit basc

El president basc Iñigo Urkullu té moltes opcions d'aconseguir un nou mandat si el seu partit, el PNB, aconsegueix una victòria àmplia, tot i que haurà de pactar amb almenys una altra força perquè no arribarà pas a la majoria absoluta. Les enquestes prediuen entre 26 i 29 escons als nacionalistes bascos -el 2012 en van aconseguir 27.

Urkullu, que s'ha definit com a "independentista del segle XXI" i "sobiranista pragmàtic" que creu en les "sobiranies compartides", es presenta amb un programa no independentista que propugna l'aprovació, durant la legislatura 2016-2020, d'una reforma de l'Estatut d'Autonomia.

Aquesta reforma, diu el programa del PNB, ha de conduir a diversos canvis, entre els quals el reconeixement del dret a decidir del poble basc el seu futur polític i el reconeixement de la nació basca. També ha d'incorporar un nou principi: totes les competències legislatives les ha d'exercir el Parlament Basc excepte en aquelles matèries explícitament delegades a l'Estat espanyol. I tot això, diu el text, s'ha de fer per vies constitucionals, amb l'acord del govern espanyol i sense fer recurs a la unilateralitat.

Aquesta via allunya el programa penabista del de la coalició de l'esquerra independentista basca, Bildu, que aposta per acordar un "nou estatus polític" al País Basc, sotmetre'l a una consulta democràtica entre la ciutadania basca, i després implementar-lo "independentment de la posició de l'Estat espanyol". Aquest nou estatus ha de suposar "la sobirania plena" d'Euskadi, diu el programa de la coalició.

Bildu, diuen els sondejos, perdrà un grapat d'escons respecte dels 21 aconseguits el 2012: ara es quedarà entre 15 i 18. També és cert, però, que enquestes de fa uns mesos predeien una davallada més pronunciada. Resta per veure si la coalició d'Arnaldo Otegi -a qui el Tribunal Constitucional espanyol ha vetat com a candidat- aprofitarà la tendència i se situarà en un resultat més proper al de fa quatre anys.

Els partits d'àmbit espanyol

Possiblement una de les claus perquè Bildu mantingui, o no, xifres similars a les de 2012 està en fins a quin punt Podem aconseguirà erosionar el suport electoral de la coalició independentista. Les enquestes apunten que el partit de Pablo Iglesias -que concorre en coalició amb IU i Equo i que presenta com a candidata a lehendakari Pili Zabala, germana de José Ignacio Zabala, assassinat pels GAL- serà tercera força, i en alguns casos, discutint-li a la coalició d'Otegi la segona posició.

Podem proposa iniciar un "diàleg" que desemboqui en un acord per a un nou "estatus territorial" que la coalició no defineix clarament, però que segons la seva preferència, situa en un "model federal i/o confederal" per al conjunt d'Espanya. La candidatura de Zabala diu que això caldria refrendar-ho en una consulta on, "si existís una majoria social clara", també s'hauria d'incloure l'opció de la independència.

Molt diferents són la lletra i les perspectives dels dos grans partits d'àmbit estatal: PSOE i PP. Els socialistes, amb l'exconsellera Idoia Mendia al capdavant, proposen una reforma de l'Estatut d'Autonomia sense grans avenços competencials i, en tot cas, diuen que seria convenient posposar-la fins que Espanya hagi fet una reforma constitucional "en sentit federal". El programa del PP ni tan sols parla d'un nou estatut i, de fet, posa l'accent en l'autonomia dels tres territoris històrics (Àlaba, Biscaia i Guipúscoa) davant, diuen, la "centralització" del govern basc.

Els sondejos prediuen una forta davallada per a tots dos partits. El PSOE, dels 16 escons actuals, en mantindria entre 8 i 10. I el PP, dels 10 aconseguits el 2012, en retindria entre 6 i 8.

El Parlament Basc el podrien completar els nacionalistes espanyols de Ciutadans, amb 1 o 2 escons. D'aquesta forma cobririen el flanc ideològic d'Unió, Progrés i Democràcia, que el 2012 va aconseguir un escó i que ara perdrà, donat que no es presenta a les eleccions.