Notícia

Escassa participació al referèndum de Puerto Rico, 97% de vots a favor de l'ingrés als EUA

Només el 23% dels porto-riquenys conovocats a les urnes voten · L'oposició havia cridat al boicot · Previsiblement, el referèndum serà, de nou, inconclusiu

Ricardo Rosselló, amb el seu equip de campanya a favor de l'estadidad, l'11 de juny.
Ricardo Rosselló, amb el seu equip de campanya a favor de l'estadidad, l'11 de juny. Autor/a: Equipo de Ricardo Rosselló
Puerto Rico ha celebrat un nou referèndum sobre el seu futur polític —el cinquè des de 1963— i com va passar amb els quatre anteriors, previsiblement no servirà per resoldre l'estatus de l'illa caribenya. El 97% dels votants que van acudir aquest diumenge 11 a les urnes ho van fer per donar suport a l'estadidad, és a dir a l'ingrés de Puerto Rico com a nou estat dels EUA. Però la baixa participació farà que, probablement, Washington no mogui peça i l'statu quo es mantingui durant els anys a venir.

Tan sols el 23% del cens va participar a la votació, un percentatge molt escàs si es compara amb el del referèndum de 2012, quan va pujar al 78%, o a les generals porto-riquenyes de 2016, quan va arribar al 55%.

El referèndum estava impulsat pel governador de Puerto Rico, Ricardo Rosselló (Partit Nou Progressista, PNP, conservador), que s'enfronta a una greu crisi econòmica a l'illa.

La intenció declarada del PNP en convocar la votació era posar punt final al status actual de l'illa, que el PNP considera colonial. El PNP proposa convertir Puerto Rico en l'estat 51 dels EUA. Amb el resultat de la votació, Rosselló diu que "durà els resultats a Washington". El governador ha afirmat en diverses ocasions que farà servir l'anomenat "Pla Tennessee" —una estratègia de pressió al govern nord-americà— per aconseguir l'acceptació de Puerto Rico dins de la unió.

És molt poc probable, però, que se'n surti. Primer, perquè des de la capital federal ningú no s'ha compromès a implementar els resultats del referèndum. I segon, perquè els antecedents li juguen en contra. El 2012, després d'un referèndum amb molta més participació i amb una pregunta en forma d'arbre, ni demòcrates ni republicans van considerar que hi hagués una decisió clara del poble porto-riqueny respecte de la qüestió del status. Aquell cop, l'estadidad va sumar 834.000 vots. Ara, amb prou feines ha superat el mig milió.

Arguments suficients perquè l'oposició porto-riquenya, que boicotava el referèndum, hagi afirmar que Rosselló ha fracassat. Héctor Ferrer, líder del principal partit opositor, el Partit Popular Democràtic (PPD, socioliberal), ha dit que el governador ha volgut "imposar el seu ideal per sobre de la voluntat del poble" i "n'ha sortit derrotat". El PPD proposa una evolució de l'statu quo actual perquè Puerto Rico assoleixi més autogovern i, alhora, els porto-riquenys mantinguin la ciutadania nord-americana i els ajuts públics federals.

Per la seva banda, el Partit Independentista Porto-riqueny (PIP, centreesquerra), que també boicotava el referèndum, ha denunciat que Rosselló ha volgut enganyar la gent amb un "aval federal imaginari" a la votació, i ha reclamat que s'engegui un veritable procés descolonitzador on les alternatives a triar siguin la independència plena i la "lliure associació sobirana".

No es mourà res sense el Congrés dels EUA

L'aval federal és, de fet, el quid de la qüestió. Puerto Rico, formalment, és una dependència del Congrés dels Estats Units, malgrat que disposi d'un estatus d'autonomia (l'anomenat Estat Lliure Associat) des de 1952. Per tant, qualsevol canvi de status de l'illa ha de passar per una decisió del Congrés, ja sigui per integrar-la com a estat 51 o per concedir-li la independència. I, de moment, Washington no vol implementar cap de les dues vies. D'un costat, als EUA hi ha moltes reticències a integrar un nou estat que està fortament endeutat i que és de majoria hispanòfona. Però alhora, els partidaris de la independència a Puerto Rico són una clara minoria, i recentment els successius governs nord-americans no han volgut apostar per una via que té un rebuig molt ampli a Puerto Rico mateix.

El sociòleg porto-riqueny Ramón Grosfoguel es referia a aquest estat de la qüestió en una entrevista a Nationalia aquest mateix juny.