Notícia

Escalada repressiva al Rif / Sense grup parlamentari cors a l’Assemblea francesa / Les llengües canacs, als informatius

23 a 29 de juny

L'edifici de l'Assemblea Nacional francesa.
L'edifici de l'Assemblea Nacional francesa. Autor/a: Tyler Merbler @ Flickr
RECULL SETMANAL.El Rif ha patit la pitjor setmana de violència des que van començar les protestes contra la marginació a què l’Estat marroquí sotmet aquest país de majoria amaziga. Hi ha desenes de ferits i una crisi que arriba fins al govern. Reportem també dos avenços en matèria lingüística —a Nova Caledònia i a Sardenya— i ens fem ressò de l’intent, de moment infructuós, de crear un grup parlamentari a favor “d’una França menys jacobina” a l’Assemblea Nacional.

EL TEMA DESTACAT

Escalada repressiva al Rif. Una manifestació a Al Hoceima en suport dels detinguts del moviment de protesta del territori amazic, coincidint amb l’Aïd el-Fitr, va ser reprimida per les forces marroquines, que van posar la ciutat, de nou, en estat de setge. 50 persones van ser detingudes només aquell dia. Va ser la intervenció més violenta des de l’inici de les protestes, segons alguns testimonis locals, amb desenes de ferits. L’endemà, va haver-hi violències entre manifestants i policies a Imzouren. En total, són 79 policies ferits entre els dos dies, i 150 manifestants detinguts en el conjunt dels xocs, segons l’Associació Marroquina de Drets Humans. I encara després, la repressió policial s’ha estès a Nador:


La premsa marroquina critica la manca d’implementació de projectes de desenvolupament a la zona d’Al Hoceima i es fa ressò de les crítiques del rei a la gestió de la crisi per part del govern marroquí. Una gestió que està posant en dificultats l’executiu internament. Cinc alcaldes de la província d’Al Hoceima han presentat la dimissió en senyal de protesta contra la repressió.

I TAMBÉ

El grup parlamentari propi dels diputats corsos a França haurà d’esperar. Després de la seva històrica elecció a l’Assemblea Nacional francesa, els tres diputats de la coalició Per Còrsega havien establert contactes per convèncer uns altres 12 elegits per formar un grup propi —en fan falta 15. El diputat independentista polinesi Moetai Brotherson s’havia manifestat favorable a la creació d’un grup com aquest, que treballi “per una França menys jacobina”. S’hauria dit “Democràcia i Territoris”. L’occità Jean Lassalle també s’hi volia involucrar i deia que almenys deu diputats hi podien estar interessats. Finalment, però, les converses no han reeixit, i els tres diputats corsos —i Lassalle— restaran com a no inscrits. Afirmen que el seu objectiu a l’Assemblea serà treballar per l’obtenció d’un “estatut particular” per a Còrsega dins de la República Francesa.

Les llengües canacs, als informatius de Nova Caledònia. La cadena de televisió Caledonia ha emès aquest 27 de juny per primer cop un informatiu en les llengües pròpies de Nova Caledònia, territori oceànic autònom dins de França. Fins ara, aquests idiomes només eren emprats per aquesta televisió en reportatges de temes “patrimonials”, però ara el director editorial diu que, amb la seva introducció als informatius, volen “contribuir a fer evolucionar la mirada sobre aquestes llengües”. Ho fa en els quatre idiomes canacs amb més parlants i en partenariat amb l’Acadèmia de les Llengües Canacs.

El govern escocès ajorna els plans del segon referèndum d’independència. Després de la davallada electoral de l’SNP, la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon ha optat per un “reset” en les previsions d’un nou referèndum sobre la separació del Regne Unit. Diu que el seu govern hi pensarà de nou a la tardor de 2018, quan hi hagi “claredat” sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. La primera ministra britànica, Theresa May, li havia demanat que cancel·lés “completament” la proposta del segon referèndum.

Primer curs de llengua sarda en una universitat de Sardenya... i d’Itàlia. Tot i que en universitats d’altres països ja n’hi havia, aquesta setmana deu alumnes han completat un curs llengua sarda de 60 hores: és el primer de la història a les universitats de Sardenya i d’Itàlia, segons dades de la Universitat de Càller. La rectora, Maria del Zompo, ha dit que el que cal implementar ara és “un recorregut de certificació de la llengua”.

Nova ronda de negociacions a Xipre. La presència d'entre 30.000 i 35.000 tropes turques a Xipre del Nord continua sent un obstacle per avançar en un acord que conduís a un acord federal i binacional. El govern de Xipre (grecoxipriota) vol que les tropes surtin de l'illa, però Turquia s'hi nega.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS