Notícia

Torna el toc de queda, continuen les morts de manifestants al Caixmir

Els líders independentistes convoquen protestes davant de les guarnicions militars índies · Una delegació multipartida de l'Índia visitarà el Caixmir la setmana vinent · HRW demana un canvi en la legislació per tal de prevenir abusos contra els drets humans · Les víctimes civils ja són vora un centenar des que els disturbis van començar el juny passat.

La tensió es manté alta a la vall del Caixmir, a l'Índia, en el que ja es considera el pitjor episodi de violència d'ençà dels aixecaments independentistes del 1989. Aquest dilluns la policia índia va matar almenys 17 civils que protestaven contra l'anunciada crema d'Alcorans als Estats Units, una manifestació que aviat va derivar en altres protestes de caràcter independentista. Aquests incidents són només els darrers d'una llarga llista que es va encetar l'11 de juny passat, i que en aquests tres mesos s'ha cobrat la vida de més de cent persones, principalment manifestants, però també militants independentistes i forces de l'ordre índies.

Enmig d'un nou toc de queda, s'estan produint diversos moviments entre les forces polítiques implicades al Caixmir. En primer lloc, representants de tots els partits de l'Índia s'ha reunit a Nova Delhi i han acordat visitar la vall la setmana vinent, per tal d'entrevistar-se amb els diversos actors del conflicte. Un dels temes candents és la possible revisió de la llei sobre Forces Armades a Jammu i Caixmir del 1990 (The Armed Forces (Jammu and Kashmir) Special Powers Act) la qual permet a les forces de seguretat efectuar registres i arrestos extraordinaris, i fins i tot disparar contra qualsevol persona que actuï en contravenció de qualsevol llei. Altres normes més recents, com la llei antiterrorista del 2008, permet a les autoritats classificar com a "terroristes" un ampli ventall de moviments d'oposició, ja siguin separatistes, ètnics o religiosos.

Una de les principals demandes del Caixmir ha estat suavitzar aquesta legislació, una postura compartida amb organitzacions internacionals tals com Human Rights Watch, que considera que "les lleis que obren el camí a les violacions dels drets humans són contraproduents [...] i el seu abús sovint serveix com una eina de reclutament per als grups militants entre les comunitats alienades".

D'altra banda, els independentistes de la coalició Hurriyat, liderada per Syed Ali Shah Gilani, estan decidits a no rebaixar la pressió, i han fet una crida a la població perquè faci "segudes pacífiques" davant de les guarnicions militars índies, que es van desplegar al territori fa unes setmanes, per primera vegada d'ençà del 1989. "Hem de recordar als militars", ha declarat Gilani, "que han d'aturar les violacions dels drets humans i abandonar el Caixmir".

Els líders independentistes de Hurriyat encara no han anunciat si es reuniran amb la delegació de partits indis.

Durant els mesos d'intensificació del conflicte, aquest estiu, el diàleg entre forces independentistes caixmiris i els Governs de l'Estat de Jammu i Caixmir i de l'Índia han estat infructuosos. Tant el mes de juny com l'agost, el primer ministre indi, Manmohan Singh, ha anunciat tímides propostes de més diàleg i més autonomia, rebutjades per les forces separatistes, que critiquen la deteriorada autonomia del Caixmir i defensen el dret d'autodeterminació de la província.

Imatge: Protesta al Caixmir (Flickr-Thejerk).

Més informació:

Més informació al dossier Pobles i nacions d'avui: Caixmir.