Notícia

Tàmils que planten cara a l'exèrcit de Sri Lanka, pas enrere de Trump amb els dos estats i crítiques eslovenes a Àustria

10 al 16 de febrer

Un grup de dones protesten a Keppapulavu (Mullaitivu).
Un grup de dones protesten a Keppapulavu (Mullaitivu). Autor/a: Garikaalan @ Twitter.
RECULL SETMANAL. Poc habitual dels titulars periodístics, la minoria eslovena d'Àustria està fent sentir la seva veu en veure's marginada en la Constitució de l'estat de Caríntia. A pitjor situació van arribar, fa molts anys, els tàmils de Sri Lanka, on una vuitantena de famílies mantenen una protesta contra l'exèrcit, que ocupa les seves terres des de la fi de la guerra el 2009. La setmana també ha deixat informacions relacionades amb referèndums a llocs tan diversos com les Fèroe, Catalunya, Escòcia o l'Alt Karabakh. Us les expliquem.

EL TEMA DESTACAT

La protesta de més de vuitanta famílies tàmils del nord de Sri Lanka, que demanen que l'exèrcit els torni les seves terres, arriba a la tercera setmana. Aquestes famílies de Keppapulavu (Mullaitivu) denuncien que van ser desplaçades de les seves terres, confiscades per les forces armades de Sri Lanka, a les acaballes de la guerra contra els Tigres Tàmils, el 2009. El 31 de gener, expliquen, els militars els van prometre que els retornarien les terres aquell mateix dia, cosa que no va passar. Des de llavors han organitzat un campament, i afirmen que no l'aixecaran fins que se'ls permeti tornar. L'Aliança Nacional Tàmil (TNA) ha denunciat el cas al Parlament de Sri Lanka. El govern s'ha compromès a estudiar-lo.

I TAMBÉ:

Donald Trump evita esmentar, davant Benjamin Netanyahu, que la solució al conflicte israelianopalestí passa per la solució dels dos estats. El president nord-americà, reunit a Washington amb el primer ministre israelià, va parlar d'una solució que requerirà "flexibilitat" i "acords" i va dir que els EUA no descarten pas cap opció sempre i quan aquesta sigui acceptada tant pels israelians com pels palestins. Les paraules de Trump no han agradat en el camp palestí, que les han interpretat com un pas enrere en la insistència —habitual en els darrers 15 anys— de Washington en la solució dels dos estats. El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha contradit Trump en recordar que "no hi ha cap alternativa" a la solució dels dos estats.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha anul·lat l'acord del Parlament de Catalunya per fer el referèndum de setembre de 2017. El TC havia suspès cautelarment, el 15 de desembre, la resolució pactada entre Junts pel Sí i la CUP l'octubre per iniciar el camí cap al referèndum d'independència. El govern català afirma que la resolució no altera la "voluntat" del govern de celebrar la votació i reitera que continuarà treballant amb l'escenari de fer-lo com a molt tard abans que acabi setembre. A més, el TC també ha acordat denunciar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i uns altres quatre membres de la Mesa.

Les illes Fèroe votaran el 2018 en referèndum una Constitució que, si s'aprova, els atorgarà el dret a l'autodeterminació. Ho ha anunciat el primer ministre de l'arxipèlag, Aksel V. Johannesen, que ho ha qualificat de "triomf per al poble feroès i per a la democràcia". Nationalia n'ha publicat un extens report, amb visió de conjunt de tota l'Europa nòrdica, aquesta setmana.

La llengua friülana és protagonista d'una minisèrie de documentals a la RAI. La cadena estatal italiana ha començat a emetre peces de 13 minuts de durada, en l'idioma propi del Friül, que tenen com a protagonistes artistes friülans emergents en el camp de la música, la literatura, el teatre, la dansa o les arts visuals. Amb aquesta novetat, la RAI augmenta les hores de la seva programació en friülà.

Polèmica a Caríntia perquè l'esborrany de la nova Constitució d'aquest land austríac ignora la minoria eslovena. La coalició del govern carinti havia acordat que la nova Carta Magna especificaria que els parlants d'alemany i d'eslovè han de ser tractats en igualtat de condicions. Però les pressions del Partit Popular Austríac (ÖVP) han causat que la menció hagi estat eliminada de l'esborrany —només s'hi manté un esment indirecte— i que s'hi especifiqui que l'alemany "és l'única llengua oficial". El president del Consell Nacional dels Eslovens Carintis (NSKS), Valentin Inzko, ho ha qualificat de "catàstrofe" i "humiliació". El president d'Eslovènia, Borut Pahor, ha alertat a les autoritats austríaques que les tensions interfrontereres es podrien escalfar si la protecció de la llengua eslovena és ignorada. L'Aliança Lliure Europea ha demanat a Àustria que promogui el caràcter "bilingüe i plurinacional" de Caríntia.

Survival International ha denunciat que a Colòmbia ha estat assassinada una prominent activista pels drets dels indígenes i de les dones. Yoryanis Isabel Bernal Varela, de 43 anys i líder del poble wiwa de Sierra Nevada de Santa Marta, va ser trobada morta, d'un tret al cap, el 26 de gener. Els assassinats de líders indígenes i ambientalistes a mans de paramilitars són habituals a l'Amèrica del Sud i Central. Segons la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), 14 defensors dels drets humans han estat assassinats a Colòmbia, Guatemala, Mèxic i Nicaragua des que va començar 2017.

Això darrer, en una setmana en què el papa Francesc ha dit que els pobles indígenes han de tenir la darrera paraula sobre les seves terres ancestrals. En una audiència amb representants nadius, el pontífex ha demanat als governs que "reconeguin les comunitats indígenes com una part de la població que ha de ser valorada i consultada".

En declaracions a la BBC, Alex Salmond ha pronosticat un segon referèndum d'independència a Escòcia l'octubre de 2018. L'exprimer ministre escocès i portaveu d'Afers Internacionals de l'SNP a Westminster ho ha vinculat al fet que, amb el Brexit, Escòcia pugui perdre l'accés al Mercat Comú europeu, tal com la primera ministra britànica, Theresa May, ha avançat que serà el cas.

En una manifestació que té lloc cada any, milers de kurds han reclamat als carrers d'Estrasburg l'alliberament d'Abdullah Öcalan i l'atorgament de drets polítics i culturals al poble kurd. El cònsol turc a la ciutat alsaciana havia demanat —sense èxit— que la manifestació fos prohibida. I al Kurdistan, el partit islamista Hüda Par ha anunciat el seu suport a les esmenes presidencialistes de la Constitució turca, que es votaran en referèndum.

En darrer lloc, el govern de l'Azerbaidjan ha rebutjat de nou la legitimitat del referèndum constitucional que té lloc a l'Alt Karabakh el 20 de febrer. Bakú diu que la votació viola la Constitució azerbaidjanesa i les lleis internacionals. Els ciutadans de l'Alt Karabakh, república de majoria armènia autoproclamada independent de l'Azerbaidjan, votaran sobre l'adopció d'un sistema presidencialista.

ALTRES ARTICLES D'INTERÈS

The Guardian: How long can Ethiopia's state of emergency keep the lid on anger?
IC Magazine: Contemporary Colonialism: The Uyghurs versus China
Agos: Lom or Bosha people from past to present