Notícia

El Partit Conservador perd la majoria absoluta al Regne Unit / Referèndum kurd d’independència

2 al 8 de juny

 Theresa May.
Theresa May. Autor/a: Number10 @ Flickr
RECULL SETMANAL. La primera ministra britànica Theresa May cercava de reforçar la seva posició negociadora davant la UE amb la convocatòria d’unes eleccions anticipades però ha fracassat en l’intent: el seu Partit Conservador ha perdut la majoria absoluta i ara dependrà, per poder governar, de pactes amb altres forces. Al Kurdistan del Sud (Iraq), el govern autònom ha anunciat la celebració d’un referèndum d’independència per al 25 de setembre. I mentrestant, continuen les detencions contra membres del moviment de protesta del Rif.

EL TEMA DESTACAT

El nou Parlament britànic, sense majoria absoluta. El Partit Conservador, amb 318 escons (12 menys que fins ara), és el guanyador de les eleccions anticipades al Regne Unit. Però la formació de la primera ministra Theresa May ha perdut la majoria absoluta i es veu obligada a pactar per poder formar govern. Pugen els Laboristes de Jeremy Corbyn, amb 261 escons (+29) i el Partit Nacional Escocès manté el tercer lloc amb 35 escons (-21). El Partit Liberaldemòcrata recupera posicions, amb 12 seients (+4), i tindria prou escons per donar la majoria als conservadors. En la mateixa posició es troba el Partit Unionista Democràtic (DUP), d’Irlanda del Nord, amb 10 escons (+2). Completen l’arc parlamentari el Sinn Féin amb 7 (+3), el Plaid Cymru amb 4 (+1), el Partit Verd que manté l’escó que ja tenia, així com la independent unionista nord-irlandesa Sylvia Hermon.

El fet que el Partit Conservador hagi perdut la majoria absoluta —els laboristes han demanat a May que dimiteixi— l’obligarà a pactar amb algun altre partit la manera com el Regne Unit enfocarà les negociacions del Brexit. És just el contrari que cercava May en convocar aquestes eleccions anticipades. La primera ministra és partidària d’una sortida dura de la UE —és a dir fora del mercat comú i de la unió duanera—, però el seus socis potencials —el DUP— li podrien aigualir les expectatives. Arlene Foster, líder del DUP, ha dit que “ningú no vol un Brexit ‘dur’, sobretot pel que fa a la frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda. “Ningú no vol una frontera dura”, ha afegit Foster.

Per territoris, a Escòcia l’SNP ha tornat a guanyar, però baixa del 50% al 37% dels vots, una reculada que li fa perdre 21 escons. Tot i així, continua sent el partit majoritari a Escòcia. El segon lloc és per al Partit Conservador, amb el 28,6% dels vots i 13 escons. A Gal·les guanyen de nou els laboristes (49% dels vots i 28 escons), molt per sobre dels Conservadors (33,6% i 8 escons). El Plaid Cymru iguala el seu millor resultat històric, amb 4 seients. A Irlanda del Nord, canvi espectacular d’escenari: el Partit Unionista de l’Ulster i el Partit Socialdemòcrata i Laborista es queden sense cap escó (en tenien 2 i 3 respectivament) que passen al DUP (36% dels vots) i al Sinn Féin (29,4%). Pel que fa a Cornualla, el partit autonomista Mebyon Kernow no s’hi presentava. I a la regió de Yorkshire, els autonomistes del Partit de Yorkshire tripliquen resultats: passen de 6.800 vots el 2015 a 21.000, tot i que no els val per aconseguir cap escó.

I TAMBÉ

El govern kurd convoca un referèndum d’independència. Segons han confirmat els partits kurds i el president del Govern Regional del Kurdistan (KRG), Massoud Barzani, la votació tindrà lloc el 25 de setembre. Es tracta d’un referèndum no acordat amb el govern iraquià. L’executiu kurd té previst d’organitzar la votació en tots aquells territoris controlats per les forces armades kurdes (peixmergues), incloent-hi aquells que Bagdad no reconeix com a kurds. Per tant, la votació s’organitzarà també en punts calents com Kirkuk, la regió iazidita de Sinjar o les zones assíries de les planes de Nínive. El KRG no ha detallat com pensa fer efectiva la independència, cas que el “sí” —com és previsible— sigui l’opció més votada. Recentment, el govern kurd s’ha inclinat per negociar la independència amb Bagdad més que no pas per declarar-la unilateralment. Alguns analistes pensen que els dirigents kurds volen usar un “sí” massiu com a eina de negociació per assegurar-se el reconeixement del control de Kirkuk —ric en hidrocarburs— en l’Iraq post-Estat Islàmic.

Tot a punt per al cinquè referèndum sobre l’estatus de Puerto Rico. Diumenge 11, els porto-riquenys estan cridats a les urnes a un nou referèndum sobre l’estatus de l’illa. La votació no és vinculant, però el govern porto-riqueny confia que una majoria clara de vots a favor de l’annexió als EUA faci moure Washington cap a l’acceptació de l’illa caribenya com a estat número 51. El principal partit de l’oposició, el PPD, ha cridat al boicot perquè considera invàlid el procés de convocatòria. Una enquesta d’El Nuevo Dia preveu que l’ingrés als EUA aconseguirà la majoria absoluta dels vots. Nationalia us va oferir el febrer aquest extens report sobre el cas, i aquesta mateixa setmana ha publicat una entrevista on el sociòleg porto-riqueny Ramón Grosfoguel l’analitza.

Continuen les manifestacions i les detencions al Rif.Han estat arrestats aquesta setmana uns altres dos membres destacats del moviment Hirak: Nabil Ahamjik i Silya Ziani. Romanen detingudes una vintena de persones, incloent-hi el líder del moviment, Nasser Zefzafi. Les protestes es dirigeixen contra les autoritats marroquines per la marginació social, política i econòmica del Rif, de majoria amaziga. Mentre, l’Assemblea Mundial Amaziga ha demanat un estatut d’autonomia per al Rif.

Milers de persones a la manifestació per la independència d’Escòcia. Segons l’organització (All Under One Banner), un mínim de 17.000 escocesos van marxar pels carrers de Glasgow. És la manifestació més gran de la història d’Escòcia, afirma el grup organizador. Van arribar-hi busos des de diversos punts d’Escòcia.