Notícia

“Jo sóc xinès” a les escoles bressol de Hong Kong / Més autonomia per a les Aland / Talls de llum a Gaza

16 a 22 de juny

Banderes de Hong Kong i la Xina.
Banderes de Hong Kong i la Xina. Autor/a: Whampoa Sports @ Flickr
RECULL SETMANAL. Assegurar-se que els infants de Hong Kong tinguin ben clar, des de la guarderia, que són xinesos. És un dels objectius proclamats per la nova cap executiva del territori autònom, que ocuparà el càrrec a partir de l’1 de juliol. Un altre territori autogovernat, les Aland, inicia el camí cap a l’ampliació de la seva autonomia, tot i que el partit independentista troba que el procés és massa limitat. Mentre, la població de Gaza es troba atrapada enmig d’una pugna de poder a diverses bandes que, aquesta setmana, ha tingut com a conseqüència més talls d’electricitat.

 EL TEMA DESTACAT

Campanya contra l’independentisme a Hong Kong... des de l’escola bressol. Fomentar la identitat nacional xinesa entre els escolars és una de les mesures que ha anunciat la nova cap de govern de Hong Kong, Carrie Lam, per combatre l’auge de l’independentisme a l’excolònia britànica. Lam, que ocuparà el seu càrrec l’1 de juliol, diu que a les escoles bressol de Hong Kong cal instaurar la idea de “Jo sóc xinès/xinesa” amb l’objectiu de fomentar “la identitat nacional” (xinesa, és clar) entre les futures generacions de hongkonguesos. Segons el Hong Kong Economic Journal, ho fa sota pressió de les autoritats de Pequín.

Mentre, el Partit Nacional de Hong Kong (independentista) ha anunciat una concentració amb motiu del 20è aniversari de la transferència de l’excolònia britànica a la Xina. Amb l’acte, el partit vol subratllar el fet que “Hong Kong encara és una colònia. Una colònia xinesa”.

El 2016, dos líders sobiranistes van ser escollits diputats a l’Assemblea de Hong Kong. En el seu jurament van emprar fórmules no estàndards i se’ls va negar el dret a ocupar els seus escons.

I TAMBÉ

Les Aland, camí d’ampliar el seu autogovern dins de Finlàndia. L’arxipèlag, autònom des de 1921, podria aconseguir més competències en els anys a venir. Això, si prospera una proposta del Comitè de les Aland —un intergrup del Parlament finlandès que des de 2013 està estudiant maneres d’augmentar l’autogovern de l’arxipèlag— perquè s’aprovi una nova Llei d’Autonomia, que es començaria a negociar el 2018. El document del Comitè preveu atorgar més autonomia econòmica i donar-li més veu a les autoritats de l’arxipèlag per decidir els canvis futurs de l’autogovern. Queda en dubte si les Aland tindran plena autonomia fiscal, objectiu que els partits illencs s’havien fixat per 2022. El partit independentista Futur d’Aland (7% dels vots) ha rebutjat el document, dient que era un “dictat” d’Hèlsinki i que no s’havia respectat el dret del poble alandès a l’autodeterminació. Les Aland són un territori desmilitaritzat amb una àmplia autonomia dins de Finlàndia. El suec hi és l’única llengua oficial, té una ciutadania pròpia i legisla sobre bona part dels seus afers interns.

Talls d’electricitat a Gaza enmig d’un joc de poder. El govern israelià, a instàncies de l’Autoritat Palestina, ha reduït el subministrament de llum a la Franja de Gaza. D’aquesta manera, el govern palestí vol pressionar Hamàs perquè cedeixi el control de Gaza, que manté des de 2007. Egipte ha enviat carregaments de dièsel a Gaza per poder mantenir en funcionament una planta generadora d’energia. Una aliança de 16 ONG israelianes demanen al govern israelià que es faci enrere i l’avisa que la mesura agreujarà la pobresa i la crisi humanitària que es pateix a Gaza. Els talls tenen un impacte greu als hospitals i al sistema de clavegueram, entre d’altres.

Nou acord de pau a la República Centreafricana.Facilitat per la comunitat cristiana de Sant’Egidio, el pacte entre el govern i tretze grups armats preveu un alto el foc “sota el control de la comunitat internacional” i la “representativitat i reconeixement de tots els grups politicomilitars per la reconstrucció del país”. La premsa centreafricana és escèptica sobre les opcions de l’acord de portar la pau. L’endemà de l’acord, enfrontaments al centre del país van fer 50 morts. Human Rights Group considera que el pacte dóna una “esperança real” de pau però adverteix que les responsabilitats pels greus crims de guerra comesos han de ser depurades. El conflicte —alimentat per rivalitats polítiques internes i ingerències d’alguns estats fronterers— s’ha anat tenyint de tints ètnics i religiosos, i dura des de 2012.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS