Notícia
Setmana de protestes al Rif / Vaga a Biafra coincidint amb el 50è aniversari de la declaració d'independència
Del 26 de maig a l'1 de juny
EL TEMA DESTACAT
Vaga per commemorar el 50è aniversari de la independència de Biafra. Cridades a la protesta per dos dels principals grups independentistes biafrenys (IPOB i MASSOB) i amb notable presència policial als carrers, milers de persones a Biafra van tancar les seves botigues o van quedar-se a casa el 30 de maig coincidint amb el 50 l'aniversari de la secessió d'aquest territori de majoria igbo al sud-oest de Nigèria. El diari nigerià Vanguardescriu que la vaga va ser “total” —incloent-hi escoles i bancs— als cinc estats de majoria igbo. El 1967, Biafra i Nigèria van iniciar una guerra que va durar dos anys i mig, va fer més d'un milió de morts i va crear un gran impacte internacional, per la fam patida per la població biafrenya. Les forces biafrenyes van quedar derrotades i Biafra va ser reintegrada a Nigèria, fins avui. Els darrers anys, s'han incrementat les mobilitzacions independentistes a Biafra. Un dels líders del moviment, Nnamdi Kanu, recentment alliberat de presó, declara que Nigèria “ni funciona ni pot funcionar” i denuncia la discriminació que, al seu parer, pateixen els igbos.
I TAMBÉ
Setmana de protestes ininterrompudes al Rif després dels arrestos de 40 activistes. El 26 de maig van tenir lloc enfrontaments violents entre la Policia i els manifestants, després que se sabés que el procurador del rei havia emès una ordre de detenció contra Nasser Zefzafi, líder de la protesta que fa mesos que té la ciutat d'Al Hoceima com a epicentre, contra la marginació política i social del Rif per part de l'Estat marroquí. Zefzafi va ser detingut el 29 de maig, cosa que no ha fet sinó escalfar més encara la indignació i la protesta al Rif. D'entre els arrestats, 25 continuen detinguts. Cada nit estan tenint lloc protestes a la ciutat, amb els manifestants brandant banderes amazigues i retrats de Zefzafi. Un altre líder del moviment, Nabil Ahmajik, ha llançat per les xarxes socials una crida a una vaga general de tres dies, cosa que també ha fet una altra líder, Nawal Benaissa, ella també una mostra del protagonisme creixent d'algunes dones en les mobilitzacions. L'1 de juny, pràcticament totes les botigues del centre d'Al Hoceima s'havien sumat a la vaga. D'altra banda, no manquen crítiques contra Zefzafi, no tan sols des del govern, sinó també de publicacions com Telquel, que veu en alguns dels seus discursos un flirteig amb posicions populistes i islamistes. Veus del moviment consideren que aquesta és una estratègia per desprestigiar-lo a ell i a les protestes.
Acaba la protesta dels presos palestins. Quan es complien 40 dies des de l'inici de la vaga de fam, els presos l'han abandonada després d'un acord amb Israel per rebre una segona visita mensual de familiars i d'altres millores en les seves condicions d'empresonament. Segons el moviment de presoners, la vaga ha acabat en “victòria”. Des del costat israelià es rebaixa l'abast de les concessions, i es diu que la majoria de demandes no s'han atorgat. Segons Ynet, els costos de la segona visita mensual els pagarà l'Autoritat Palestina, i els presos han obtingut el compromís que les sentències addicionals que els han imposat com a resultat de la vaga seran cancel·lades. El líder palestí empresonat Marwan Barghouti ha avisat que la vaga es podria reprendre si les autoritats penitenciàries israelianes no compleixen els seus compromisos.
Crítiques contra Algèria per les detencions d'activistes amazics. En un comunicat conjunt, Human Rights Watch, Amnistia Internacional, EuroMed Rights i Front Line Defenders han reclamat a les autoritats algerianes que retirin els càrrecs polítics contra Kamel Eddine Fekhar —que fins i tot va estar en vaga de fam — i uns altres quaranta activistes, la majoria membres del moviment autonomista del Mzab. Aquestes persones romanen detingudes preventivament des de fa pràcticament dos anys. Sobre elles pesen acusacions de caràcter eminentment polític, com ara “atemptat contra la unitat nacional”. D'altres, de “terrorisme” i “incitació a l'odi racial”, arran d'uns enfrontaments violents al Mzab entre amazics i àrabs. També el Congrés Mundial Amazic entén que el procés contra Fekhar i els altres detinguts és “polític”. El mateix dia que les ONG emetien el comunicat, un tribunal algerià emetia sentència: Fekhar haurà de complir 2 anys de presó, i en haver complert ja 23 mesos tancat, el 9 de juliol hauria de sortir lliure.
Nou govern de coalició a Macedònia amb participació albanesa. Després de sis mesos de blocatge després de les eleccions, el Parlament macedoni ha aprovat la nova coalició de govern formada pels socialdemòcrates i dos partits albanesos (BDI i l'Aliança pels Albanesos). El nou primer ministre, el socialdemòcrata Zoran Zaev, vol conduir el país més a prop de l'ingrés a la UE i a l'OTAN. També ha promès lluitar contra la corrupció i l'autoritarisme, problemes que es van fer molt evidents durant el mandat anterior, del conservador Nikola Gruevski. Igualment, l'acord de coalició inclou el compromís d'atorgar més drets lingüístics als parlants d'albanès, que formen aproximadament el 25% de la població del país. Aquest fet ha comportat una forta polèmica.
ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D'INTERÈS