Notícia

Victòria còmoda per al PNB en unes eleccions que visualitzen el suport ampli al dret a decidir

La formació d'Iñigo Urkullu pot triar soci de govern · L'esquerra independentista es manté clarament com a segona força

El Partit Nacionalista Basc (PNB) del lehendakari Iñigo Urkullu va sortir reforçat ahir a les eleccions al Parlament Basc en aconseguir una victòria amb 29 escons -tercer millor resultat històric- que li permeten formar majoria amb qualsevol de les altres quatre forces amb representació parlamentària. La millor sintonia dels penabistes és amb el PSOE, però les majories a la política espanyola podrien aconsellar una geometria de pactes variable que inclogués, també, el PP.

Això, sobretot, si Urkullu vol, com va dir ahir a la nit i durant tota la campanya electoral, treballar per un "nou pacte amb l'Estat", amb un "major autogovern" i un "acord institucional plural". A dia d'avui no es veu alternativa, a Espanya, a un govern del PP. I les eleccions basques d'ahir -i les gallegues- no reforcen pas els possibles protagonistes d'una difícil alternativa -PSOE, Podem i Ciutadans-, sinó tot el contrari.

Un marc d'autogovern incrementat, sens dubte, té un suport àmpliament majoritari a Euskadi. Les eleccions d'ahir situen en les tres primeres posicions tres partits (57 escons de 75) que propugnen que l'autonomia del País Basc és insuficient i que el país ha de decidir lliurement el seu futur. El primer és el PNB. El segon és EH Bildu, la coalició de l'esquerra abertzale que manté 17 escons i millora clarament resultats respecte de les dues darreres eleccions espanyoles. I el tercer és Elkarrekin Podem, la coalició encapçalada per Podem i que, tot i haver fet un resultat (11 escons) inferior al que li auguraven les enquestes, sí que aconsegueix superar, en la seva primera aparició en unes eleccions d'Euskadi, els dos grans partits espanyols: PP i PSOE (9 escons cadascun, el pitjor resultat combinat des de 1980).

Però tot apunta que aquest nou marc d'autogovern tindrà una gestació molt complicada. És cert que els horitzons del PNB i Podem podrien arribar a ser propers: més autogovern dins d'una Espanya amb asimetries i caràcter federal o confederal. Però el de Bildu va més enllà -independència, tot i que podria recular fins a la pantalla del dret a decidir- i, sobretot, no s'albira qui, al Parlament i govern espanyols, podria facilitar l'emergència d'aquest nou escenari on les propostes de les tres forces favorables al dret a decidir poguessin materialitzar-se.

Bildu, ahir al vespre, interpel·lava de nou el PNB per avançar cap a la sobirania d'Euskadi. Res, però, indica que el partit d'Urkullu situï aquest camí com a opció possible per a la propera legislatura. "Estabilitat" és un dels conceptes que els penabistes fa temps que més fan anar. Més autogovern sí, però mitjançant una via tranquil·la i amb un horitzó a mig o llarg termini, si cal. Les urnes han avalat la seva aposta i, a més, han deixat dues sumes importants per sota dels llindars del canvi: la d'un -ara improbable- pacte d'esquerres Bildu, Podem i PSE (37) no arriba a majoria absoluta (38) i la suma de Bildu i Podem (28) es queda per sota del resultat del PNB (29).

Mots clau: Bildu, eleccions, Euskadi, Iñigo Urkullu, País Basc, PNB, Podem, PP, PSOE