Notícia

El procés de pau a Irlanda del nord compleix deu anys

L'acord de Divendres Sant, signat el 10 d'abril de 1998, ha fet possible el desarmament dels dos bàndols, l'alliberament dels presos polítics i, finalment, un govern de coalició entre republicans i unionistes.

Fa exactament deu anys el procés de superació del conflicte nord-irlandès va encetar una fase definitiva amb la signatura de l'acord de Divendres Sant. Aquest pacte preveia, com a punts clau de la negociació, l'alto el foc dels grups armats d'un i altre bàndol, a canvi de l'alliberament dels presos polítics, així com la formació d'una Assemblea pròpia, amb competències pròpies, entre moltes altres mesures, totes sota el principi bàsic segons el qual “el futur constitucional d'Irlanda del Nord haurà de ser determinat pel vot majoritari dels seus ciutadans”.

L'acord s'utilitza sovint com a exemple de l'èxit d'un procés de pau: els dos bàndols van cedir parts significatives de les seves aspiracions, i l'acord resultant es va sotmetre a referèndum popular a Irlanda del Nord, on va obtenir un 71% de vots a favor, i a la república d'Irlanda, amb un ampli 94% també favorable.

De 1998 ençà s'han dut a terme diversos passos per consolidar la pau i afavorir la convivència entre unionistes i republicans. A més de desarmar la pràctica totalitat d'organitzacions, s'ha creat la Comissió pels Drets Humans a Irlanda del Nord (lloc web), encarregada de vetllar pel compliment dels drets humans de tots els irlandesos.

Malgrat tot, la confiança encara no és plena. El partit de l'actual primer ministre, Ian Paisley, no participarà en els actes de commemoració de l'acord. Paisley és el líder del Partit Unionista Democràctic (DUP, en anglès), la formació que en el referèndum del 98 va fer campanya contra l'acord, i encara avui es manté molt escèptica respecte a qüestions com el desarmament i l'amnistia dels presos.

El rol dels presos en la resolució del conflicte
Coincidint amb l'efemèride, una productora catalana, Batabat, ha presentat aquesta setmana el documental 'Sunday at 5', en el qual reuneix les experiències de dos ex-presos nord-irlandesos, enemics directes durant el conflicte, que expliquen quin paper hi van tenir els presos polítics per arribar a una sortida pacífica i negociada del conflicte.

Seamus Kelly (de l'Exèrcit Republicà Irlandès, IRA) i Billy McQuiston (de l'Associació en Defensa de l'Úlster, UDA), van explicar ahir a Barcelona com el procés de reconciliació ha consistit en “parlar i superar el passat”, com deia McQuiston, per “revisar les percepcions que els uns teníem dels altres”. Aquest ex-militant de l'UDA insistia en la idea que el procés de pau “no s'atura mai”, mentre que el procés polític “té alts i baixos”. Kelly, d'altra banda, va explicar que els ex-presos republicans estan “involucrats en la lluita política actual, de manera que són parts actives del procés”. També es mostrava convençut de la impossibilitat de tornar enrere en el procés.

Més informació: