Notícia
El bisbe de Pàmias demanarà perdó per la croada contra els càtars
El 16 d'octubre vinent tindrà lloc una cerimònia de penediment, més concretament per la matança de Montsegur
Segons el comunicat de la diòcesi de Pàmias, Coserans i Mirapeis, es demanarà "perdó al Senyor per la participació d'alguns dels nostres membres i algunes de les nostres institucions en actes contraris a l'Evangeli". En aquest sentit, la diòcesi recorda que "el Senyor Jesús ens dóna el manament d'estimar el nostre proïsme i de no respondre pas a la violència amb més violència".
La celebració tindrà lloc a l'església de Montsegur, i no serà una missa sinó una litúrgia amb preses de paraula. Després, hi haurà una marxa silenciosa cap al lloc on 225 càtars van morir el 16 de març de 1244 pel foc de la Inquisició.
I després?
La petició del bisbe de Pàmias no pot anar més enllà de la seva diòcesi. Tot i així, podria ser represa si troba eco al Vaticà. En el seu article, Benaset Roux remarca que el context actual és sens dubte favorable perquè el papa Francesc es pugui interessar per aquesta iniciativa sorgida del País de Fois i demani un perdó més general respecte de la Inquisició.
La idea vindria de l'occitanisme
Segons els periodistes de France 3, la idea de demanar perdó va néixer a partir de converses amb diverses persones cristianes sobre la memòria ferida per la croada i pel simple fet de matar en nom de Déu. El portaveu episcopal, Edouard Laportalière, explicava que la cantant Muriel Batbie Castell va permetre la trobada d'aquestes persones. La primavera passada, el bisbe Eychenne va visitar Joan Francés Laffont a l'Ostal d'Occitània i després va consultar els dominics, donat que per la seva participació en la matança dels càtars, són sensibles a l'esdeveniment. Després es va decidir la data del 16 d'octubre.
La temptativa de 1998
És el primer cop que es demanarà perdó per aquell crim, si bé el 1998 hi va haver una temptativa amb el "Manifest per la reconciliació". Era una carta de tres pàgines enviada al papa Joan Pau II a inciativa de l'alcalde de Tolosa, Dominique Baudis, del president de Convergència Occitana, Joan Francés Laffont, de l'abat Jòrdi Passerat, Bertran de La Farge, Patrick Lasseube i una vintena d'occitanistes que van voler interpel·lar l'Església perquè reconegués els seus pecats.
L'any 2000 el papa Joan Pau II va formular una petició de perdó en un document intitulat "Memòria i reconciliació", però era una demanda massa genèrica que no feia pas cap referència als càtars.
(Aquest article és un resum del publicat originalment pel diari occità Jornalet, amb qui Nationalia té un acord de col·laboració. Traducció al català de Nationalia.)