Notícia

El mallorquinisme polític es repensa i es posa a debat en les jornades “Un esborrany de país”

És el primer espai en dècades que té per objectiu reflexionar sobre el fet nacional a les Illes d'una forma pausada

El mallorquinisme polític es posa a debat aquest cap de setmana, a Inca, en les jornades "Un esborrany de país" coorganitzades per les fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró. És, segons els organitzadors, l'ocasió "d'actualitzar el pensament i discurs del mallorquinisme polític per adaptar-ho a les circumstàncies de la Mallorca del segle XXI" per "aconseguir àmplies majories socials favorables a la sobirania dels pobles de les Balears".

Es tracta d'unes jornades d'ampli abast, estructurades en cinc blocs: el primer, "balanç històric del mallorquinisme fins al segle XXI"; el segon, "actualització del discurs de construcció nacional"; el tercer, "estratègies per a construir noves majories socials"; el quart, "quin model de país volem", i el cinquè, "projectes polítics del sobiranisme illenc per a àmbits suprainsulars".

Per què és històrica la celebració d'aquestes jornades

Contràriament al valencianisme i al catalanisme, el mallorquinisme ha dedicat relativament poc temps i espais a pensar-se des del final del franquisme. Aquest fet, val a dir-ho, no ha impedit la consolidació, relativa però sembla que ascendent, de la identificació nacional a l'arxipèlag.

Des de l'aparició d'Els Mallorquins (1967) i la seva ampliació La Nació dels Mallorquins (1977), obra escrita per l'advocat Josep Melià i considerat el text primer del mallorquinisme contemporani —equivalent a "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster i "Notícia de Catalunya" de Jaume Vicens Vives—, la producció teòrica sobre el nacionalisme illenc ha estat escassa. Els últims cinquanta anys podrien destacar-se, bàsicament, les aportacions fetes per intel·lectuals i iniciatives en l'òrbita de l'esquerra sobiranista i el PSM, com el filòleg i exconseller d'educació i cultura del Govern balear Damià Pons, autor de la formulació de l'anomenada "triple identitat" —la nació sentimental, identificada en l'àmbit insular; la nació política, les Illes Balears; i la nació cultural, els Països Catalans—; la del filòsof menorquinista Nel Martí; la publicació dels llibres Països Catalans en plural (2005) i El nacionalisme progressista a les Illes Balears (2010), o la de l'actual diputat de Més per Mallorca David Abril, que proposa un mallorquinisme social no identitari. A banda, és de justícia destacar alguns textos d'autors com Bartomeu Mestre, que plantegen el mallorquinisme com a subaltern d'un projecte de Països Catalans com a subjecte únic bastit sobre els lligams lingüístics entre els diferents territoris.

En aquest sentit, la trobada de dissabte és el primer espai en dècades que té per objectiu reflexionar sobre el fet nacional a les Illes d'una forma pausada. La seva realització s'uneix a un conjunt d'iniciatives dins el camp sobiranista mallorquí que fan pensar que la línia tradicional de pensament s'està movent: així ho suggereixen diversos llibres que es publicaran dins el 2017, el fet que totes les formacions que se'n reclamen —Més, ERC i l'Esquerra Independentista— estiguin en processos interns de reflexió al respecte, o l'aparició del bloc del col·lectiu Marjada.

Mots clau: Ateneu Pere Mascaró, Fundació Emili Darder, Illes Balears, Mallorca, nacionalisme, Països Catalans