Notícia

“Crueltat desoladora” en la persecució dels rohingyes, més ocupació a Cisjordània i polèmica per la bandera moldava

3 al 9 de febrer

Noia rohingya davant d'un policia.
Noia rohingya davant d'un policia. Autor/a: DYKT Mohigan @ Flickr.
RECULL SETMANAL. El recull de la setmana posa el seu focus en la situació desesperada que pateix el poble rohingya, al nord de Birmània, on dos reports publicats aquests dies descriuen massives violacions de drets humans a mans de les forces armades governamentals. També recollim, entre d'altres temes, els darrers avanços de l'ocupació israeliana a Cisjordània i la polèmica a Moldàvia per la proposta del seu president de canviar la bandera, un assumpte molt sensible en la disputa entre prooccidentals i prorussos en aquella exrepública soviètica.

EL TEMA DESTACAT:

Un report de l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans detalla les violacions de drets humans patides pel poble rohingya a Birmània. L'informe, per al qual un equip de l'ONU ha entrevistat 204 persones, relata la "crueltat desoladora" de crims com violacions grupals, assassinats, pallisses i desaparicions, patits per dones, homes i criatures, "incloent-hi nadons", i perpetrats per les forces de seguretat de Birmània. Reaccionant al report, l'Associació per als Pobles Amenaçats ha demanat "a Europa que es comprometi activament" a defensar els drets del poble rohingya. Human Rights Watch també ha publicat el seu propi report, centrat en la violència sexual, en què també denuncia violacions de dones —algunes, menors de fins a 13 anys d'edat— comeses per les forces governamentals birmanes durant una campanya militar a l'estat de Rakhine al final de 2016. El poble rohingya, de fe musulmana en un país de majoria budista, és objecte d'una persecució sistemàtica des de fa anys. El web Rohingya Vision ofereix informació d'actualitat sobre aquests fets.

I TAMBÉ:

El Parlament israelià ha aprovat una llei que legalitza al voltant de 4.000 habitatges construïts per colons a Cisjordània. L'Organització per l'Alliberament de Palestina ha qualificat la mesura de "robatori de terres palestines" i l'ha emmarcat en la "voluntat del govern israelià de destruir qualsevol possibilitat d'una solució política". Mentrestant, ha continuat la política de demolició de cases palestines a Jerusalem alhora que l'Autoritat Palestina ha programat per al 13 de maig les eleccions locals palestines, ajornades repetidament. Fatah i el Front Popular per l'Alliberament de Palestina hi donen suport, mentre que Hamàs i la Gihad Islàmica les rebutgen perquè entenen que, abans de votar, cal solucionar la divisió de facto de Palestina en dues autoritats (Cisjordània en mans de la PA de Fatah i la Franja de Gaza sota control de Hamàs).

L'atenció a Catalunya, pel que fa al procés d'independència, ha estat centrada en el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, del qual Nationalia n'ha publicat un article d'antecedents i context. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha referit al cas en dos discursos, en què ha dit que el judici és "negatiu" per a la imatge d'Espanya al món i ha valorat que el procés judicial intenta fer por als qui han de preparar el referèndum, en referència al govern que presideix.

En la seva segona sessió d'ençà la seva creació l'1 de gener d'enguany, la Comunitat d'Aglomeració del País Basc (CAPB) ha votat a favor d'assumir les competències de política lingüística i cultura basques. La competència estava en mans d'un organisme de coordinació de diferents ens locals. En aquesta sessió, la CAPB també ha escollit tot el seu consell executiu. La creació de la CAPB és un fet històric: és el primer cop des que es va establir la República Francesa que el País Basc del Nord disposa d'una institució pròpia i exclusiva.

El president de Moldàvia, Igor Dodon, ha proposat que el país adopti una nova bandera que elimini les similituds amb la senyera de Romania. Dodon, quan encara no era president el 2012, ja havia demanat un referèndum per canviar la bandera. La qüestió aixeca polèmica a l'exrepública soviètica. Generalment, els sectors proromanesos i prooccidentals volen mantenir l'actual tricolor, que reflecteix els vincles històrics, lingüístics i culturals entre Moldàvia i Romania. Els sectors prorussos —dels quals el partit de Dodon, el PSRM, n'és ara el màxim exponent polític— propugnen l'adopció de símbols moldaus diferenciats i privatius.

El secretari general de l'OTAN, James Stoltenberg, ha dit que l'organització és present a Kosovo per "protegir-hi la pau". Stoltenberg, de visita a Pristina, també ha demanat als governs de Kosovo i Sèrbia que tornin al camí del diàleg i dels acords. Ho ha fet enmig d'un clima enrarit per unes declaracions del nou secretari d'Estat nord-americà, James Mattis, suggerint que en algun moment les Forces de Seguretat de Kosovo hauran de rebre l'encàrrec d'assegurar, també, la defensa del país, i del líder ultranacionalista serbi Vojislav Seselj, assegurant que els albanesos estaven preparant un atac contra els quatre municipis de majoria sèrbia del nord de Kosovo.

A les Filipines, el president Rodrigo Duterte ha dit que dóna ple suport a les demandes autonomistes de la regió de Cordillera, en el marc de l'aposta del mandatari per implementar un sistema federal en aquell país asiàtic. Cordillera és el territori nadiu de diversos grups indígenes, coneguts col·lectivament com a igorots, alguns representants dels quals han demanat almenys des de la dècada de 1980 un estatut autònom.