Notícia
Futbol i exèrcit: les Aland desperten una atenció excepcional a tot Finlàndia
El ministre de Defensa suggereix acabar amb l'status desmilitaritzat de l'arxipèlag davant de possibles amenaces exteriors, en referència a Rússia · Mentre es debat la qüestió, un equip de les Aland es proclama inesperadament campió de la lliga finlandesa
La d'ahir va ser una data històrica per al modest IFK Mariehamn, un club que només és professional des de 2009 i que mai abans havia guanyat la lliga de Finlàndia.
La ciutat de Mariehamn té poc més d'11.000 habitants i l'estadi on juga l'IFK, el Wiklöf Holding Arena, té una capacitat de 4.000 seients. Les Aland en total només tenen el 0,5% de la població de Finlàndia. Però el seu equip ha estat capaç de derrotar conjunts molt més poderosos, com l'HJK de la capital finlandesa, Hèlsinki.
A Finlàndia es compara la gesta de l'IFK amb la del Leicester, campió de la lliga anglesa contra tot pronòstic la temporada passada, o amb el bon paper que la modesta selecció islandesa va exhibir al campionat europeu de seleccions aquest estiu.
Però l'atenció que estan despertant les Aland no se circumscriu només a l'àmbit esportiu. Fa més d'un any que el ministre de Defensa finlandès, Jussi Niinistö, està posant en qüestió un dels pilars fonamentals de l'autonomia de les illes: el seu caràcter desmilitaritzat.
Les Aland, situades al mar Bàltic entre Finlàndia i Suècia, són autònomes des de 1920, però la seva desmilitarització -violada en diverses ocasions, cal dir-ho- prové del Tractat de París de 1856, que va posar punt final a la Guerra de Crimea entre Rússia, d'un costat, i l'aliança formada pel Regne Unit, França, l'Imperi otomà i Sardenya, de l'altra.
I en certa manera, el qüestionament del caràcter neutral de les Aland torna a tenir alguna cosa a veure amb Crimea. Després de l'annexió d'aquesta península per part de Rússia el 2014, diverses veus a Finlàndia van començar a expressar la seva preocupació pel fet que el país es trobi en primera línia de la frontera amb Rússia.
Una d'aquestes veus és la de Niinistö. El seu Partit dels Finlandesos (abans, Veritables Finlandesos) és una formació nacionalista, conservadora i euroescèptica, sovint qualificada de dreta populista, que va entrar per primer cop al govern el 2015, en una coalició de centredreta.
El mateix any que va entrar al govern, Niinistö va expressar els seus dubtes sobre l'actual política de defensa finlandesa en relació amb les Aland. "Finlàndia ha d'estar preparada per a situacions potencials i defensar tot el seu territori. Hem de considerar com donaríem assistència a les Aland", va dir.
Niinistö hi va tornar la setmana passada, suggerint de nou que Finlàndia potser hauria de repensar-se el fet que a les Aland no hi pugui haver presència militar. El primer ministre finlandès, Juha Sipilä, i el president, Sauli Niinistö, van descartar posar punt final a la desmilitarització de les Aland.
Mitjans propers al Kremlin han situat les opinions de Niinistö en la "histèria antirussa" que es viu a Escandinàvia. El mes passat, l'exèrcit suec va decidir posicionar permanentment tropes a l'illa de Gotland, situada també al Bàltic, citant el "deteriorament de factors externs al món".