Notícia

A la República Srpska, més del 99% dels votants a favor d'una festivitat nacional controvertida

El Tribunal Constitucional de Bòsnia havia declarat il·legal la diada del 9 de gener · El president serbobosnià obté un "sí" massiu al referèndum, on la participació supera tot just el 55%

Milorad Dodik.
Milorad Dodik. Autor/a: Foto Servis DS
El 99,8% dels votants en el referèndum celebrat aquest diumenge a la República Srpska van aprovar de mantenir el 9 de gener com a festa nacional d'aquesta entitat territorial de Bòsnia i Hercegovina. La votació es va celebrar enmig d'una gran controvèrsia, donat que el Tribunal Constitucional (TC) de Bòsnia l'havia declarada il·legal el 2015. Tot això, només una setmana abans de les eleccions municipals en aquell país balcànic.

La data del 9 de gener té una forta càrrega simbòlica: aquell dia de 1992 va ser proclamada la República Srpska, enmig d'una escalada de decisions polítiques i militars que van acabar conduint a la guerra de Bòsnia. També és la data en què els serbis celebren el dia de Sant Esteve, d'acord amb el calendari julià. Sant Esteve és el patró de la República Srpska.

El nacionalisme serbi interpreta l'efemèride, per tant, com un punt fundacional de l'estatalitat serbobosniana. Però els jutges del TC, d'acord amb els preceptes generals dels Acords de Dayton, recorden que les dates festives no religioses de les diverses entitats territorials que conformen el país han de representar tots els pobles de Bòsnia, cosa que no fa la del 9 de gener.

Després que el TC declarés il·legal, la festivitat, el president de la República Srpska, Milorad Dodik, va anunciar un referèndum sobre la qüestió. La pràctica totalitat dels que van votar abans-d'ahir ho van fer a favor de mantenir-la. La participació va ser del 55,8%, en una república on més del 80% de la població es declara ètnicament sèrbia.

A la London School of Economics, l'analista Jasmin Mujanovic interpreta que Dodik està fent servir el tema de la festivitat com una excusa per no encarar els greus problemes que pateixen la República Srpska i Bòsnia -corrupció, emigració, empobriment- i per mantenir el debat política en "una retòrica de tema de guerra".

A Balcani Caucaso, Giovanni Vale situa el referèndum en el marc de les ambicions personals de Dodik, i apunta que les influències dels països estrangers no són pas alienes a la qüestió.

Mots clau: Bòsnia i Hercegovina, Milorad Dodik, referèndum, República Srpska