Notícia

Rebuig kurd a una “autonomia cultural” a Síria, Donetsk s'inflama i Londres diu “no” a un altre referèndum escocès

27 de gener al 2 de febrer

Theresa May.
Theresa May. Autor/a: Number10 @ Flickr
RECULL SETMANAL. En el marc de la recent acció diplomàtica de Rússia a Síria, han emergit informacions segons les quals Moscou hauria proposat l'autonomia del Kurdistan dins de l'esborrany de nova Constitució siriana. L'agència Sputnik, propera al govern rus, ha filtrat part del text, en què es parla de "sistemes kurds d'autogovern cultural". El principal partit kurd de Síria, el PYD (vinculat al PKK), rebutja la proposta perquè, diu, el que vol el moviment kurd és el federalisme. Ho va explicar després de reunir-se el dia 27 a Moscou amb el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov. La portaveu del ministeri, Maria Zakhàrova, ha negat que Rússia hagi fet cap proposta, i ha matisat que en tot cas la decisió correspon"al poble sirià", cosa que també ha dit el govern de Bashar al-Assad, que manté la seva posició contrària al federalisme i a les autonomies kurdes.

I en un altre front relacionat amb Rússia, aquesta setmana ha tingut lloc una escalada en els combats entre les forces ucraïneses i els secessionistes prorussos de l'autoproclamada República Popular de Donetsk, particularment —però no només— a la localitat d'Avdiyivka. El govern ucraïnès ha lamentat la mort de 13 soldats des del 27 de gener, mentre que l'RPD diu que l'artilleria ucraïnesa ha matat almenys 6 persones. Els dos bàndols s'acusen mútuament d'haver iniciat l'escalada. El Consell de Seguretat de l'ONU ha cridat els bel·ligerants a "retornar" a l'alto el foc. L'OTAN ha demanat a Rússia que empri la seva "influència considerable" a l'RPD per aturar la violència. La Creu Roja ha alertat que "milers de persones" estan en perill, sense calefacció ni aigua potable.

A Catalunya, la CUP ha decidit de votar a favor dels pressupostos del govern per al 2017. La formació anticapitalista considera que la seva decisió "apropa a la ruptura i a l'inici del procés constituent". D'aquesta manera, la CUP aplana el camí del referèndum d'independència, previst per al setembre —tot i que el vicepresident català, Oriol Junqueras, diu que es podria avançar a abans de l'estiu. Nationalia n'ha publicat un article extens aquesta setmana. Segons informacions periodístiques, el govern espanyol prepara una bateria de mesures per impedir per la força el referèndum.

També en clau de política independentista, el Herald Scotland ha publicat que el govern del Regne Unit no donarà permís a Escòcia per celebrar un segon referèndum abans de 2020. La possible votació és una de les sortides que la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, suggereix cas que Escòcia no pugui mantenir-se dins del Mercat Comú europeu arran del Brexit. La proposició de llei que permet al govern de Theresa May iniciar el procés de sortida del Regne Unit de la UE ha estat aprovada aquesta setmana a la Cambra dels Comuns del Parlament britànic amb els vots favorables del Partit Conservador i de la majoria del Partit Laborista. Hi han votat en contra l'SNP escocès, el Plaid Cymru gal·lès, l'SDLP nord-irlandès, el Partit Liberaldemòcrata i els Verds, a banda de 47 laboristes. Encara manca una revisió a la Cambra dels Lords i un retorn a la Cambra dels Comuns.

El conseller de Cultura i Política Lingüística del govern d'Euskadi vol que, el 2020, el 75% dels menors de 25 anys sàpiguen parlar èuscar. Segons ha explicat Bingen Zupiria, l'objectiu és de quatre punts percentuals més que la situació actual (71%). Per fer-ho, l'executiu basc vol reforçar els models bilingüe i íntegre en èuscar a la Formació Professional i oferir cursos gratuïts de l'idioma als adults fins al nivell B2.

També en relació amb la llengua, s'ha celebrat la vintena edició de la Dictada Occitana. Hi ha hagut dictats en una quarantena de viles, sobretot d'Occitània, però també dels Països Catalans i a París.

L'Assemblea de Còrsega ha debatut sobre la possibilitat d'implementar una renda bàsica universal per a tota la ciutadania illenca. S'ha aprovat —amb els vots favorables d'autonomistes, independentistes, part de l'esquerra francesa i Front Nacional— un report que preveu la creació d'una comissió que estudiarà com es podria aplicar a Còrsega.

A París, quatre activistes amazics han dut a terme una vaga de fam de tres dies de durada en protesta per l'empresonament de Kamel Eddine Fekhar. Aquest dirigent del moviment autonomista mozabita roman en règim de detenció provisional a Algèria des de fa any i mig, acusat d'atemptar contra la seguretat del país i d'incitar a l'odi. Ara es troba hospitalitzat després d'haver mantingut una vaga de fam durant un mes. Fekhar afirma que o bé és alliberat o bé mantindrà la protesta fins a morir-se.

Encara al nord d'Àfrica, la Unió Africana ha acceptat el retorn del Marroc a aquest organisme supraestatal, després de 33 anys d'absència. El Marroc havia abandonat la UA el 1984 —quan encara es deia OUA— després que l'organització hi hagués admès la República Àrab Sahrauí Democràtica. Aquest cop, el Marroc no ha posat com a condició l'expulsió dels sahrauís de l'organització, però els analistes coincideixen a assenyalar que l'objectiu de Rabat és fer fora la RASD des de dins del bloc.

Els governs del Canadà i de la Nació Heiltsuk han signat un acord de reconciliació que preveu l'aportació, per part d'Ottawa, de 2,5 milions de dòlars canadencs per a la construcció d'un nou centre polític i cultural. El pacte preveu negociacions futures entre l'executiu canadenc i el d'aquest poble autòcton de la Colúmbia Britànica.

També en clau indígena, la Nació Tohono O'odham ha anunciat que intentarà impedir la construcció del mur entre Mèxic i els Estats Units, prevista pel president nord-americà Donald Trump. El mur dividiria les terres tradicionals d'aquest poble, que s'estenen a banda i banda de la frontera. Verlon Jose, vicepresident de la Nació Tohono O'odham, ha estat molt gràfic: "El mur no el construiran si no és per sobre del meu cadàver".

I encara més al sud i també en relació amb els pobles indígenes, l'organització internacional Global Witness ha fet pública una investigació en què vincula "elits polítiques i de negocis hondurenyes" amb la violència que pateixen els activistes mediambientals. L'any passat van ser coneguts a escala mundial els assassinats al país centreamericà de les activistes Berta Cáceres i Lesbia Yaneth Urquía, de l'organització indígena lenca COPINH.