Notícia

El president turcoxipriota anuncia negociacions de pau per acabar amb el conflicte de Xipre

Les converses, les primeres en quatre anys, podrien iniciar-se el proper setembre · Grecs i turcs accepten la creació d'un Estat federal, però discrepen sobre el paper que ha de jugar Turquia en el futur de l'illa reunificada

El president de l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord, Mehmet Ali Talat, ha anunciat converses directes entre ell i el president grecoxipriota, Demetris Christofias, a partir del mes de setembre. Seran les primeres negociacions de pau formals des de fa quatre anys, quan un pla dissenyat pel llavors secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va ser rebutjat pels grecoxipriotes en referèndum. L'objectiu de la taula de negociacions serà arribar a un acord per posar fi al contenciós de Xipre, que manté l'illa dividida des de 1974.

Talat ha fet l'anunci en una entrevista amb la televisió turca CNN Türk, just abans que el líder turcoxipriota es reuneixi amb el seu homòleg grecoxipriota. Talat i Christofias estan d'acord que Xipre es reunifiqui, que tingui una sola sobirania i una sola ciutadania, i que es converteixi en un Estat federal compost per dues entitats: una de grecoxipriota, al sud, i una altra de turcoxipriota, al nord. Els dos líders també comparteixen el punt de vista que ambdues comunitats han de tenir els mateixos drets.

El paper de Turquia

Ara bé, hi ha altres qüestions no pas menys importants que encara no estan resoltes. Una és el paper de Turquia en el futur Estat reunificat. Talat, informa Turkish Daily News, considera que Turquia ha de mantenir una funció de garant de la igualtat de la comunitat turcoxipriota amb la grecoxipriota i de la pròpia existència d'una entitat política per als turcs de Xipre. En aquest punt hi ha desacord total amb el lideratge grecoxipriota, que considera que això seria una ingerència inacceptable de Turquia en un Estat sobirà com Xipre.

El lideratge de l'Estat, per contra, no sembla que hagi de suposar un gran obstacle. Christofias, explica Southeast European Times, està disposat a acceptar que la presidència de Xipre sigui rotatòria entre grecs i turcs, malgrat que els grecoxipriotes superen de molt, en nombre, els turcoxipriotes. També podria haver acord en la desmilitarització de l'illa un cop hi hagi un acord total.

Els colons i els refugiats

Encara hi ha altres temes que ni tan sols s'han començat a abordar i que, de ben segur, provocaran molts estira-i-arronses. Un és el futur dels colons de Turquia que s'han anat instal·lant des de la dècada de 1980 a Xipre del Nord i que, probablement, ja superen en nombre els propis turcoxipriotes. Christofias vol que una part d'aquests colons se'n tornin al seu país. L'altre és el dret al retorn dels xipriotes que van ser expulsats de les seves cases quan l'illa va quedar dividida. Aquest problema afecta, sobretot, els grecoxipriotes que van haver de fugir de Xipre del Nord a causa de la invasió de l'exèrcit turc. El pla de Kofi Annan de 2004 no preveia un retorn massiu d'aquests desplaçats i aquesta va ser una de les raons per les quals els grecoxipriotes van votar en contra de la proposta.

Més informació: