Notícia

Una república binacional i confederal per a Catalunya i Aran? Aproximacions d'arreu del món

Banderes occitana i catalana al port de Salau.
Banderes occitana i catalana al port de Salau. Autor/a: CAOC
És possible una república binacional i confederal com la que acaba de suggerir el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC)? En el seu report sobre els deu anys d'oficialitat de l'occità a Catalunya, l'entitat defensa que "el nou Estat" independent s'articuli en la forma d'una "República Confederal de Catalunya i Aran" que "pivotarà sobre dos trossets de nacions: un tros important, per bé que no complet, de la nació catalana; i un trosset petit, per bé que important, de la nació occitana (l’Aran)". Us oferim una tria representativa de casos.

Estats que reconeixen la seva plurinacionalitat

Tot i que de vegades ho fan amb la boca petita, alguns estats han anat reconeixent l'existència de més d'una nació al seu si. Un cas prou conegut és el del Quebec: el Parlament del Canadà, el 2006, va aprovar una moció presentada pel llavors primer ministre canadenc, Stephen Harper, per la qual la Cambra dels Comuns reconeixia "que les quebequeses i els quebequesos formen una nació al si d'un Canadà unit".

Alguns estats han anat reconeixent l'existència de més d'una nació al seu si. El Canadà, el Regne Unit, Bolívia i Etiòpia en són exemples

N'hi ha d'altres que a la Constitució incorporen provisions que reconeixen el seu caràcter plurinacional. El grau de respecte d'aquest principi a la pràctica en cada cas és tota una altra història. Però hi ha exemples com Etiòpia, que esmenta les "nacions, nacionalitats i pobles" que en formen part. O la Federació Russa, que parla del seu "poble multinacional". O Bolívia, que amb la Constitució impulsada per Evo Morales defineix les "nacions i pobles indígena originari camperols" que la conformen.

Sense tenir Constitució, primers ministres del Regne Unit també n'han reconegut la plurinacionalitat. Ho han fet Gordon Brown en dir que el Regne Unit és “l'estat multinacional de més èxit del món" o David Cameron en insistir que el Regne Unit és una unió de nacions. Anglesos, escocesos, irlandesos, gal·lesos i còrnics afirmen el seu caràcter nacional i fins i tot el primer ministre de Gibraltar, Fabian Picardo, parla obertament de la "nació gibraltarenca" sense tenir cap intenció de separar-se del Regne Unit.

Federacions i confederacions binacionals

La darrera confederació binacional que restava a Europa va desaparèixer en dissoldre's la Unió de Sèrbia i Montenegro el 2006. Sectors del nacionalisme flamenc propugnen la conversió de Bèlgica en una confederació binacional de facto (Flandes i Valònia) amb un petit territori autònom a l'est, la zona germanòfona d'Eupen.

Sectors del nacionalisme flamenc propugnen la conversió de Bèlgica en una confederació binacional de facto

Pel que fa a les federacions, els conceptes "binacional" i "biestatal" també estructuren les converses de pau que es tenen des de 2008 per resoldre el contenciós de Xipre, i que haurien de desembocar en l'establiment d'una república composta per dos estats federats: un de grecoxipriota al sud i un de turcoxipriota al nord.

També hi ha demandes pel reconeixement no de la binacionalitat, sinó de la trinacionalitat, a Malàisia, per part de sectors sobiranistes de Sarawak i Sabah. Aquests sectors consideren que la federació està composta per tres nacions: la malaia, a la part del país que es troba al continent, més Sarawak i Sabah -antigues colònies britàniques diferenciades- a l'illa de Borneo.

En altres casos, el concepte "binacional" està completament dissociat de qualsevol estructura confederal o federal. Per exemple, els partidaris de la solució d'un sol estat per al conflicte entre Israel i Palestina acostumen a assenyalar la necessitat de crear un estat unitari que es defineixi com a binacional.

Estats asimètrics que acomoden territoris petits

És evident que en un model confederal català hi hauria un gran desequilibri territorial i demogràfic entre els dos estats constituents: L'Aran n'ocuparia tot just el 2% de la superfície i un minúscul 0,15% de la població. Una possible pregunta és si, en aquest context, no seria més pràctic que existís un model asimètric on l'Aran tingués un autogovern molt ampli -constitucionalitzat, si cal- dins de l'eventual República Catalana.

En un model confederal català hi hauria un gran desequilibri territorial i demogràfic entre els dos estats constituents

A Europa existeixen diversos casos, com són per exemple el de les illes Aland, amb autonomia dins de Finlàndia, o els de les Fèroe i Grenlàndia, amb autogovern dins de Dinamarca. Cap d'aquests tres territoris té una Constitució pròpia, tot i que a les Fèroe n'estan preparant una i a les Aland se n'ha parlat. Cal assenyalar també que les llengües estatals no són oficials en cap dels tres territoris: a Grenlàndia només ho és el grenlandès, a les Fèroe el feroès*, i a les Aland el suec (en aquest cas, el suec també és oficial a la resta de Finlàndia).

Un altre exemple és el del Regne dels Països Baixos, compost per quatre països: els Països Baixos com a tals i les illes caribenyes d'Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Hi ha una Carta del Regne -una mena de Constitució que regula les relacions entre tots quatre- i després cadascun dels països té la seva pròpia llei bàsica. A la pràctica, però, el Regne com a tal té molt poca capacitat d'acció, i són els Països Baixos en si qui s'ocupen de les relacions exteriors i supervisió econòmica dels tres països del Carib.

Aquests models asimètrics, però, no sempre garanteixen una acomodació satisfactòria i permanent de la unitat més petita. El cas més recent és el de l'illa de Norfolk, a Austràlia, que disposava d'un autogovern propi malgrat el fet de tenir només 1.600 residents. Davant de les successives crisis econòmiques que patia Norfolk, el Parlament d'Austràlia va decidir abolir-ne les institucions el 2015.

(* Fe d'errates: tot i que a les Fèroe el feroès és reconegut com a llengua principal, el danès també hi té caràcter oficial.)

Mots clau: Aran, CAOC, Catalunya, confederació, federalisme, nació, Occitània