Notícia

Protestes per un estat propi a Gorkhalàndia / Dones del poble ogoni contra Shell / Esborrany de la Llei del referèndum

30 de juny a 6 de juliol

Un cartell demana l'estat propi per a Gorkhalàndia.
Un cartell demana l'estat propi per a Gorkhalàndia. Autor/a: Adam Jones @ Flickr
RECULL SETMANAL. Ja duren tres setmanes les protestes i els xocs violents a Gorkhalàndia, un territori de l’Índia que reclama un estat propi. El conflicte s’arrossega des de fa dècades, com passa al delta del Níger i a Xipre. En el primer cas, quatre dones han portat la multinacional Shell a judici per la repressió del poble ogoni el 1995. En el segon, de nou han fracassat les negociacions per reunificar l’illa sota principis federals. Mentre, el govern català ha presentat l’esborrany de Llei del referèndum d’independència.

EL TEMA DESTACAT

A Gorkhalàndia, violències en un conflicte de llarga durada. Aquesta setmana s’han intensificat els xocs violents a Gorkhalàndia, un territori semiautònom de l’Índia al voltant de la ciutat de Darjeeling. Fa tres setmanes que duren les protestes per reclamar que Gorkhalàndia sigui separada de l’estat de Bengala Occidental i disposi d’un estat propi dins de la Unió Índia. La mobilització actual va ser iniciada el juny per part del partit Gorkha Janmukti Morcha (GJM), que va guanyar tots els 45 escons de l’assemblea de Gorkhalàndia a les eleccions de 2012. El GJM argumenta que als gorkhes —habitants de la regió de Darjeeling, majoritàriament de llengua nepalesa— els cal l’estat propi per garantir-se uns drets lingüístics i culturals que, segons el partit, ara no tenen assegurats dins d’un estat de majoria bengalí. La formació també diu que la creació de Gorkhalàndia contribuiria a visualitzar que els gorkhes, encara que siguin de llengua nepalesa, són ciutadans indis a tots els efectes. A Gorkhalàndia també resideixen pobles que parlen altres idiomes; el seu suport a la creació d’un estat propi no és pas unànime. El partit governamental indi, el BJP, rebutja la creació del nou estat:

Les demandes per la creació de Gorkhalàndia arrenquen de 1907, i van estar al centre d’un conflicte violent entre 1986 i 1988, que s’ha reproduït de manera intermitent durant els anys posteriors. L’onada actual de protestes va ser desencadenada per una ordre del govern de Bengala Occidental d’introduir l’estudi obligatori de la llengua bengalí a les escoles de tot l’estat.

I TAMBÉ

Presentat l’esborrany de llei del referèndum d’independència de Catalunya. El govern català ha revelat el contingut de la norma, que basa el seu raonament en el dret dels pobles a l’autodeterminació. La llei —que no es previst que sigui aprovada abans dels darrers dies d’agost— recull que el Parlament de Catalunya declararà la independència dos dies després de la proclamació de resultats, en cas de victòria del “sí”. Si guanya el “no”, es convocaran eleccions. El president del govern català, Carles Puigdemont, ha dit que “cap poder” de l’Estat espanyol “no pot frenar” la celebració del vot, i que la participació i el resultat “depenen de la gent”. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha qualificat de “deliri autoritari” la presentació de l’esborrany. I la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, ha avisat que l’executiu espanyol pot “paralitzar” en qualsevol moment la futura llei.

Esther Kiobel alça la veu del poble ogoni davant Shell. Kiobel i unes altres tres dones han demandat la multinacional petroliera en un cas relacionat amb l’execució de nou activistes ogonis (delta del Niger, sud de Nigèria) el 1995. Després que el poble ogoni es mobilitzés massivament per denunciar la contaminació del seu territori a mans de Shell, nou homes que encapçalaven les protestes —entre els quals el marit de Kiobel i l’escriptor Ken Saro-Wiwa— van ser executats pel règim de Sani Abacha. La denúncia que encapçala Kiobel argumenta que l’empresa va ser còmplice en la fabricació de càrrecs contra els nou executats, en un procés que les entitats en defensa dels drets humans consideren que no va tenir les mínimes garanties legals. La companyia nega qualsevol implicació en els fets.

Una altra ronda negociadora a Xipre que acaba sense acord. La conferència que ha tingut lloc a Suïssa durant les dues darreres setmanes no ha desembocat pas en un pacte final per resoldre el conflicte xipriota i la divisió de l’illa. Diverses informacions apunten que la negativa del govern de Turquia de retirar les seves tropes de Xipre ha impedit avançar en un acord. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha deixat la porta oberta a noves “iniciatives”. Però hi ha escepticisme sobre si a curt termini es podran reprendre les negociacions.

Euskadi, Navarra i Iparralde promocionaran plegats la llengua basca. Els governs navarrès i d’Euskadi i l’Oficina Pública de la Llengua Basca al País Basc del Nord han signat un conveni en cinc terrenys: ensenyament —es treballarà pel reconeixement mutu de titulacions—, promoció en els àmbits laboral, digital i d’oci, foment d’espais de reflexió, investigació sociolingüística i incidència per a un finançament europeu favorable a les necessitats de la llengua basca. L’acord, però, no obliga econòmicament cap de les tres administracions, i la seva implementació queda supeditada als ritmes i possibilitats de cadascuna d’elles.

Mor Salvatore Meloni, històric independentista sard. Doddore Meloni, com era conegut, ha mort després de 66 dies d’una vaga de fam que mantenia en protesta per una condemna per delictes fiscals. Els seus seguidors acusen l’Estat italià d’haver-lo assassinat. Sense ser tan explícit, l’exdiputat i exsenador Piergiorgio Massidda ha afirmat que sent “vergonya de pertànyer a unes institucions que no han aconseguit intervenir per salvar-li la vida”. El 1981 Meloni va ser detingut, i posteriorment condemnat a presó juntament amb 15 persones més, sota l’acusació d’haver organitzat un complot armat per independitzar Sardenya d’Itàlia. El 2008, va proclamar, com a acte simbòlic de sobirania, la República de Malu Entu —un illot deshabitat— amb la mirada posada en una futura independència de tot Sardenya.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS