Notícia
Segon mes de vaga de fam de presos palestins / Referèndum a Irlanda / L’escola immersiva bretona fa 40 anys
19 al 25 de maig
EL TEMA DESTACAT
Segon mes de vaga de fam per a més de 1.000 presos palestins. Protesten per les “condicions severes d’empresonament” a les presons israelianes. Demanen que se’ls permetin més visites familiars —en aquest punt Israel acaba de ser criticat per la Creu Roja—, millor accés als tractaments mèdics i que es restringeixin els confinaments solitaris, entre d’altres mesures. Una seixantena de vaguistes en condició de salut crítica han estat traslladats a l’hospital aquesta setmana. En total, hi ha més de 6.000 presos palestins a Israel —més de 600 en detenció administrativa, és a dir sense haver rebut cap acusació formal o judici— amb una gran varietat de casos: diputats, periodistes, membres de Hamàs i del Front Popular per l’Alliberament de Palestina.... La majoria són considerats culpables de delictes de terrorisme per part de les autoritats israelianes. El moviment palestí, per contra, entén que són presoners de guerra. Els vaguistes han rebut suport de la societat civil palestina en diverses ocasions. El diari israelià Haaretzes demana si no seria millor negociar amb ells abans que arriscar-se a provocar una tercera intifada.
I TAMBÉ
Un referèndum sobre la unitat d’Irlanda abans de 2023? Aquest és el termini sobre el qual ha tornat a insistir aquesta setmana la líder del Sinn Féin a Irlanda del Nord, Michelle O’Neill. El partit republicà vol evitar que Irlanda del Nord quedi fora de la UE de resultes del Brexit. El programa electoral del Sinn Féin proposa que Irlanda del Nord mantingui un estatus especial dins de la UE i que, en un termini de cinc anys, es voti sobre la reunificació irlandesa. Els votants nord-irlandesos, com els de la resta del Regne Unit, estan cridats a escollir els 650 escons de la Cambra dels Comuns del Parlament, el 8 de juny.
Les escoles Diwan, en llengua bretona, fan 40 anys. La primera classe es va obrir el 23 de maig de 1977 a Gwitalmeze (Ploudalmézeau, en francès) i comptava tot just amb cinc alumnes. Avui, les escoles immersives associatives tenen 4.242 alumnes en 46 centres. La direcció de Diwan, mirant enrere, considera que sense aquestes escoles immersives mai no s’hauria introduït l’ensenyament bilingüe bretó-francès a les escoles públiques i privades de Bretanya —gairebé 13.000 alumnes, a banda dels de Diwan. Coincidint amb l’aniversari, l’editorial Yoran Embanner ha publicat Diwan 40 ans déjà !, de la professora Fanny Chauffin, que relata la història de Diwan i posa la xarxa d’escoles bretones en comparació amb les d’altres nacions sense estat de l’entorn.
Alto el foc unilateral del govern del Sudan del Sud. El president sud-sudanès, Salva Kiir, ha ordenat als comandants de l’exèrcit que deixin d’atacar les faccions rivals. Kiir diu que vol iniciar “un diàleg inclusiu”. Tot i així, s’han reportat enfrontaments després de l’anunci. No és pas el primer cop que hi ha una iniciativa així al país africà, en guerra civil des de fa tres anys i mig i amb unes perspectives de solució complicades. No és gens clar que Kiir estigui ara disposat a negociar amb el seu gran rival i antic vicepresident, Riek Machar.
Suport kurd i balutxi a la reelecció de Hassan Rouhani. El president iranià, guanyador de les eleccions del dia 19, va aconseguir el 57% dels vots a escala estatal, davant del conservador Ebrahim Raisi, que va sumar el 38%. Rouhani, considerat com a reformista, va rebre un suport més elevat que la mitjana estatal a les províncies de majoria kurda i balutxi. Tot i amb això, l’abstenció va augmentar a les províncies del Kurdistan. Diversos partits kurds a l’exili havien cridat al boicot electoral.
Declarada la llei marcial a Mindanao. El president filipí, Rodrigo Duterte, estendrà la mesura excepcional durant 60 dies en tota l’illa del sud del país. Segons Duterte, la llei marcial permetrà a l’exèrcit combatre amb més efectivitat dos grups armats islamistes (Abu Sayyaf i Maute) que han jurat obediència a Estat Islàmic. L’exèrcit filipí, en un comunicat, ha dit que el MILF i el MNLF, els dos grups politicomilitars participants en el procés de pau de Mindanao —que ha de desembocar en una autonomia ampliada per al Bangsamoro—, queden al marge de les operacions militars.
ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS