Notícia

El referèndum constitucional esdevé la tomba del govern Renzi

El primer ministre italià dimiteix després que el “no” a la seva proposta d'esmena constitucional sumi el 59% dels vots · Sardenya, el territori amb un rebuig més elevat · Al Tirol del Sud guanya el “sí”, que tenia el suport dels autonomistes

Renzi anuncia la seva dimissió després del referèndum d'ahir.
Renzi anuncia la seva dimissió després del referèndum d'ahir. Autor/a: T. Barchielli / Governo Italiano
Matteo Renzi presenta avui la seva dimissió després de la severa derrota patida ahir al referèndum sobre la Constitució italiana: el "sí", defensat pel primer ministre, va obtenir el 40,9% dels vots, superat gairebé de 18 punts percentuals i sis milions de paperetes pel "no". El fracàs de la reforma, que contenia aspectes tendents a una major recentralització del país, deixa ara un escenari de gestió difícil.

Renzi (Partit Democràtic, centreesquerra) va admetre immediatament que la derrota del "sí" era, en realitat, la seva pròpia derrota. El primer ministre havia convertit el referèndum en una mena de plebiscit sobre la seva figura. I l'ha perdut clarament, amb una participació notable (65,5%, més alta que no s'esperava). Donant suport al "no" hi havia pràcticament tota l'oposició —el Moviment 5 Estrelles, la dreta berlusconiana, la Lliga Nord, l'esquerra contrària al PD i fins i tot alguns sectors del PD mateix—, que ara reclama eleccions.

Difícil gestió, però, perquè aquest 59% que ha votat "no" se situa en camps polítics i ideològics molt diferents, fins i tot enfrontats. I molta incertesa: qui capitalitzarà la caiguda de Renzi? El president d'Itàlia, Sergio Mattarella, ha de decidir ara si encarrega la formació del govern a una altra persona o convoca eleccions. La premsa italiana pensa que farà la primera cosa, i el nom que tothom assenyala és Pier Carlo Padoan, ministre d'Economia, independent, exdirector executiu per Itàlia de l'FMI i excap d'Economia de l'OCDE. Ningú no dóna per descartat que, passada la tempesta o després de les eleccions —previstes per 2018—, Renzi vulgui tornar de nou a encapçalar el govern.

No és l'escenari que desitgen ni el Moviment 5 Estrelles (M5S), ni Forza Italia ni la Lliga Nord: tots tres volen eleccions immediates. El partit de Beppe Grillo té motius per pensar que podria arribar a guanyar-les i que, gràcies a la llei electoral aprovada precisament durant el govern Renzi (l'Italicum), es podria alçar amb la majoria absoluta a la Cambra de Diputats. No pas al Senat, però, que l'Italicum no toca: per tant, molt probablement l'M5S encara necessitaria pactar amb un altre partit per poder formar govern.

El "sí" guanya allà on ho va fer el PD el 2013 (més o menys)

Hi ha una relativa correlació entre els llocs on ha guanyat el "sí" al referèndum d'ahir i aquells que van votar a favor del Partit Democràtic de Renzi a les eleccions legislatives de 2013. Vegeu al mapa, sobretot, que la zona de Toscana i Emília-Romanya —al voltant de Florència i Bolonya— és el gran bastió del "sí" al referèndum i que la taca verda, a grans trets, es correspon amb la taca taronja del suport al PD en aquell territori el 2013.



L'altra taca verda del referèndum d'ahir, a l'extrem nord, és el Tirol del Sud, territori que abordarem més tard. Però val a dir també que altres zones on el PD havia obtingut bons resultats el 2013 —bàsicament regions del sud i Sardenya— ara han girat totalment l'esquena a Renzi.

Sardenya, el "no" més elevat

Sardenya ha estat el territori amb un "no" més elevat: 72,2% dels vots, un resultat que la premsa sarda interpreta com un cop fortíssim al president de Sardegna, Francesco Pigliaru (PD), que com Renzi havia demanat als sards que votessin "sí". Els diaris illencs també entenen que un vot tan alt en contra ha estat la forma dels sards d'enviar a Roma un missatge de defensa de l'autonomia. Els partits independentistes havien argumentat durant la campanya que la reforma de Renzi suposava un atac contra els poders de les regions —tot i que, d'entrada, les autonomies especials com Sardenya no n'eren afectades— i lamentaven que el Senat es buidés de competències. És el cas del Partit Sard d'Acció (Psd'Az), del Partit dels Sards —que a més ha cridat a començar a preparar una Constitució sarda— i dels Rossomori, entre d'altres.

El Tirol del Sud, l'altra cara de la moneda

Al Tirol del Sud, província de majoria germanòfona, el "sí" ha guanyat amb un marge molt ampli: 63,7% dels vots. I curiosament, la lectura que s'hi fa és la mateixa que a Sardenya, però a la inversa: els sud-tirolesos han votat "sí" per defensar l'autonomia del territori. Almenys, és el que diu el president sud-tirolès, Arno Kompatscher, del governamental Partit Popular del Tirol del Sud (SVP, autonomista), que havia cridat la ciutadania a donar suport a la reforma. Segons Kompatscher, la població sud-tirolesa ha validat l'anomenada "clàusula de salvaguarda" de les regions amb autonomia especial —Trentí-Tirol del Sud, Vall d'Aosta, Friül-Venècia Júlia, Sardenya i Sicília— inclosa a la reforma constitucional, segons la qual les esmenes impulsades per Renzi no s'hi podrien implementar fins que els respectius estatuts no fossin actualitzats després d'una negociació bilateral entre Roma i els governs autònoms. En qualsevol cas, la victòria tan àmplia del "sí" deixa entreveure que l'SVP manté una bona mesura d'influència per orientar el vot dels sud-tirolesos.