Notícia

L'ofensiva de Mosul es desplega sobre el rerefons de les demandes d'independència del Kurdistan

Els líders kurds han insistit les darreres setmanes en una votació sobre la secessió · La dura situació econòmica, la guerra i les divisions entre els kurds plantegen dubtes sobre la probabilitat de la independència

Peixmergues kurds llencen una bandera d'Estat Islàmic, el 2014.
Peixmergues kurds llencen una bandera d'Estat Islàmic, el 2014. Autor/a: Kurdishstruggle on Flickr
Les forces kurdes i iraquianes han intensificat la seva ofensiva per a recuperar Mosul de les mans d'Estat Islàmic. Setmanes abans, s'ha tornat a parlar força (un cop més) sobre les perspectives d'un Kurdistan independent. Un dels dos grans partits kurds, el PDK, ha insistit en la necessitat d'un referèndum acordat amb Bagdad, mentre que l'altre, l'UPK, ha arribat a assegurar que tenia el compromís del primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, de permetre la independència. Però quins són els vincles entre l'ofensiva, la independència i l'economia de la regió? Nationalia n'ha parlat amb tres experts.

La història d'Abadi diu que, segons el web de notícies kurd Rudaw, el primer ministre iraquià va dir aquest agost que el seu govern estaria disposat a reconèixer l'autodeterminació kurda com un "dret indiscutible". Rudaw, en la seva informació, citava un dirigent del PUK, Saadi Pira, com a font de les paraules d'Abadi.

Podrien tenir relació amb l'ofensiva de Mosul? La professora de la Universitat de Tel Aviv i experta en el Kurdistan Ofra Bengio creu que podria ser una de les raons, tenint en compte que les paraules d'Abadi van ser "força inesperades". "Abadi vol aliar-se amb [el president kurd Masud] Barzani perquè necessita els kurds per a la guerra d'alliberament de Mosul, on [Abadi] desitja neutralitzar el Hashd al-Shabi", diu Bengio.

Els analistes militars apunten que les forces terrestres kurdes, els peixmergues, són un actor clau per tal de poder recuperar Mosul.

Els analistes militars apunten que les forces terrestres kurdes, els peixmergues, són un actor clau per tal de poder recuperar Mosul. Des de març de 2016, una ofensiva que compta amb el suport dels EUA i que combina els peixmergues, l'exèrcit iraquià i diverses milícies cristianes assíries i xiïtes -aquestes darreres amb el suport de l'Estat iraquià, les Hashd al-Shabi o Forces de Mobilització Popular- està lluitant contra Estat Islàmic per prendre-li la ciutat on Abu Bakr al-Baghdadi va declarar el seu califat el 2014.

Hi ha més raons per les quals Abadi estaria disposat a un acord sobre la independència?

Bengio diu que el tema de referèndum ara també forma part "del conflicte intern entre Abadi i l'exprimer ministre [iraquià Nuri] al-Maliki, que està totalment en contra de la idea de la independència kurda, i que també està actuant per a soscavar l'actual primer ministre. La forma com Maliki espera fer-ho és aliant-se amb l'oposició [al PDK] en el sector kurd, és a dir amb el PUK i Gorran, que estan vacil·lant en el tema de la independència".

El sector kurd ha estat dividit des de fa anys entre el PDK (liderat pel clan Barzani) i l'UPK (pel clan Talabani). Fins i tot van lliurar una guerra civil kurda a la dècada de 1990, que va consolidar la divisió de la regió autònoma kurda de l'Iraq en dues àrees de control diferents: la del PDK a l'oest i amb vincles més estrets amb Turquia, i la de l'UPK a l'est i amb més lligams amb l'Iran. Tots dos partits mantenen les seves pròpies forces peixmergues.

Una altra raó, diu Bengio, és que Abadi "necessita el sector de Barzani per resoldre el greu problema de l'exportació del petroli, i per tots aquests motius els ha de donar alguna cosa a canvi".

"Lluita pel poder en curs"

Permetre un vot sobre la independència és aquesta "cosa" que Abadi estaria disposat a donar als kurds? El periodista i analista Wladimir van Wilgenburg rebaixa l'abast d'aquesta història, i recorda que tot plegat s'ha d'entendre a la llum de la "lluita pel poder en curs" entre l'UPK i el PDK. Els oficials de l'UPK, recorda l'analista, es reuneixen i treballen sovint amb Maliki, i no pas amb Abadi, "que treballa amb Barzani".

El professor del Graduate Institute de Ginebra i expert en qüestions kurdes Jordi Tejel afegeix a aquest punt de vista: "El PDK domina la presidència i el càrrec de primer ministre del govern autònom kurd. Així que el PUK està cercant canals informals per tal de no perdre influència. Tinc dubtes sobre la història citada per l'oficial de l'UPK. Més aviat és una forma de mostrar a l'opinió pública que ells [l'UPK] tenen més bones relacions i més mà esquerra amb Bagdad".

L'economia abans que la independència

Malgrat que Barzani i el seu PDK hagin insistit des de fa temps que el Kurdistan celebrarà un referèndum d'independència tard o d'hora, amb l'acord de Bagdad o sense, les darreres setmanes sembla que s'hagin inclinat cap a un discurs més conciliador, dient que és important arribar a un pacte amb el govern iraquià sobre aquest tema.

"Cada cop més polítics iraquians àrabs veuen amb més naturalitat que els kurds decideixin el seu futur", explica Jordi Tejel

"Barzani utilitza el fantasma del referèndum des de fa anys, però de moment no hi ha res de concret. El que sí és cert és que cada cop més polítics iraquians àrabs veuen amb més naturalitat que els kurds decideixin el seu futur", explica Tejel.

"Sobre el canvi de to de Barzani", continua el professor, "cal recordar que el govern regional del Kurdistan està a punt de l'ofegament econòmic". El govern kurd no rep el 17% del pressupost iraquià, contràriament a allò estipulat en un acord entre el Kurdistan i l'Iraq.

A més, el govern kurd "ha d'assumir una gran part de la despesa ocasionada per l'arribada de refugiats (iraquians i més recentment sirians) i la guerra contra Estat Islàmic". Abans de ser independents, "els kurds haurien doncs d'assegurar-se que el finançament està assegurat".

"Un referèndum kurd no significa per se la independència. Els kurds ja en van fer un el 2005", recorda Wladimir Van Wilgenburg

"Un referèndum kurd no significa per se la independència. Els kurds ja en van fer un el 2005", recorda Van Wilgenburg. Gairebé el 99% dels votants van donar suport a la separació, però el referèndum no va comportar resultats immediats.

"Idealment, el govern kurd preferiria que la separació es fes amb un acord, cosa que donaria legitimitat a la decisió, tan internament com externa", diu Bengio. "Tot plegat, sembla que el lideratge kurd està esperant que arribi la finestra d'oportunitat bona. Però aquesta podria ser que no arribés mai si manca el coratge per a fer el darrer pas".

Mots clau: Estat Islàmic, Gorran, Iraq, Kurdistan, Kurdistan del Sud, Mosul, PDK, referèndum, referèndum dindependència, UPK