Notícia

Les primàries de la dreta francesa donen la victòria al “radical” Fillon

L'exprimer ministre guanya el 66% dels vots davant d'Alain Juppé · El seu programa proposa limitar la immigració i alguns drets de les parelles homosexuals · Manté una posició contrària a les llengües minoritzades

François Fillon, en campanya.
François Fillon, en campanya. Autor/a: François Fillon @ Twitter
François Fillon ha guanyat amb un marge ben ampli la segona volta de les primàries presidencials de la dreta francesa —Front Nacional a banda—, amb el 66% dels vots. Fillon serà per tant el candidat del gran partit conservador francès, Els Republicans, a l'elecció a la presidència de França que tindrà lloc el 23 d'abril vinent —primera volta— i el 7 de maig —segona volta.

L'enorme victòria davant de l'alcalde de Bordeus, Alain Juppé, que havia estat el favorit dels sondatges, s'explica en part per l'elecció de l'expresident Nicolas Sarkozy, que després de ser eliminat a la primera volta va dir públicament que votaria Fillon.

Fillon, que va ser primer ministre durant la presidència de Sarkozy, ha exposat un programa "radical" —segons les seves pròpies paraules— que inclou l'allargament de la durada de la setmana laboral dels funcionaris i la supressió de més de 500.000 llocs de treball a la funció pública. El 1982, sent diputat, va votar contra una llei de despenalització de l'homosexualitat entre un adult un menor d'entre 15 i 18 anys —que no regia per als heterosexuals—, i es va mostrar força hostil a l'obertura del matrimoni als homosexuals durant la presidència de François Hollande. Ara vol impedir que les parelles homosexuals puguin accedir a l'adopció plena dels infants —a França hi ha dos tipus d'adopcions; Fillon mantindria per als homosexuals l'adopció simple, en què l'infant manté el vincle amb la seva família d'origen. També pensa que l'avortament no és pas un dret fonamental.

El seu programa inclou reduir la immigració i limitar les prestacions socials "als estrangers que faci almenys dos anys que es trobin en situació regular". També és conegut per la seva hostilitat contra les llengües no estatals de la República Francesa —com l'occità, el català o el bretó—, la davallada de les quals celebrava el 2012 perquè, deia, havia anat acompanyada de l'emergència d'una "cultura francesa magnífica". No és l'única declaració polèmica pel que fa a la cultura. Fa alguns mesos va justificar la colonització en dient que França havia "volgut compartir la seva cultura amb els pobles d'Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord" i va recordar que França "no havia pas inventat l'esclavitud".

"Bona sort a França"

Per la seva banda, Juppé es presentava com a reformista, però "sense la brutalitat" de Fillon, qui considera que és "massa dur" i que "pot conduir a un blocatge de la societat francesa". Juppé afirmava que suprimir mig milió de llocs de treball "és impossible" i proposava de reduir-se menys: 250.000. També era partidari de no restringir les adopcions per a les parelles homosexuals.

Juppé ha felicitat el seu rival, i ha anunciat que abandonarà la política a escala estatal. "Em consagraré plenament a la meva tasca d'alcalde de Bordeus, que m'ha donat i em dóna molta joia", ha dit. A més, Juppé s'ha considerat afortunat "d'haver pogut parlar als francesos durant tota aquesta campanya" i ha conclòs desitjant "bona sort a França".

Probable president de la República?

Les primàries eren molt importants perquè, en veient l'ínfima popularitat de l'actual president Hollande, és força probable que els ciutadans de la República Francesa hagin de triar, en segona volta, entre Fillon i la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen.

Les enquestes d'aquest novembre apunten que, efectivament, la segona volta ara mateix seria un cara a cara entre Fillon i Le Pen i que, en aquest escenari, el candidat d'Els Republicans guanyaria amb un marge d'entre 30 i 40 punts percentuals.

(Aquest article és una adaptació i ampliació del publicat pel diari digital occità Jornalet, amb qui Nationalia té un acord de col·laboració.)